20 de des. 2012

El disseny de les torres elèctriques

Per quin motiu totes les torres elèctriques han de tenir el mateix disseny?

Hi ha qui pensa que no. Per això, fins i tot, es convoquen concursos internacionals de disseny.

A continuació hi ha alguna mostra de models:

 

La de la dreta (Mickey Mouse) no és d'un concurs però està a una subestació de Florida.

18 de des. 2012

Cotxe elèctric plegable

El cotxe elèctric no fa soroll i no contamina la ciutat (si contamina o no a altres llocs depèn de la generació elèctrica) però segueix ocupant un espai important.

Pensant en aquest problema ha nascut Hiriko, el cotxe elèctric plegable.

 

Com veiem a les imatges, el cotxe es plega per tal que quan està aparcat ocupi menys lloc.

13 de des. 2012

Emmagatzemament d'energia elèctrica

Fa un mes parlàvem de la construcció d'una planta d'emmagatzematge d'electricitat en bateries amb una potència d'1 GW.

Molt més a la vora, a les Canàries, se n'està projectant una de més petita, 1 MW (mil vegades menys). Pot semblar molt poc però per la mida de l'illa de Gran Canaria és una potència considerable.

Podeu llegir la notícia a la revista Entrelíneas.

11 de des. 2012

La línia de connexió amb França segueix endavant

A l'octubre es va iniciar la perforació del túnel des del costat francès. Es preveu que la línia entri en servei d'aquí dos anys.

Un dels moments més espectaculars és el transport dels transformadors que es fa parcialment en vaixell i parcialment en uns camions especials. Cada transformador és d'1 GW i pesa unes 300 tones.

4 de des. 2012

El nou aïllant és a la nevera!

Recentment s'ha trobat que la clara de l'ou és un bon aïllant elèctric que permet fer capes molt fines i flexibles.

Sembla que, ara per ara, podria ser emprada per aïllar la porta dels transistors orgànics. Qui sap si més endavant trobarem altres elements elèctrics aïllats amb clara d'ou.

29 de nov. 2012

Operar per canviar les piles?

Moltes persones porten sistemes electrònics implantats; els més freqüents són els marcapassos. El problema és que cada un cert temps aquests elements implantats necessiten un canvi de bateries i, per tant, normalment el pacient ha de passar pel quiròfan.

Ja hi ha estudis en marxa per aconseguir carregar les bateries externament però al número de maig de la revista IEEE Spectrum comentaven la possibilitat d'agafar l'energia del mateix lloc on l'agafen les cèl·lules del cos: de la sang.

La idea és fer una pila de combustible que pugui agafar l'energia d'algunes molècules presents a la sang, per exemple la glucosa. De moment, s'han fet experiments amb hemolimfa de cargols (en concret Neohelix albolabris) i se n'ha pogut obtenir energia elèctrica en una quantitat prometedora. Els experts creuen que en un futur, si l'alimentació deixa de ser un problema, hi podria haver un augment dels aparells implantats.

27 de nov. 2012

Computadors amb relés

Els primers ordinadors digitals estaven fets a base de relés. En aquella època es deien computadors enlloc d'ordinadors i també n'hi havia d'analògics.

Els automatismes amb relés encara es fan servir però molt poc ja que cada unitat (bit) és relativament gran, i a  més són lents, fan molt soroll i gasten molta energia. Només s'empren en automatismes molt senzills i en aquells casos en els que fer-ho electromecànicament (amb relés) sigui més segur que fer-ho electrònicament (per exemple sistemes d'aturada d'emergència).

Però això podria canviar en pocs anys. Llegia al número d'abril de la revista IEEE Spectrum que s'està treballant intensament en els nanorelés que poden anar dins de circuits integrats.

Segueixen essent relés tal com els definim ja que hi ha una peça mecànica que es mou quan és atreta i en la nova posició tanca un contacte. En un circuit integrat n'hi pot haver centenars ja que les seves dimensions són extraordinàriament reduïdes.

Com els contactes són tan petits, la seva inèrcia és molt baixa i poden ser molt ràpids. Potser no tan ràpids com els microprocessadors actuals però sí com els de fa pocs anys. En ser contactes elèctrics, i no transistors, el corrent amb el contacte obert és realment nul; en els circuits integrats amb transistors, el corrent que circula en estat de desconnexió no és nul i això dóna lloc a pèrdues significatives d'energia que es tradueixen en un important escalfament.

Potser d'aquí pocs anys tornarem a tenir ordinadors electromecànics... i aquest cop sobre la taula de casa i no ocupant tota una habitació.

22 de nov. 2012

Cable tèxtil

Tots esperem que els cables elèctrics siguin de metall, normalment coure o alumini. I si algú ens diu que ha fet un cable amb fil de cotó?

Això és el que ens diuen al número de gener de la revista IEEE Spectrum. Hi ha una mica de trampa ja que el fil de cotó porta nanopartícules d'or i un polímer conductor.

No us penseu que en un futur proper els cables elèctrics seran de cotó. Probablement no serà així. Però potser sí que hi haurà camisetes amb dibuixos o lletres lluminoses o teixits amb sensors incorporats.

El dubte en aquests casos sempre és què passarà quan posem el teixit a la rentadora?

20 de nov. 2012

Un altre microcontrolador

Fa uns dies comentàvem que l' Arduino podia ser interessant per aquelles persones que mai han fet servir un microcontrolador ja que incorpora un llenguatge de programació d'un nivell relativament alt i moltes llibreries, complements i fòrums on trobar idees i informació.

Però per aquells que vulguin programar un microcontrolador més potent amb unes aplicacions i una forma de treballar més semblant a la real, una bona opció és l'Starter Kit PICkit 2 de Microchip.

Starter KitPICkit Low Pin Count Demo Board

El microcontrolador incorpora 18 entrades o sortides, de les quals 12 poden funcionar com digitals. La placa del Kit porta un polsador, un potenciòmetre i quatre LEDs que (seguint el manual) permeten aprendre els fonaments de la programació. La placa també té espais llires preparats per soldar-hi elements addicionals ja sigui components per a una aplicació concreta o connectors per connectar-hi targetes externes.

El Kit complet val 39 € però també es pot comprar la placa sola per menys de 21 €. Això fa que a la indústria hi hagi molts prototips que es facin directament en la placa del Kit estalviant temps i cost de desenvolupament.

15 de nov. 2012

Centrals elèctriques virtuals

Normalment, quan el sistema elèctric detecta que hi ha un augment de la demanda d'energia ha de posar en marxa alguna de les centrals que hi ha en reserva. Al mateix temps els preus de l'energia al mercat elèctric augmenten.

Però si el sistema elèctric està organitzat en microxarxes equipades amb comptadors intel•ligents hi ha una alternativa, les centrals virtuals.

La idea consisteix en que els clients tenen determinades càrregues que no són prioritàries i que el sistema les desconnecta automàticament. En el cas del client la potència desconnectada és molt petita però a nivell de la microxarxa les potències de tots els clients poden suposar una potència gran. A nivell de la microxarxa, el sistema intel•ligent pot gestionar aquesta potència que es desconnecta com si fos una única central elèctrica (virtual, òbviament) que aporta energia a la xarxa (en algunes revistes als megawatts no consumits en diuen negawatts) i es ven al mercat.

Això s'està experimentant en una illa de Dinamarca. Podeu trobar més informació al número de març de la revista IEEE Spectrum.

13 de nov. 2012

Seguim amb els microprocessadors

Fa uns dies parlàvem de la programació de petits microcontroladors que, al cap i a la fi, són els que dominen el mercat. Però aquests microcontroladors es programen en llenguatges de baix nivell i cal una certa experiència.

Per facilitar que les nenes i els nens (o les persones que ho fan per distracció) puguin accedir a programar aquest tipus d'elements hi ha un grup que ha creat una placa de microcontrolador amb un sistema de programació molt senzill i un munt de llibreries; i a un preu de 20 €. És el projecte Arduino.



Porta 14 entrades o sortides digitals (segons la configuració, cada una pot actuar com a entrada o com a sortida) i 6 entrades analògiques.

El sistema es complementa amb una àmplia col·lecció de plaques que es poden connectar fàcilment i afegeixen funcionalitats (pantalles, sensors i polsadors, etc.) i que cada una va acompanyada de les llibreries corresponents que en faciliten la programació. Addicionalment hi ha tota una comunitat d'usuaris que intercanvien informació.

8 de nov. 2012

L'energia elèctrica es pot emmagatzemar?

Fins ara l'energia elèctrica no es podia emmagatzemar. Si més no de manera significativa.

Sí és veritat que ja havíem aconseguit emmagatzemar energia suficient per moure un cotxe elèctric durant uns pocs centenars de quilòmetres.

Al número de gener de la revista IEEE Spectrum ens parlen d'una instal·lació de bateries que pot arribar a donar una potència d'un gigawatt durant unes quatre o sis hores. Per fer-nos una idea, un gigawatt és la potència típica d'una central nuclear.



Aquest conjunt d'emmagatzematge massiu d'energia està instal·lat al costat d'un parc eòlic. La seva missió és suavitzar o compensar les fluctuacions de la potència que genera el parc a causa de la variació de força del vent.

6 de nov. 2012

Programació de microprocessadors industrials

Fa uns dies parlàvem de la programació de microprocessadors i comentàvem coses sobre una placa que emulava un PC.

Avui parlarem de cassos més industrials.

A la indústria és Microchip el lider del mercat per a aplicacions de microcontroladors incrustats.



Per aprendre a programar aquests microcontroladors hi ha unes plaques de desenvolupamment, la PICkit 2 i la PICkit 3 que permeten afegir perifèrics al microcontrolador ja que la placa té espai lliure per soldar elements addicionals. Els sistemes de desenvolupament incorporen també un element programador que fa d'interfase amb el port USB de l'ordinador i permet programar el microcontrolador de manera senzilla.

Aquest any estem fent servir el PICkit 2 per a l'assignatura Projecte I de segon curs d'enginyeria industrial.

30 d’oct. 2012

Efectes de la tempesta solar

Les tempestes solars són flamarades que a vegades emanen del Sol. Suposo que us preguntareu si això té a veure amb l'electricitat. Doncs sí.  

Flamarada solar

Se sap que les tempestes solars causen fortes variacions als camps magnètics de l'atmosfera i, com a conseqüència, poden produir sobrecàrregues i sobretensions en les xarxes de transport d'electricitat. Aquestes pertorbacions elèctriques poden destruir interruptors i transformadors.

En les darreres dècades hi ha hagut tempestes solars significatives, com la que hi va haver al març de l'any 1989 i que va deixar sense electricitat tot el Quebec. Els clients van trigar nou hores a recuperar el subministrament però la reparació de la xarxa va trigar setmanes.

Segons els experts, aquesta tempesta va ser fluixeta en comparació amb la que hi va haver l'any 1921. D'aquesta no en sabem els possibles efectes sobre la xarxa de transport d'electricitat ja que en aquella època era pràcticament inexistent.

A finals d'aquest any o principis del proper hi ha prevista una nova tempesta solar de proporcions importants. No se sap si com la de 1989 o com la de 1921 ni a quina zona afectarà. Se sap que serà al nord de la Terra però no a quin continent ja que depèn de la posició relativa de la Terra i el Sol en aquell moment.

Podeu llegir més informació al número de febrer de la revista IEEE Spectrum.

25 d’oct. 2012

Programació de microprocessadors

Als inicis dels ordinadors personals molts usuaris sabien programar directament per al microprocessador de l'ordinador. En aquells ordinadors amb menys d'1 MB (molts de menys de 100 kB) i amb pocs perifèrics erà fàcil conèixer les adreces dels registres i fer programes. 

Amb els ordinadors actuals sí que hi ha gent que programa aplicacions però molt pocs saben programar el microprocessador.

En canvi, estem envoltats de microcontroladors i microprocessadors. De fet els ordinadors personals només tenen una molt petita part del total de processadors. La gran majoria dels aparells d'oficina (telèfon, fax, màquina de calcular, etc.), d'oci (consoles, joguines electròniques, etc.), electrodomèstics (rentavaixella, rentadors, etc.) i accessoris (comandament a distància, clau del cotxe, etc.) porten microcontroladors. 

Per intentar afavorir que la gent es torni a interessar per la programació de microprocessadors ha sortit la Raspberry Pi que és una placa amb un processador de l'estil dels del PC però més petit amb 256 MB de memòria i amb elements d'entrada i sortida. Hi ha tota una comunitat al seu voltant per intercanviar programes o plantejar dubtes. Es pot fer servir a partir de secundària o, millor, de batxillerat. La placa val uns 25$ i es pot comprar per Internet.

Podeu trobar més informació a: http://www.raspberrypi.org/

23 d’oct. 2012

Helicòpter elèctric

Fins ara hem parlat de tota mena de vehicles elèctrics: trens, cotxes, bicicletes i motocicletes. Però ens en faltaven alguns.



Al número de gener de la revista IEEE Spectrum ens parlen d'un helicòpter elèctric. El de la fotografia és un model senzill de poc pes però ja se sap que els inicis sempre són difícils. A més, en el cas de vehicles voladors el pes de les bateries sempre és un condicionant important.

18 d’oct. 2012

A l'autopista hi caben més cotxes si són intel·ligents

Quan circulem amb cotxe necessitem molt espai al voltant per garantir la seguretat. El carril per on circulem pot arribar a medir el doble de l'amplada del cotxe i per davant i per darrera hem de deixar molts metres, més com més gran sigui la velocitat a la que circulem.

Vehicles intel·ligents

Segons un estudi, si els cotxes funcionessin de manera automàtica vigilant al seu voltant i dialogant entre ells es podrien posar entre 2 i 2,7 cotxes el l'espai que ara necessita un sol cotxe.

Podeu llegir més informació al bloc de la revista IEEE Spectrum

16 d’oct. 2012

Thymio II - Vehicle autònom de joguina

L'altre dia vaig descobrir el Thymio II un vehicle de joguina que és programable i es desplaça de manera autònoma. Els que ho fabriquen en diuen "robot" però no s'assembla massa a un robot industrial.

Em va agradar perquè té molts sensors i un sistema de programació molt complet a un preu molt baix; menys de 90 €.

Thymio II

En alguns punts té els clàssics "topets" de LEGO, amb el que són 100% compatibles. Això fa que sobre el vehicle hi puguis muntar coses addicionals per personalitzar-lo amb la funció que t'interessi. I un detall, la caixa està il·luminada i pot anar canviant de color.

Podeu trobar més informació a: https://aseba.wikidot.com/

També podeu veure'n un vídeo a YouTube

11 d’oct. 2012

Rellotge LEGO MINDSTORMS

Fa uns dies, parlant del LEGO MINDSTORMS, comentàvem que costava una mica fer coses complicades amb només tres motors però que amb paciència i enginy es podien aconseguir moltes coses. En el cas del cub de Rubik un sistema enginyós permetia moure el cub i el sensor fent servir només tres moviments i amb això s'aconseguia fer-ho tot amb només tres motors.

Rellotge LEGO

Avui mostrem un exemple amb un grau més d'enginy.

L'autor del muntatge volia fer un rellotge "digital". Calien quatre dígits, dos per a les hores i dos per als minuts. Per tal que els dígits es puguin entendre fàcilment han d'estar composats per un mínim nombre de píxels, en aquest cas s'ha escollit uns números de 5 x 3 píxels. Hi ha cinc fileres en les que tres píxels poden estar en negre (encès) o en blanc (apagat). Per sort no cal controlar tots els píxels individualment. Si ens mirem cada una de les cinc fileres observem que només calen dues o tres combinacions per a representar els números. Així doncs el dissenyador ha optat per fer unes capes quadrades en les que a cada cara hi ha una combinació de píxels i així només cal anar girant la capa per tenir davant la combinació que ens interessa. Controlant les quatre posicions d'una capa tenim tots els casos necessaris en aquella capa.

Tal com ho tenim ara, ens caldrien cinc moviments (un per capa) per a cada dígit, o sigui vint motors per al rellotge sencer. L'autor ha fet un enginyós sistema que permet moure les cinc capes d'un dígit amb un únic motor. El motor fa moure la capa superior i cada capa mou la següent però una capa no es mou fins que la de sobre d'ella ha donat una volta sencera. Així podem posicionar les capes a base de fer girar el sistema endavant o enrera fins aconseguir la disposició correcta.

Al final es poden moure els quatre dígits amb només quatre motors. Com calen dos controladors per moure els motors, l'autor ha posat un cinquè motor per moure els dos punts que hi ha entre l'hora i els minuts amb una cadència d'un segon. Els dos controladors es comuniquen per Bluetooth.

A YouTube hi ha un vídeo del rellotge en funcionament. En aquesta pàgina en podeu veure algunes fotografies.

Si teniu la paciència de muntar-lo (hi ha més de 2500 peces) podeu trobar la llista de materials (quasi segur que haureu de comprar peces), les instruccions de muntatge i els programes a l'adreça:

http://tiltedtwister.com/tmtwdownload.html

9 d’oct. 2012

Espelmes de neó

Actualment queden molt poques aplicacions de les làmpades de neó. Una d'elles és de fer d'indicador de funcionament d'aparells no electrònics (per exemple planxes de roba o escalfadors d'aigua) i l'altra, la més vistosa, per imitar el foc d'una flama.

Hi ha unes làmpades de neó que tenen unes plaques frosses en forma de flama i emeten una llum ataronjada.

Flama de neó

Atès que la placa és gran, no fa llum a tota la superfície sinó només a una part. El lloc on fa llum va canviant i així fa una oscil·lació que dóna una imatge més realista.

Flama de neó Flama de neó

4 d’oct. 2012

Resoldre el cub de Rubik

Moltes hores he perdut (suposo que vosaltres també) intentant resoldre un cub de Rubik.

Si te'n canses però vols deixar-lo al prestatge en la posició "bona" pots fer servir algun dels mètodes per passos, com aquest.

Però cansa! Especialment si t'equivoques i has de refer passos. Però hi ha una solució!

Pots construir, amb LEGO MINDSTORMS, una màquina que resolgui el cub automàticament. És un cas en el que es porta al límit l'equip de LEGO ja que no és senzill fer-ho amb una memòria tan limitada i només tres motors.

A YouTube hi ha un vídeo del sistema en funcionament i podeu trobar les instruccions de muntatge i el programa a l'adreça:

http://tiltedtwister.com/tt2download.html

2 d’oct. 2012

Més làmpades de neó

Després d'haver parlat de la làmpada de neó vaig recordar que el meu avi en tenia una d'assimètrica. Remenant caixes l'he acabat trobant. Aquesta té un elèctrode en forma d'espiral i l'altre en forma de placa i es feia servir per identificar quin era el pol positiu.

Només us puc posar la foto de la làmpada apagada ja que no funciona; sembla que hi ha entrat aire i ja no fa llum.

Làmpada de neóLàmpada de neó

27 de set. 2012

Els motors de LEGO MINDSTORMS NXT 2.0

Quan intentem fer maquetes de coses reals, un dels principals inconvenients és que hi ha elements que són molt difícils d'escalar ja que costa trobar-los de mida prou petita. Un problema amb el que hem hagut de batallar cada cop que fem una maqueta.

Una de les coses que em va sorprendre del LEGO MINDSTORMS NXT 2.0 és que els motors tenen, amb una mida raonablement petita, una reducció de velocitat per engranatges (reduir velocitat implica també fer més força), una excèntrica i un sensor de posició que ens permet saber la posició de l'eix del motor.

Motor

Tot el sistema del motor està dissenyat per poder tenir un munt de maneres diferents d'utilitzar-lo.

25 de set. 2012

Làmpada de neó en corrent continu

Comentant amb algun amic sobre la làmpada de neó, he recordat que és una làmpada de llum catòdica, o sigui que només fa llum el pol negatiu. Si l'alimentem en corrent altern veiem que fan llum els dos elèctrodes ja que estan connectats alternativament al negatiu de forma molt ràpica, però si ho alimentem en corrent continu, com a les fotografies de sota, podem veure que només un dels dos pols (el que hem connectat al negatiu) és el que fa llum.

Làmpada de neóLàmpada de neó

20 de set. 2012

LEGO MINDSTORMS NXT 2.0

L'altre dia vaig tenir ocasió de provar el conjunt LEGO MINDSTORMS NXT 2.0 i vaig quedar gratament sorprès. LEGO el presenta (a la pàgina dels EUA, no està a la pàgina d'Espanya) com un sistema per a la construcció i creació de robots. De fet, però, permet la creació de màquines diverses que funcionin de manera automatitzada.

LEGO MIDSTORMS

El sistema pot controlar fins a tres motors amb reductor i s'hi poden connectar fins a quatre sensors: un sensor d'ultrasons, un sensor de color, un sensor de so i dos sensors de contacte.

El sensor d'ultrasons és un sensor analògic, és a dir que ens permet saber la distància a la que es troba l'objecte. Tenint en consideració que la immensa majoria dels sensors d'ultrasons a la indústria són binaris (no mesuren la distància sinó només si l'objecte està en un determinat rang de distàncies) ens permetrà fer coses força avançades.

El sensor de color també és un element una mica especial ja que a la indústria són estranys. El que més es fa servir a la indústria són sensors de lluminositat (independentment del color) i sensors òptics que detecten la presència de peces. Addicionalment, el propi sensor pot actuar com a llum de color.

El sistema té un inconvenient ja que amb només tres motors i tan pocs sensors es fa difícil fer màquines una mica complicades però amb imaginació i enginy es poden arribar a obviar alguns d'aquests inconvenients. De tota manera, a la botiga web es poden comprar sensors individualment i, per tant, si ens cal podem repetir algun sensor mentre no superem el límit dels quatre ports d'entrada disponibles. A la botiga també podem trobar altres sensors que no estan a la caixa base com brúixola, acceleròmetre, infrarroig o giroscop. En cas necessari, i si el pressupost ho permet, podem fer servir dues (o més) unitats de control a la mateixa màquina.

Des d'un punt de vista educatiu, el sistema té moltes possibilitats ja que permet plantejar problemes de diferents nivells de complexitat sobre els que es poden trobar diverses solucions tan de construcció com de programació. El problema és que té moltes peces (més de 600) i bona part són molt petites. Quantes se'n perdran cada cop que ho fem servir?

18 de set. 2012

Làmpada de neó

Un làmpada elèctrica que abans tenia molts usos i que, amb l'aparició dels LED ha passat a la història és la làmpada de neó.

És una làmpada de descàrrega (com el fluorescent) i, per tant, té dos elèctrodes entre els que salta un arc elèctric. Aquests elèctrodes estan dins una ampolla plena de gas neó. La làmpada produeix una llum ataronjada al voltant dels elèctrodes i la llum té un aspecte una mica fantasmagòric.

Les fotografies següents mostren una làmpada de neó apagada i encesa.

Làmpada de neó apagadaLàmpada de neó encesa

13 de set. 2012

Les bateries del futur

Les bateries actuals dels cotxes elèctrics (que són de liti) tenen una densitat energètica (energia per unitat de massa) de l'ordre dels 180 Wh/kg (watt-hora per kilogram) amb la que un vehicle normal pot tenir una autonomia d'uns 150 km; molt inferior a la d'un de benzina o gasoil.

Diuen que cap a l'any 2015 tindrem ja en servei bateries de liti-sofre (actualment en fase de recerca avançada) que podrien arribar a 350 Wh/kg i per a l'any 2020 les de liti-aire (encara en desenvolupament) superarien els 500 Wh/kg i podrien arribar als 1000 Wh/kg. Amb aquestes bateries es podrien arribar a tenir autonomies de 500 km que ja comencen a ser competitives amb els vehicles de motor tèrmic.

Podeu trobar més informació a:

http://blogs.elpais.com/coche-electrico/2012/04/baterias-con-500-kilometros-de-autonomia-a-partir-de-2020.html

14 de juny 2012

Fluorescència en vermell

Les substàncies fluorescents que vam comentar l'altre dia feien llum blava. És el més freqüent ja que el color blau és molt proper al violat. Si la diferència d'energies entre els dos fotons no és gaire gran, el normal és que siguin colors propers a l'ultraviolat (lila, blau, verd). Avui presentem una substància de color verd fosc que té una fluorescència de color vermellós. Observeu les fotografies.

Substància fluorescentSubstància fluorescent

Quina substància és? Solució alcohòlica de clorofil·la. L'he obtinguda deixant fulles d'espinacs en alcohol durant uns dies i després filtrant-ho i quedant-me només amb el líquid.

12 de juny 2012

Substàncies fluorescents II

Seguint amb les substàncies fluorescents, avui en veurem un altre cas.

A les fotografies següents tenim un pot amb sabó per rentar els plats (de color blau) il·luminat amb llum blanca (esquerra) i amb llum negra (dreta).

Pot amb sabóPot amb sabó fluorescent

Podem veure com el pot de la dreta també emet una llum blavosa.

7 de juny 2012

Substàncies fluorescents

Ja hem parlat algun cop de la fluorescència i de la llum negra. Avui anem a veure'n un exemple.

A les fotografies següents tenim un pot amb un detergent per a la roba (de color blanquinós) il·luminat amb llum blanca (esquerra) i amb llum negra (dreta).

Pot amb detergent Pot amb detergent fluorescent

Podem veure com el pot de la fotografia de la dreta emet una llum blavosa. El color de la llum, com ja havíem comentat, depèn de l'energia del fotó.

5 de juny 2012

Efectes energètics de la vaga

La vaga del passat 29 de març va afectar significativament al consum d'energia elèctrica. Si mirem la corba de demanda d'aquell dia veurem que entre el que REE havia previst amb anticipació (línia verda) i el que realment es va consumir (línia groga) hi ha diferències d'entre 3 i 5 GW (milions de kW) segons l'hora del dia. Normalment les diferencies entre les dues corbes són petites; proveu d'entrar a la pàgina de la corba de demanda i posar-hi qualsevol altra data.

Demanda 29-3-12

31 de maig 2012

El cor del cotxe elèctric

Un lector d'aquest bloc, l'Adrià, m'ha fet arribar un article que val la pena comentar una mica. Aquest article explica les parts més importants d'un vehicle elèctric, en concret el Chevrolet Volt.

Podreu veure com és la bateria i la forma que té per poder quedar sota els seients i altres parts i no ocupar espai del portamaletes. També veureu unes quantes plaques de circuit imprès (control de bateria, control de l'ondulador, control de sistemes, comunicacions, etc.).

Podeu trobar també informació sobre les parts més significatives d'aquest vehicle a:

http://www.driveforinnovation.com/category/chevy-teardown

29 de maig 2012

Llum negra

Algun cop ja hem parlat dels fluorescents i de la fluorescència.

Avui parlarem dels fluorescents de llum negra. El fluorescent que tenim a les fotos inferiors és un fluorescent normal i, com veiem, quan està apagat (esquerra) és blanc i fa llum blanca (dreta).

Fluorescent normalFluorescent normal encès

En canvi, el fluorescent de sota és ben negre. De quin color fa la llum?

Fluorescent negre

Doncs fa llum negra!!!

Però la llum negra no  és l'absència de llum?

Anomenem llum negra a un petit conjunt de longituds d'ona (és a dir, a un color) de la radiació UVA. La llum negra no  és visible però es fa servir per provocar fluorescència ja que és una radiació que no és perjudicial per a l'organisme (si més no, en quantitats raonables).

Si observem el mateix fluorescent encès, veiem que fa una llum lilosa. Majoritàriament fa llum negra però també fa una mica de llum dels colors propers al negre, com el violat.

Fluorescent negre encès

24 de maig 2012

Els noms dels cables de les línies aèries

Fa uns dies parlàvem de com eren els cables de les línies aèries d'alta tensió. El que no vam comentar eren els noms dels diferents tipus de cables.

Els tipus de cables més habituals tenen noms d'ocells. De més a menys diàmetre són: cardinal (cardenal), condor (còndor), gull (gavina) i hawk (falcó). Els tres primers porten 54 fins d'alumini i 7 d'acer (tots 61 del mateix diàmetre) i la diferència entre un i altre és el diàmetre dels fils. El hawk té 26 fils d'alumini i set d'acer però els uns i els altres no tenen el mateix diàmetre.

17 de maig 2012

El cable de la planxa

Fa un dies, com a conseqüència d'haver parlat de l'aïllament dels cables, un em preguntava si l'aïllament del cable de la planxa és de roba.

No és de roba. Sol ser de PVC però els fils van recoberts amb una roba (normalment de cotó) que protegeix el cable de la temperatura per si accidentament toqués a la part calenta de la planxa.

15 de maig 2012

Casa sostenible

Un equip de la Universidad de Zaragoza ha dissenyat una casa sostenible, anomenada Casa pi, que vol ser sostenible i generar més energia de la que consumeix.

Té una forma cilíndrica que permet tenir més metres quadrats amb menys superfície exterior. La part superior té plaques fotovoltaiques i gira per orientar-se millor al sol.

Casa piCasa pi

Podeu trobar més informació a:

http://gee.unizar.es/sd2012/

http://gee.unizar.es/

10 de maig 2012

Aïllament dels cables elèctrics

Ja hem parlat del material conductor dels cables; avui parlarem de l'aïllant. 

Els cables que s'empren en instal·lacions de baixa tensió solen tenir l'aïllament d'un dels següents tipus:

  • Policlorur de vinil (PVC); material termoplàstic

  • Polietilè reticulat (XLPE); material termoestable

  • Goma d'etilè-propilè reticulada (EPR)


EL PVC és més econòmic pero cada cop es pot fer servir en menys tipus d'instal·lacions ja que en cas d'incendi desprèn gasos tòxics.

Hi ha alguns altres materials que es fan servir per aplicacions especials. Per exemple es posa un aïllant de silicona en aquells cables que han d'estar a temperatures més altes; per exemple en els sistemes d'encesa de les estufes de gas.

8 de maig 2012

Un vehicle solar per a us urbà

La Universidad de La Rioja ha presentat un prototipus de vehicle elèctric, anomenat Zemic, per a us urbà.

Zemic

S'ha construït a partir del xassís d'un buggy i porta dos motors elèctrics de 10 CV alimentats des de les bateries principals que es recarreguen endollant el vehicle.

Hi ha un segon grup de bateries que alimenta els altres elements (sistema de control, llums, etc.) que es recarreguen a partir d'uns panells solars de 60 Wp.

Es calcula que el consum del vehicle és de menys de 2 € cada 100 km (en un cotxe de benzina és d'uns 10 € cada 100 km).

3 de maig 2012

Cables per a línies aèries

Fa uns dies parlàvem del material conductor dels cables elèctrics. Els cables de les línies aèries d'alta tensió són una mica especials.

En principi, el conductor és d'alumini. Però què passa si agafem un tram de centenars de metres de cable d'alumini i el pengem pels seus extrems? S'allarga fins que es trenca o toca a terra. L'alumini no és capaç d'aguantar el seu propi pes en aquesta configuració.

Per això els cables de les línies aèries solen tenir els fils de les capes interiors d'acer (per donar les característiques mecàniques) i els de les exteriors d'alumini (millor conductor elèctric).

Cables d'alumini i acerCable d'alumini i acer

L'alumini es posa a les capes externes ja que, en corrent altern, per efecte del camp magnètic tendeix a passar més corrent elèctric per la perifèria del cable que pel centre; és el que s'anomena efecte pel·licular.

26 d’abr. 2012

Consum d’energia a les llars (segona part)

Mirant una mica més l'estudi que comentàvem l'altre dia, m'ha cridat l'atenció que alguns dels electrodomèstics que menys energia consumien eren precisament els més potents. Probablement això és degut a que es fan servir menys i, especialment, perquè la proporció de llars que en tenen deu ser més baixa.

Per exemple, del total d'energia consumida pels electrodomèstics, el que més proporció en consumeix és la nevera (més d'un 30%), seguida del televisor (12,2%) i la rentadora (11,8%). La nevera i el televisor són electrodomèstics de poca potènci; per tant el consum d'energia es produeix pel nombre d'hores de funcionament.

Entre els que tenen un percentatge més baix de consum hi trobem l'assecadora (3,3%) i el congelador (6,1%).

Un esment especial mereix el consum en stand-by. L'estudi li atribueix el 10,7% del consum en electrodomèstics. que equival al 2,3% del total de l'energia consumida. Tenint present que és un consum inecessari i prescindible, el resultat és molt elevat.

24 d’abr. 2012

Material dels cables elèctrics

Els cables de les instal·lacions elèctriques han de ser bons conductors de l'electricitat però també cal que tinguin un preu raonable.

Un bon conductor seria la plata però com és molt cara es fa servir només en contactes d'interruptors. Els cables, doncs, enlloc de plata es fan de coure.

L'alumini és pitjor conductor que altres materials però és molt més econòmic de manera que en molts casos compensa el fet que se n'ha de posar més secció per aconseguir una conductivitat adequada.

L'or també és un bon conductor però com és molt car, es fa servir només en aplicacions especials; per exemple a l'interior dels circuits integrats.

Així els cables elèctrics són normalment de coure o alumini.

En vivendes, però, l'alumini no està permès. Les dilatacions i contraccions i l'oxidació fan que amb el temps els cables d'alumini facin mal contacte en el punt de connexió i això pot provocar incendis.

19 d’abr. 2012

Consum d'energia a les llars

Fa uns mesos que IDAE (Instituto para la Diversificación y Ahorro de la Energía) va presentar un estudi sobre el consum d'energia a les llars de l'Estat Espanyol.

Destaca el fet que quasi la meitat (47%) de l'energia consumida va a la calefacció i quasi un 20% a l'aigua calenta. Els electrodomèstics s'acosten al 22%.

En total, doncs, dues terceres parts s'empren per escalfar aigua. Si tota aquesta energia fos solar tèrmica (una energia madura i provada) la factura energètica de les llars seria la tercera part del que és actualment.

17 d’abr. 2012

Massa depenents de l'electricitat?

Actualment, si més no als nuclis de població, és poc freqüent que ens quedem sense subministrament elèctric. Però us heu adonat que hi ha moltes coses que deixen de funcionar quan no tenim electricitat; fins i tot algunes que no funcionen principalment amb ella. Per exemple, sense electricitat la calefacció de gas no funciona.

Recordo, amb certa nostàlgia, la caldera de calefacció que tenien a casa els meus avis. Era de gas però funcionava per densitat, l'aigua calenta pujava per la temperatura i la freda retornava per baix. No calia bomba i, per tant, no calia alimentació elèctrica. Per tal que funcionés, els tubs anaven per la part de dalt de la paret (no com ara, que van per la de baix) i eren dos, el de més avall era el d'anada (aigua calenta) i el de dalt de tot era el retorn (aigua freda) dels veïns del pis de sobre.

La societat va evolucionar i es va decidir posar una bomba a les calderes de manera que així els tubs podien anar arran de sòcol (allí es veuen menys) i cadascú tenia a casa seva els tubs de la seva calefacció i no els dels veïns.

Ara les calderes incorporen més elements elèctrics com el control electrònic o l'encesa automàtica (que fa que ja no hi hagi una flama pilot permanentment encesa) però és imprescindible tenir electricitat per a que la calefacció funcioni.

12 d’abr. 2012

Centrifugar la roba

L'altre dia parlàvem de la possibilitat d'estendre la roba enlloc de fer servir l'assecadora. Al hivern, en alguns indrets, costa que la roba s'assequi. En molts casos, quan comença a baixar el sol es posa molta humitat ambient i la roba, que estava mig eixuta, es torna a humitejar. Què podem fer?

Aquest problema fa anys que està resolt. Hi ha un aparell que serveix per treure bona part de l'aigua de la roba i així s'asseca molt més de pressa. Estem parlant de la centrifugadora, un electrodomèstic tant pràctic com poc conegut.

centrifugadora

És un invent molt més antic que l'assecadora. El que fa és treure l'aigua per força centrífuga. Aquesta aigua es recull en una palangana a la sortida. La diferència de consum energètic és important. La centrifugadora consumeix uns 250 a 350 W durant uns tres a cinc minuts mentre que l'assecadora pot gastar entre 800 i 3000 W durant una o dues hores.

Les centrifugadores no han tingut molt èxit. Hi ha dos motius. Un d'ells és que cal treure la roba de la rentadora, posar-la a la centrifugadora i després treure-la i estendre-la; amb l'assecadora és més ràpid. Però molt més ineficient! L'altre motiu és que la gent pensa que no cal una centrifugadora si la rentadora ja centrifuga la roba. Fals!

Cal tenir present que les rentadores modernes arriben a velocitats de 800 a 1200 voltes per minut (les antigues, la meitat) mentre que la centrifugadora pot anar entre 2700 i 2900 voltes per minut. És evident que la quantitat d'aigua que pot extreure és molt més gran.

10 d’abr. 2012

Persianes venecianes

L'altre dia, després d'una reunió per parlar sobre l'estalvi energètic, comentàvem si era oportú aixecar les persianes de la sala de reunions per estalviar d'encendre els llums o no. El debat va durar una estona i les conclusions són complicades.

La conclusió era que si la llum del sol tenia un angle que no molestava, el lògic era alçar les persianes durant la reunió per no haver d'encendre el llum i estalviar energia. Però que era imprescindible que, a l'estiu i al hivern, després s'abaixessin les persianes. Si les persianes queden aixecades entra molta calor per les finestres a l'estiu i en marxa molta al hivern.

Cal tenir present que la quantitat de calor que entra a l'estiu per una finestra (si no està orientada a nord) o la que en marxa al hivern és considerable i que l'energia que cal per climatitzar l'estança és més gran que la que s'estalvia en enllumenat.

Les persianes, del tipus que siguin, sempre ajuden a evitar el pas de calor ja que impedeixen l'entrada de radiació solar directa a l'estiu i creen una cambra d'aire aïllant entre la persiana i la finestra.
Així doncs, està molt bé que fem pujar les persianes per estalviar il·luminació; però no oblidem fer-les baixar després per no gastar tant en climatització.

27 de març 2012

Estendre la roba

Ara que hi ha crisi, molta gent mira d'estalviar uns calerons; per exemple en consum energètic (estalvi que guanya interès a causa de l'augment de tarifes).

Un dels electrodomèstics que gasta més energia (és de potència gran i funciona moltes hores a la setmana) és l'assecadora de roba. A més, és un dels electrodomèstics més fàcilment prescindibles ja que la roba es pot estendre; de fet, sempre ha estat així, fins que es va inventar l'assecadora.

Conec força gent que s'ha plantejat invertir uns minuts estenent la roba per estalviar-se el consum de l'assecadora.

Però no és tant fàcil. En els pisos construïts en els darrers vint o trenta anys no s'ha previst cap lloc a l'aire lliure on poder estendre la roba. Llavors, on l'estenem?

En edificis de vivendes més antics sí solia haver-hi espai previst per aquest us però solien ser terrasses comunitàries que ara es destinen a altres usos.

Si als nostres governants realment els preocupa l'estalvi energètic, potser haurien de reglamentar que fos obligatori un lloc on poder estendre la roba en totes les vivendes de nova construcció. Curiosament, sí és obligatòria un circuit elèctric per a l'assecadora en les instal·lacions elèctriques noves.

22 de març 2012

Tarifes elèctriques (II)

L'altre dia parlàvem de les tarifes elèctriques. Donant-hi voltes, he recordat que a casa explicaven que a casa hi havia dos comptadors, un per a l'enllumenat i un altre per als aparells. Inicialment els consums corresponents a cada comptador es pagaven a un preu diferent (l'enllumenat era més econòmic) però amb el temps la tarifa es va unificar i es va passar a pagar al mateix preu l'energia dels dos comptadors.

Pel que diuen, probablement es va unificar perquè la gent fèia trampes i connectava els aparells a uns endolls que es posaven al portalàmpades (i que, curiosament, s'anomenen "lladres") i així es pagava el consum a preu més baix.

20 de març 2012

Tarifes elèctriques

Aquests dies hem sabut que el preu de l'electricitat pujarà ja que durant anys l'hem estat pagant per sobre del preu de cost.

És curiós que algunes fonts d'energia, com l'electricitat, les estiguem pagant per sota el preu de cost i altres, com la benzina, estiguin sotmeses a uns impostos importants (els anomenats impostos especials.

Sembla que el lògic seria que el que es considera imprescindible fos a un preu i el que es considera un luxe en tingui un altre. Això ja ho fem amb el rebut de l'aigua en el que el que es considera bàsic té un preu bonificat i la resta un altre preu significativament superior.

15 de març 2012

Fosforescència

Hi ha qui confón la fluorescència amb la fosforescència. En realitat, són diferents manifestacions del mateix fenòmen.

En la fluorescència, la substància rep un fotó d'una longitud d'ona. Aquest fotó fa saltar un electró a capes més externes de l'àtom. Tot seguit, l'electró retorna al seu lloc i emet un fotó de longitud d'ona més gran.

En la fosforescència, el fenòmen és el mateix però l'electró és més estable en la posició externa i, per tant, triga hores a tornar al seu lloc original.

Així doncs, la fluorescència i la fosforescència tenen el mateix principi. La diferència està en si la llum s'emet immediatament o al cap d'un temps.

Les substàncies fosforescents es fan servir per aquells elements que han de fer llum a les fosques com els indicadors d'emergència en els edificis o les marques horàries dels rellotges.

13 de març 2012

Fluorescència

Hem vist que els fluorescents, de fet, fan llum ultraviolada. Com aconseguim llum visible? Doncs gràcies a la fluorescència.

Hi ha determinades substàncies, anomenades substàncies fluorescents, que en determinats àtoms tenen els electrons del nivell més extern una mica inestables. Aquests àtoms, quan reben un fotó de llum ultraviolada, converteixen l'energia del fotó en dues coses. Una part d'aquesta energia es consumeix escalfant l'àtom (i, per tant, la substància) i l'altra en fer saltar un electró cap a un nivell més extern que inicialment estava buit.

Atom1Atom2Atom3

Aquest electró, en el seu nou estat, és inestable. Quan torni a la seva posició original, retornarà l'energia que havia necessitat per saltar en forma d'un fotó.

Com una part de l'energia original s'havia invertit en escalfar l'àtom, ara el nou fotó serà menys energètic que l'original, o sigui d'una longitud d'ona més gran.

Espectre

A la pràctica, les substàncies fluorescents agafen llum ultraviolada i la converteixen en llum blavosa, verdosa o groguenca en la majoria dels casos. En alguns casos més especials, poden arribar a colors de l'altre extrem de l'espectre, com el taronja o el vermell.

Així doncs, la part interna del tub fluorescent es recobreix amb una substància fluorescent que s'encarregarà de convertir la llum ultraviolada en llum visible.

8 de març 2012

Energia de les onades

A Escòcia han muntat un centre de recerca en energies marines que proporciona la infraestructura per muntar instal·lacions experimentals per desenvolupar aquestes tecnologies.

En aquest indret, l'empresa Iberdrola ha muntat un sistema per estudiar l'aprofitament de l'energia de les onades. El sistema es basa en uns cilindres hidràulics que agafen l'energia d'unes boies que pugen i baixen amb les onades.

 Podeu llegir més informació a:

http://www.revistaentrelineas.es/23/noticias/iberdrola-investiga-en-escocia-sobre-la-energia-de-las-olas

6 de març 2012

Llum ultraviolada

Com ja sabem, si els tubs fluorescents no estiguessin recoberts per dintre (és a dir, fossin transparents) farien llum ultraviolada. Però, de quin color?

Nosaltres classifiquem la llum en funció del seu color. Ara potser estareu pensant en vermell, taronja, groc, verd, blau, etc. (els colors de l'arc de Sant Martí). Però si aneu a una botiga de pintures veureu que hi ha un munt de colors amb noms diferents (blau de Prússia, Verd Veronès, rosa xiclet, Siena, etc.). Qualsevol ordinador és capaç de representar més de setze milions de colors (i, per sort, no els dóna nom a tots).

La llum ultraviolada la classifiquem en tres blocs:

  • UV proper: de 380 a 200 nm

  • UV llunyà: de 200 a 100 nm

  • UV extrem: de 100 a 1 nm


A la seva vegada, el UV proper el dividim en tres:

  • UVA: 380 a 320 nm

  • UVB: 320 a 280 nm

  • UVC: 280 a 200 nm


És a dir, descomponem la llum UV en cinc colors.

El darrer que em dit (UVC) és el que fa majoritàriament un tub fluorescent sense recobriment.

L'espectre de llum visible va de 770 a 380 nm (de roig a violat) o sigui que té una llargada semblant que l'espectre ultraviolat. Per què en un anomenem centenars de colors i en l'altre només cinc? Perquè no el veiem. Si no som capaços de distingir les "tonalitats" de l'ultraviolat, no cal donar-los noms.

1 de març 2012

Enllaç Península-Mallorca

Al web de REE han publicat un vídeo sobre aquest enllaç, del qual ja havíem parlat anteriorment. El so no aporta res però es pot veure l'estesa del cable i alguns elements de la subestació.

Podeu veure el vídeo a:

http://www.youtube.com/watch?v=YxskEILY2-g&feature=player_embedded

28 de febr. 2012

Temperatura de color

Si mireu la caixa d'una làmpada, probablement trobareu, entre altres informacions, la seva temperatura de color. I això què és?

La temperatura de color ens dóna una idea del tipus de llum (freda, càlida, etc.) que fa la làmpada. Si us ho mireu, són valors de temperatura altíssims, entre 1500 i 6500 K (és a dir, entre 1773 i 5773 ºC). Què volen dir?

Quan un cos negre (imaginem-nos una barra de carbó) s'escalfa emet radiació electromagnètica. Si ho fa a temperatures molt altes aquesta radiació serà visible, és a dir, fa llum. La temperatura de color és aquella a la que s'hauria d'escalfar el cos negre per fer llum del mateix tipus. Per tant, una bombeta que té una temperatura de color de 4200 K fa el mateix tipus de llum que un cos negre a 4200 K (4473 ºC).

En el nostre llenguatge habitual, parlem de llum càlida o freda que ens dóna idea del confort. Un espai il·luminat amb llum càlida ens dóna sensació d'acolliment i benestar mentre que si ho està amb llum freda l'espai queda més impersonal i es pot percebre també com més net.

Atès que les dues definicions parteixen de conceptes totalment diferents, no ens ha d'estranyar que com més càlida sigui una il·luminació, més baixa és la seva temperatura de color.

Bombetes baix consum

Així, per exemple, les tres bombetes de la figura tenen colors molt diferents. La de la dreta és de llum càlida (en concret, 2700 K) i seria adequada per a la sala d'estar o per a un restaurant. La del mig té una llum freda (en aquest cas, 4200 K) i seria adequada per a una cuina o un hospital. La de l'esquerra és la que en diem de llum de dia (la de la imatge és de 6400 K) i la faríem servir en botigues de teixits o impremtes.

Les espelmes (uns 1800 K) i les bombetes clàssiques (aproximadament 2800 K) fan llum càlida.

23 de febr. 2012

Per carnestoltes... grup electrogen

Aquests dies de carnestoltes, en moltes poblacions s'han celebrat balls en casinos, poliesportius i altres equipaments. Si us heu fixat, en la majoria dels casos s'ha instal·lat un grup electrogen per alimentar els equips que porta l'orquestra o el grup. Això també és freqüent per festa major i altres dates assenyalades així com quan es fa alguna fira.

L'altre dia, al costat d'un d'aquests grups, una persona em preguntava: No hi hauria una manera més eficient i sostenible de generar aquesta energia? La xarxa elèctrica del poble no és suficient per alimentar això?

La resposta és que seria molt més sostenible i eficient connectar-ho a la xarxa elèctrica i segur que no hi ha problemes d'excés de potència. Llavors, per què no es fa?

No es fa per motius econòmics. Aquest equipament podria tenir una entrada d'energia de més potència i afegir un parell d'endolls potents a dins. El cost d'això seria inferior al que costa cada any llogar el grup. La qüestió està en la tarifa elèctrica. Si en el punt de connexió de l'equipament a la xarxa hem de preveure aquest consum, hem de contractar la potència adequada i cada mes pagarem el dret de consumir aquesta potència encara que, de fet, només la consumim uns pocs dies a l'any. Per això normalment es contracta una potència adequada a les necessitats diàries i es lloga un grup electrogen els dies en els que se'n necessita més.

Seria bo que els equipaments públics tinguessin a la seva disposició una tarifa que permetés, a un preu raonable, tenir una potència normal i una per a dies especials. S'estalviarien moltes emissions.

21 de febr. 2012

Ja ens hem traslladat

Ja tenim l'adreça nova funcionant!!! Ben aviat seguirem escrivint sobre temes relacionats amb l'Enginyeria Elèctrica.

Si detecteu alguna cosa que no funciona prou bé, ens ho dieu. I, sobretot, animeu-vos a participar! Sobre l’enginyeria elèctrica i l’energia elèctrica es poden dir moltes coses.

També ens podeu fer propostes. Sobre quin tema us agradaria que parléssim?

Recordeu que per participar cal registrar-se i es fa de manera gratuïta. És un procés ràpid i senzill que només hauràs de fer el primer cop.

Hi ha gent que li fa vergonya escriure directament. Si ens voleu suggerir algun tema, també podeu enviar un missatge a edison punt ee arroba upc punt edu.

2 de febr. 2012

Enllaç submari Mallorca-Eivissa

Un cop acabat l'enllaç Península-Mallorca, ha arribat el moment de continuar amb els enllaços balears. Ara toca connectar Mallorca amb Eivissa. Com la quantitat d'energia a transportar i la distància són més petites, no cal tanta tensió. La nova línia treballarà a 132 kV i en corrent altern (recordem que la de la Península és, atesa la llarga distància, en corrent continu).

Aquesta nova línia serà la submarina més llarga del món en corrent altern i la que està a més profunditat. Per garantir la màxima durabilitat i fiabilitat, el cable serà d'una sola peça, és a dir que no seran diversos trams afegits.

Podeu trobar més informació a:

http://www.voltimum.es/news/9714/cm/nexans-realizara-el-nuevo-enlace-submarino-de-alta-tension-de-ree-entre-mallorca-e-ibiza--en-el-marco-de-un-contrato-de-mas-de-90-millones-de-euros-.html?utm_source=newsletter&utm_medium=email&utm_campaign=2011_12_21_VLE_NP-Diciembre

31 de gen. 2012

L'alternativa LED als fluorescents

Cada cop és més freqüent veure sistemes d'enllumenat LED per substituir a les bombetes i els llums halògens però encara no podíem substituir fàcilment un tub fluorescent per un sistema LED. S'ha presentat un "tub bluorescent" que permet substituir les làmpades de vapor de mercuri per LEDs.

Podeu trobar més informació a:

http://www.voltimum.es/news/9684/cm/osram-substitube--advanced.html?utm_source=newsletter&utm_medium=email&utm_campaign=2011_12_21_VLE_NP-Diciembre

29 de gen. 2012

Carregador a hidrogen

Fa uns dies parlàvem de carregadors de reserva basats en bateries i d'uns altres basats en el moviment. Un lector m'ha fer arribar informació d'un tercer sistema.

L'aparell, de la casa Horizon és una pila de combustible que funciona amb petites bombones d'hidrogen de manera que, si portes bombones suficients, sempre tens energia de reserva.

Carregador