El passat novembre es van complir cinquanta anys de la creació de Pong, l’any 1972. Pong era un joc molt senzill que simulava una partida de tennis de taula en una pantalla de televisió en blanc i negre. La resolució era molt baixa de manera que les pales eren barres rectangulars, la pilots un quadrat i la indicació de la puntuació emprava uns dígits molt senzills.
Mai me n’havia preocupat gaire, però pensava que el joc estaria basat en un microprocessador; per exemple en el 4004 d’Intel, que es va comercialitzar uns mesos abans. Llegint, però, un article de la revista IEEE Spectrum m’he assabentat que Pong funcionava a base de circuits integrats digitals, sense cap tipus de lògica programada.
Si us ha picat la curiositat, en aquest document podeu trobar com estava fet el joc. A l’article de la revista IEEE Spectrum, l’Allison Marsh es pregunta per què un joc com el Pong, més aviat avorrit, va tenir tant d’èxit i ho comenta amb algunes persones.
