22 de febr. 2011

Recàrrega de motos elèctriques

Les motos elèctriques també van apareixent al mercat i, a l'igual del cas dels cotxes, un dels temes a tenir present és com i on recarregar-les.

Una proposta innovadora és crear aparcaments de motos en els que, a més, la moto es pugui recarregar. El disseny proposat recorda una mica als actuals aparcaments de bicicletes públiques.

Podeu llegir-ne més a partir de la pàgina 22 del fitxer http://www20.gencat.cat/docs/icaen/06_Relacions%20Institucionals%20I%20Comunicacio/04_Publicacions/Cultura%20Energetica/arxius/175_vehicle_electric.pdf

17 de febr. 2011

La serp solar

Les plaques fotovoltaiques necessiten una superfície on ser instal·lades. Aquesta superfície pot ser la teulada d'un edifici però també un terreny desaprofitat.

Però algú ha tingut una altra idea. Enlloc d'agafar un terreny, buscar un tros de territori que no es vegi afectat si se li posen plaques solars a sobre; o millor si hi guanya. En el projecte de la serp solar es proposa cobrir amb plaques solars una autovia, una part del territori que no hi perd res en tenir les plaques a sobre; al contrari, s'hi guanya com ara comentarem.

En ser l'autovia un "terreny" allargat, en el seu recorregut passa prop de diversos possibles punts de connexió i, per tant, pot subministrar energ prop dels llocs on es necessita. A més, en quedar la calçada coberta, el paviment no rep directament la llum del sol i dura més.

El projecte encara va més enllà. Proposa també que el sistema de ventilació que recull l'aire del tros cobert (ric en CO2) el porti a uns punts on aquest gas sigui aprofitat.

Podeu llegir més informació i veure algun dibuix a:

http://www.manstham.com/

15 de febr. 2011

Centrals off-shore... no només eòliques i marines

Fa anys que sentim parlar que els molins de vent s'acabaran instal·lant majoritàriament al mar on les condicions del vent són més favorables i on´és més fàcil trobar espai disponibles.

També a mar obert és on cal, per motius òbvis, les centrals elèctriques mque agafen energia de les onades.

Però, fins ara, semblava que això era tot.

Ara França s'està plantejant la possibilitat de posar d'instal·lar centrals nuclears al fons del mar i enviar l'energia cap a terra.

Podeu llegir-ho a: http://spectrum.ieee.org/energywise/energy/nuclear/nuclear-power-in-france-sinks-literally

10 de febr. 2011

Els cotxes elèctrics són silenciosos

Tant que poden ser perillosos per als vianants, especialment els cecs.

Estem molt acostumats a que els cotxes facin soroll, per tant els cotxes elèctrics no es senten venir i això pot ser causa d'augment d'accidents.

En alguns països ja es parla d'obligar a que els cotxes elèctrics portin un soroll afegit per indicar la seva presència. Als EUA ja s'ha aprovat, ho podeu veure a: http://www.govtrack.us/congress/bill.xpd?bill=s111-841

8 de febr. 2011

Funicular

Us heu fiixat mai en els funiculars? Hi ha dos cotxes que es desplacen per una mateixa via, mentre un puja l'altre baixa. Només en el tros central hi ha una bifurcació de les vies que permet que s'encreuin.

Però, com sap cada cotxe cap a quina banda ha d'anar? Si un s'equivoqués, xocarien!

L'explicació és molt senzilla. En el punt d'encreuament les vies que s'encreuen tenen unes discontinuïtats que permeten que les rodes que van per un carril puguin creuar l'altre carril. Però els carrils exteriors són continus. D'aquesta manera, fent que la roda exterior no pugui canviar de carril s'aconsegueix que un sempre avanci  per un costat de la bifuració i l'altre per l'altre. El dibuix següent intenta explicar-ho:

Funicular 

La propera vegada que veieu un funicular, fixeu-vos-hi. Si us el mireu des d'un punt fix, veureu que un dels cotxes sempre va per la vostra dreta (tant si puja com si baixa) i l'altre sempre per l'esquerra.

3 de febr. 2011

El cervell, el computador més eficient

L'altre dia llegia un article sobre intel·ligència artificial i em vaig quedar amb una dada significativa des del punt de vista energètic.

L'article comentava que el cervell consumeix una potència equivalent a la d'una bombeta de 20 W mentre que si aconseguíssim actualment un ordinador amb una capacitat similar caldria tota una central elèctrica per alimentar-lo.

De moment aquests ordinadors amb capacitat similar a la del cervell no existeixen; potser algun dia arribaran a existir. El que no sé si s'aconseguirà és que siguin més eficients que el cervell.

Decididament, el cervell és un exemple d'eficiència energètica.

1 de febr. 2011

Els frens de les atraccions

Fa uns dies comentàvem que els portes dels trens no s'obren totes al mateix temps a causa del que triga l'aire a arribar a cada una d'elles. En el cas de les portes dels trens aquest retard no té cap importància.

En aquelles aplicacions en les que cal un funcionament més precís el que es fa és tenir l'aire (o l'oli si són oleohidràulics) acumulat en dipòsits a pressió a prop del punt d'utilització; llavors quan s'obre la vàlvula l'aire (o l'oli) arriba molt ràpidament al lloc.

Podeu veure'n un exemple a les atraccions que tenen cotxes o trens que es mouen, sense motor, per una pista. Quan arriben al lloc d'aturada hi ha uns frens per aturar-los, normalment uns quants. Aquests frens són dues plaques (anomenades sabates) que es tanquen sobre un patí que porta el cotxe a la part inferior. L'accionament d'aquestes sabates és normalment per oli o aire comprimit. Si us fixeu, veureu que a prop d'on hi ha les sabates de fre també hi ha uns dipòsits que són els que garanteixen la disponibilitat d'oli o aire suficient per a la frenada. Mentre l'atracció funciona els dipòsits es van omplint i quan arriba l'hora d'aturar ja estan plens i preparats.