26 d’abr. 2012

Consum d’energia a les llars (segona part)

Mirant una mica més l'estudi que comentàvem l'altre dia, m'ha cridat l'atenció que alguns dels electrodomèstics que menys energia consumien eren precisament els més potents. Probablement això és degut a que es fan servir menys i, especialment, perquè la proporció de llars que en tenen deu ser més baixa.

Per exemple, del total d'energia consumida pels electrodomèstics, el que més proporció en consumeix és la nevera (més d'un 30%), seguida del televisor (12,2%) i la rentadora (11,8%). La nevera i el televisor són electrodomèstics de poca potènci; per tant el consum d'energia es produeix pel nombre d'hores de funcionament.

Entre els que tenen un percentatge més baix de consum hi trobem l'assecadora (3,3%) i el congelador (6,1%).

Un esment especial mereix el consum en stand-by. L'estudi li atribueix el 10,7% del consum en electrodomèstics. que equival al 2,3% del total de l'energia consumida. Tenint present que és un consum inecessari i prescindible, el resultat és molt elevat.

24 d’abr. 2012

Material dels cables elèctrics

Els cables de les instal·lacions elèctriques han de ser bons conductors de l'electricitat però també cal que tinguin un preu raonable.

Un bon conductor seria la plata però com és molt cara es fa servir només en contactes d'interruptors. Els cables, doncs, enlloc de plata es fan de coure.

L'alumini és pitjor conductor que altres materials però és molt més econòmic de manera que en molts casos compensa el fet que se n'ha de posar més secció per aconseguir una conductivitat adequada.

L'or també és un bon conductor però com és molt car, es fa servir només en aplicacions especials; per exemple a l'interior dels circuits integrats.

Així els cables elèctrics són normalment de coure o alumini.

En vivendes, però, l'alumini no està permès. Les dilatacions i contraccions i l'oxidació fan que amb el temps els cables d'alumini facin mal contacte en el punt de connexió i això pot provocar incendis.

19 d’abr. 2012

Consum d'energia a les llars

Fa uns mesos que IDAE (Instituto para la Diversificación y Ahorro de la Energía) va presentar un estudi sobre el consum d'energia a les llars de l'Estat Espanyol.

Destaca el fet que quasi la meitat (47%) de l'energia consumida va a la calefacció i quasi un 20% a l'aigua calenta. Els electrodomèstics s'acosten al 22%.

En total, doncs, dues terceres parts s'empren per escalfar aigua. Si tota aquesta energia fos solar tèrmica (una energia madura i provada) la factura energètica de les llars seria la tercera part del que és actualment.

17 d’abr. 2012

Massa depenents de l'electricitat?

Actualment, si més no als nuclis de població, és poc freqüent que ens quedem sense subministrament elèctric. Però us heu adonat que hi ha moltes coses que deixen de funcionar quan no tenim electricitat; fins i tot algunes que no funcionen principalment amb ella. Per exemple, sense electricitat la calefacció de gas no funciona.

Recordo, amb certa nostàlgia, la caldera de calefacció que tenien a casa els meus avis. Era de gas però funcionava per densitat, l'aigua calenta pujava per la temperatura i la freda retornava per baix. No calia bomba i, per tant, no calia alimentació elèctrica. Per tal que funcionés, els tubs anaven per la part de dalt de la paret (no com ara, que van per la de baix) i eren dos, el de més avall era el d'anada (aigua calenta) i el de dalt de tot era el retorn (aigua freda) dels veïns del pis de sobre.

La societat va evolucionar i es va decidir posar una bomba a les calderes de manera que així els tubs podien anar arran de sòcol (allí es veuen menys) i cadascú tenia a casa seva els tubs de la seva calefacció i no els dels veïns.

Ara les calderes incorporen més elements elèctrics com el control electrònic o l'encesa automàtica (que fa que ja no hi hagi una flama pilot permanentment encesa) però és imprescindible tenir electricitat per a que la calefacció funcioni.

12 d’abr. 2012

Centrifugar la roba

L'altre dia parlàvem de la possibilitat d'estendre la roba enlloc de fer servir l'assecadora. Al hivern, en alguns indrets, costa que la roba s'assequi. En molts casos, quan comença a baixar el sol es posa molta humitat ambient i la roba, que estava mig eixuta, es torna a humitejar. Què podem fer?

Aquest problema fa anys que està resolt. Hi ha un aparell que serveix per treure bona part de l'aigua de la roba i així s'asseca molt més de pressa. Estem parlant de la centrifugadora, un electrodomèstic tant pràctic com poc conegut.

centrifugadora

És un invent molt més antic que l'assecadora. El que fa és treure l'aigua per força centrífuga. Aquesta aigua es recull en una palangana a la sortida. La diferència de consum energètic és important. La centrifugadora consumeix uns 250 a 350 W durant uns tres a cinc minuts mentre que l'assecadora pot gastar entre 800 i 3000 W durant una o dues hores.

Les centrifugadores no han tingut molt èxit. Hi ha dos motius. Un d'ells és que cal treure la roba de la rentadora, posar-la a la centrifugadora i després treure-la i estendre-la; amb l'assecadora és més ràpid. Però molt més ineficient! L'altre motiu és que la gent pensa que no cal una centrifugadora si la rentadora ja centrifuga la roba. Fals!

Cal tenir present que les rentadores modernes arriben a velocitats de 800 a 1200 voltes per minut (les antigues, la meitat) mentre que la centrifugadora pot anar entre 2700 i 2900 voltes per minut. És evident que la quantitat d'aigua que pot extreure és molt més gran.

10 d’abr. 2012

Persianes venecianes

L'altre dia, després d'una reunió per parlar sobre l'estalvi energètic, comentàvem si era oportú aixecar les persianes de la sala de reunions per estalviar d'encendre els llums o no. El debat va durar una estona i les conclusions són complicades.

La conclusió era que si la llum del sol tenia un angle que no molestava, el lògic era alçar les persianes durant la reunió per no haver d'encendre el llum i estalviar energia. Però que era imprescindible que, a l'estiu i al hivern, després s'abaixessin les persianes. Si les persianes queden aixecades entra molta calor per les finestres a l'estiu i en marxa molta al hivern.

Cal tenir present que la quantitat de calor que entra a l'estiu per una finestra (si no està orientada a nord) o la que en marxa al hivern és considerable i que l'energia que cal per climatitzar l'estança és més gran que la que s'estalvia en enllumenat.

Les persianes, del tipus que siguin, sempre ajuden a evitar el pas de calor ja que impedeixen l'entrada de radiació solar directa a l'estiu i creen una cambra d'aire aïllant entre la persiana i la finestra.
Així doncs, està molt bé que fem pujar les persianes per estalviar il·luminació; però no oblidem fer-les baixar després per no gastar tant en climatització.