17 de des. 2018

Orgue fantasmagòric

Per acabar l’any, us presentem el nostre nou orgue fantasmagòric que servirà per impressionar les visites.

Orgue


L'orgue té 40 tubs plens de substància fluorescent que s'il·luminen amb les notes musicals. Pot tocar, a dues veus, un fragment de la Tocata i fuga de J.S. Bach i part de la cançó Thunderstruck del grup AC/DC. També pot actuar com a un instrument similar al Théremin.

Orgue


El disseny i construcció d'aquest orgue s'han fet en el marc del projecte de fi de grau de l'Adrià Botam. La idea és meva i jo he portat la direcció del TFG.


En el vídeo veureu funcionar l’orgue a les fosques (quan és més espectacular) i amb el llum encès.

10 de des. 2018

Smore: la revista per a les noies apassionades de la ciència

Avui us presentem aquesta revista (en anglès) que està adreçada a noies a partir de set anys però que també poden llegir els nois i els adults. El seu objectiu és posar la ciència, i també la tecnologia, a l’abast de tothom.

Smore           Smore


Us hi podeu subscriure a la versió en paper o en format digital. Podeu trobar més informació a: https://www.smoremagazine.com/

3 de des. 2018

Nova versió del visualitzador de missatges

Des de la primavera de 2016 jo tenia un visualitzador de missatges instal·lat al costat de la porta del despatx. Aquest estiu em vaig canviar de despatx i he aprofitat l’ocasió per instal·lar una nova versió del visualitzador.

Visualitzador de missatges


La part bàsica del nou visualitzador és essencialment la mateixa que en l’anterior, el que canvia és la pantalla. La nova pantalla és en color amb 320 x 240 píxels. A la part inferior de la pantalla s’hi mostra la mateixa informació que abans. A la part superior s’hi pot trobar la temperatura i la humitat actual del passadís i a la part central hi ha espai per altra informació. Actualment en la part central s’hi van mostrant, alternadament, informacions sobre alguns dels tipus de TFG que dirigeixo habitualment o sobre recursos que tinc a la xarxa. Per exemple, hi ha publicitat sobre aquest blog.

Detall de la pantalla

Com ja passava abans, la pantalla està normalment apagada i només s’encén quan es detecta que algú s’hi apropa. Podeu veure-la sempre que us apropeu al meu despatx.

26 de nov. 2018

Fundes per a les línies aèries d’alta tensió

Les línies elèctriques aèries porten els cables o conductors sense cap tipus d’aïllament ja que és el propi aire (i la distància entre els fils) el que actua com aïllant. Posar-hi aïllament seria car i complicat i augmentaria molt el pes dels fils de manera que la torre hauria de ser molt més robusta.

Els conductors sense aïllar són, però, un problema per a les aus que poden patir una descàrrega si s’apropen simultàniament a dos conductors o a un conductor i la torre.


Recentment s’ha començar a provar una solució que consisteix en posar unes fundes als conductors en els llocs de més risc. D’aquesta manera els cables no tenen un aïllament complet però sí suficient per evitar la descàrrega en cas que les aus s’hi apropin.

Podeu llegir més informació al diari La Vanguardia.

19 de nov. 2018

Els Nixie no passen de moda

Els Nixie eren l’única manera de mostrar números quan encara no existien els LED. Es feien servir en calculadores, televisors i molts altres dispositius. El Nixie és, essencialment, una làmpada de neó però amb deu càtodes que aprofita el fet que en aquest tipus de làmpada nomes es produeix llum al voltant del càtode. Cada càtode té la forma d’un dels deu dígits i així s’aconsegueix visualitzar la xifra desitjada segons quin sigui el càtode alimentat. La llum sempre serà d’un color proper al taronja, característic de les làmpades de neó.

Nixie

Els Nixie tenen un inconvenient important per a l’electrònica moderna (a part de la mida i el preu) que és el fet de treballar a tensions superiors a 100 V. Per això van ser desbancats pels visualitzadors de set segments basats en LED.

Nixie

Però sempre hi ha hagut nostàlgics que han continuat fent servir Nixies comprant-los de segona mà i habitualment a uns preus força superiors al que tindrien si estiguessin en producció. També han sortit alternatives basades en LED que imiten part del concepte Nixie encara que no tenen el seu encant. Per exemple, tenim els Lixie o la possibilitat de fer-nos-en uns de semblants emprant fabricació digital.

Lixie


Mentre preparava aquesta entrada del blog se m’ha acudit una idea per fer elements basats en LED però que conservin bona part de l’encant dels Nixie. El que no sé és si mai m’hi posaré...



Podeu llegir més sobre el Nixie a la revista IEEE Spectrum.


12 de nov. 2018

Lector Braille

Per a les persones cegues, llegir un document electrònic no és senzill ni barat. Els lectors Braille solen representar només una línia de text i això implica fer avançar el document moltíssimes vegades i la dificultat de rellegir trossos anteriors.

Canute


L’empresa Bristol Braille Technology és una empresa social que ha desenvolupat (en un hackspace) Canute, un lector Braille que mostra nou línies de text de fins a 40 caràcters a un preu assequible.

Podeu trobar més informació al web de Bristol Braille Technology.

5 de nov. 2018

Els rellotges elèctrics no són exactes

Els rellotges elèctrics que ens envolten, aquells que estan connectats a la xarxa elèctrica, no són exactes. La seva velocitat depèn de la freqüència del sistema elèctric. El corren altern oscil·la a 50 Hz, és a dir que fa un cicle complet 50 cops per segon. Quasi tots els rellotges connectats a la xarxa elèctrica el que fan és comptar aquestes oscil·lacions i cada cop que n’hi ha hagut 50 consideren que ha passat un segon.

Però què passa si la freqüència no és exactament de 50 Hz. Doncs que els rellotges deixaran de ser exactes. El sistema elèctric europeu està molt interconnectat i, per tant, la freqüència depèn simultàniament de tots els operadors elèctrics implicats. Normalment aquests operadors s’esforcen per compensar les variacions de manera que al cap d’un temps els rellotges marquin l’hora correcta, és a dir que si durant unes hores la freqüència ha estat un xic més baixa es procura treballar a una freqüència una mica més alta durant el temps necessari per compensar-ho.

El problema apareix quan els conflictes polítics impedeixen aquest acord entre operadors. Llegim en el diari Noticias de Álava que el conflicte entre Sèrbia y Kosovo ha provocat un retard de fins a sis minuts a causa de no haver-se injectat la quantitat adequada d’energia a la xarxa.

29 d’oct. 2018

Empalmar cables d’oli, encara més difícil

Sembla que us va agradar que l’altre dia posés el vídeo de l’empalmament de cables. He trobat un vídeo en el que ens mostren com s’empalmen cables amb oli a pressió així que també us el poso. Aquí, a més, cal garantir la continuïtat de la circulació de l’oli i la seva pressió.


22 d’oct. 2018

Fes-te la teva pròpia casa

En cinc dies i per pocs diners. Això és el que ens proposa en Marcin Jakubowski i els seus companys. Ja sé que aquest cop tampoc parlem d’electricitat però, de fet, la casa ha de tenir la seva instal·lació elèctrica.

Diuen que han construït una casa de 65 m2 amb materials de proximitat en només cinc dies i per la desena part del que costaria una casa de les mateixes dimensions.

Casa

Per si us atreviu a provar-ho (també si només voleu tafanejar) podeu llegir el reportatge a partir de la pàgina 50 del número 6 de la revista HackSpace magazine.

15 d’oct. 2018

Les bateries de protons podrien ser la propera tecnologia

El món de les bateries està en constant evolució per aconseguir emmagatzemar més energia, reduir l’impacte ambiental, augmentar la seguretat o reduir els costos. La darrera proposta són les bateries de protons.

El funcionament es basa en una combinació entre el de les piles de combustible i el de les bateries convencionals. La idea està en l’intercanvi de protons a través d’una membrana però sense que s’arribi a formar gas hidrogen.

Podeu trobar més informació al butlletí ScienceDaily.

8 d’oct. 2018

Empalmar cables, tot un art

Empalmar cables d’alta tensió no és una feina fàcil. Cal tenir present que no només cal assegurar el bon contacte entre els conductors. També és necessari garantir que l’aïllament és el correcte en tots els punts i que el camp elèctric es reparteix uniformement.

No és senzill poder accedir a veure com es fa un empalmament, per això he cregut oportú posar al vostre abast aquest vídeo (certament molt antic) en el que es veu com empalmen un cable amb aïllament de paper.  Ja sé que els cables de paper són cosa del passat però crec que val la pena veure el vídeo.

1 d’oct. 2018

El cub de Rubik es resol a si mateix

Fa uns anys vam parlar en aquest mateix blog d’un robot LEGO Mindstorms que resolia el cub de Rubik. De fet, al laboratori en tenim una rèplica que sovint ensenyem a les visites.

Mecanisme

Però un inventor japonès ha anat més enllà. Ha posat motors i un controlador dins el cub per aconseguir un cub que es resol a si mateix. I molt ràpid!

Motors

Podeu trobar més informació a la pàgina de TechCrunch.

17 de set. 2018

STEAM Squad

Fa uns mesos parlàvem de l’Allie Weber, una adolescent maker que comença a ser coneguda als Estats Units perquè ha rebut alguns premis i participa en diversos mitjans de difusió de la tecnologia per a joves a més de publicar al seu canal de YouTube.

Com és de suposar, noies interessades en ciència i tecnologia n’hi ha força més i a algunes també els agrada fer difusió del que fan i dels seus interessos. Algunes d’aquestes noies residents en diferents parts dels Estats Units s’han ajuntat i han fet un equip per poder col·laborar entre elles i tenir més visibilitat. Són les STEAM Squad.

STEAM Squad

A més de l’Allie, les fundadores són la Julie, interessada en l’astrofísica, la Taylor, a qui li agrada l’astronàutica, i la Jordan, que dissenya elements per ajudar a persones discapacitades i lidera el Project Unicorn que proposa als infants amb discapacitat a crear les seves pròpies pròtesis i altres elements d'ajuda.

De moment ja hi ha sis noies més a l’STEAM Squad i segur que seguirà creixent.

18 de juny 2018

Consoles de joc per fer-te tu mateix/a

T’agrada jugar amb consoles de joc portàtils? T’agrada fer projectes? Has pensat en fer-te la teva pròpia consola de joc?

Gamebuino         Makerbuino

Una opció per començar és muntant una consola que ha dissenyat algú altre. En el primer número de la revista HackSpace magazine et comenten quatre d’aquestes consoles per a que puguis triar la que et sembli més convenient: Gamebuino, Makerbuino, Arduboy i Creoqode 2048.

Arduboy         Creoqode 2048

Si t’animes, ja tens feina per a les vacances...

Arribem a final de curs. Com cada any quest blog farà una pausa i reprendrem les entrades a partir del setembre.

11 de juny 2018

Sintetitzador de vuit bits basat en Arduino

T’agrada fer música i experimentar amb el so? Has provat de fer so amb un Arduino. Tothom que ha fet coses amb l’Arduino deu haver provat de fer sonar un brunzidor amb la funció tone. Però avui parlem d’anar força més enllà.

Sintetitzador

En Chris Ball ens proposa fer servir uns altaveus per a PC o mòbil i un senzill circuit basat en Arduino per sintetitzar sons fent servir la llibreria Mozzi. Aquesta llibreria ens permet generar diverses ones de so a freqüències diferents que es combinen.

Podeu trobar la descripció i els enllaços per descarregar la llibreria a partir de la pàgina 94 del primer número de la revista HackSpace magazine.

4 de juny 2018

Multímetre i oscil·loscopi de butxaca

Moltes vegades ens cal fer una comprovació i no disposem de les eines adequades perquè un multímetre o un oscil·loscopi no caben a la butxaca. Però de fet, el que necessita un d’aquests aparells per fer les mesures és ben poca cosa, el que ocupa espai és la pantalla i els polsadors i commutadors. Per això un equip de tècnics australians han decidit repensar-ho completament per crear un dispositiu de butxaca que faci aquestes funcions.

Pokit

Pokit és un element de mesura que cap a la butxaca. La interfície d’usuari i el processament de les dades es fan en una aplicació mòbil. Podeu trobar la descripció del sistema i apuntar-vos per tenir-ne un quan estigui disponible al web de Kickstarter.

28 de maig 2018

Tramvia sense vies

Sembla una paradoxa però ja és real i s’ha posat en marxa a la Xina. Es tracta d’una mena d’autobús elèctric que té un disseny i una capacitat (300 passatgers) similars a les d’un tramvia. L’energia prové de bateries i, per tant, tampoc necessita catenària. Pot assolir velocitats de 70 km/h.

Tramvia sense vies

El recorregut que segueix està definit per unes línies pintades al paviment. Això fa que la instal·lació sigui molt ràpida i senzilla. A més no causa inconvenients als cotxets i les cadires de rodes (no hi ha vies) ni als vehicles alts (no hi ha catenària).



Podeu llegir més informació a DiarioRenovables.

14 de maig 2018

Radar casolà

Avui us presentem un projecte curiós però interessant. Un maker estava cansat que els cotxes passessin massa ràpid pel seu carrer i va decidir fer un radar informatiu com els que actualment trobem a molts pobles de carretera.



Radar
 El sistema està basat en una Raspberry Pi i al web d’Instructables hi ha les instruccions completes per si us en voleu fer un.

7 de maig 2018

Transformadors de distribució d’alta freqüència

En una xarxa elèctrica hi ha moltíssims transformadors de distribució que s’encarreguen de passar de mitjana tensió a baixa tensió. Cada un d’ells té una potència relativament petita (si la comparem amb els transformadors de transport) però n’hi ha molts.

Prototipus

Un grup de Carolina del Nord (EUA) proposa que els transformadors de distribució passin a ser d’alta freqüència ja que així serien força més petits i més eficients. Proposen que hi hagi un convertidor que passi la mitjana tensió de la xarxa a alta freqüència (uns 10 kHz) i aquí transformar de mitjana tensió a baixa. A baixa tensió hi hauria un nou convertidor que passaria a la freqüència de xarxa (en el seu cas, de 60 Hz). Els dos convertidors tindrien una etapa intermèdia de corrent continu.


Esquema del sistema

Haurem de veure si el tema es queda en un experiment de laboratori o realment les companyies elèctriques es passen a aquest sistema. Podeu llegir més informació a la revista IEEE Spectrum

30 d’abr. 2018

Cub de LED

Sabeu què és un cub de LED?

És una figura tridimensional formada per LED i amb forma de cub. Normalment els cubs de LED solen tenir el mateix nombre de LED en les tres dimensions. Per exemple un cub de 4 x 4 x 4 té quatre capes de 4 x 4 LED, o sigui quatre capes de 16 LED; per tant té un total de 64 LED. Habitualment hi ha un microcontrolador que s’encarrega d’anar variant quins LED estan encesos i quins apagats de manera que representen patrons preestablerts.

Cub de LED

En aquest cas es tracta d’un cub de 8 x 8 x 8 que, per tant, requereix 512 LED. El control dels LED es fa des d’un microcontrolador. La connexió dels LED fa que no sigui necessari disposar d’una pota de sortida per a cada LED però, malgrat això, ens calen 72 sortides. Atès que el microcontrolador no en té tantes es fan servir circuits integrats que multiplexen les sortides.

Cub de LED

Podeu trobar els passos per construir-lo al web d’Instructables.

23 d’abr. 2018

Els vianants, el problema dels cotxes autònoms

Fa temps que es parla dels cotxes autònoms com si estiguessin a punt d’arribar però sembla que encara n’hi ha per temps, si més no fora de les autopistes i autovies. El principal problema dels vehicles sense conductor són els vianants. Moltes situacions que els conductors resolen sense massa problemes els sistemes autònoms no poden resoldre. Coses com el contacte visual i l’empatia són fonamentals en aquests casos i els vehicles autònoms no ho tenen.

Posem un parell d’exemples. Una cantonada amb un pas de vianants i una persona està amb el seu gos que s’ha aturat a fer les seves necessitats a la vorera, prop del pas de vianants. Un conductor es fixarà en la postura del gos, entendrà que no van a creuar en aquell moment i passarà. Un vehicle autònom s’aturarà i esperarà que el vianant creui o que passi el temps d’espera que té programat. Ara imaginem un carrer en obres en el que els vianants han de baixar de la vorera. Els conductors s’adonaran del problema i passaran lentament pel costat de les persones deixant una petita distància de seguretat. El vehicle autònom, en canvi, es situarà darrera el vianant i anirà, al seu pas, darrere seu i això afectarà també a tots els vehicles amb conductor que vinguin darrere.

En aquest article de la revista IEEE Spectrum parla de tot això i també de diferents picaresques i males pràctiques que poden aparèixer quan aquests vehicles estiguin disponibles si no es prenen les mesures adequades.

16 d’abr. 2018

Pedal per passar les partitures

Avui us presento un projecte realitzat per una estudiant que ha fet el seu TFG sota la meva supervisió. Es tracta d’un pedal que permet fer avançar una partitura que s’està visualitzant a la pantalla d’una tauleta. Això permet als músics disposar de les dues mans per a la seva interpretació ja que la partitura avança, quan el músic ho desitja, prement el pedal.

Pedal vist per fora

El dispositiu es connecta amb la tauleta mitjançant Bluetooth de baixa energia i fa veure que és un ratolí. Un cop sincronitzat amb la tauleta pot enviar instruccions equivalents a fer girar la roda del ratolí.

Interior del pedal

Atès que el músic es pot equivocar o pot estar interpretant una partitura que conté repeticions el sistema incorpora dos pedals, un per avançar i un altre per retrocedir. A més, segons la tauleta i el tipus de partitura pot ser necessari avançar més o menys lentament. Per evitar estar prement contínuament el pedal s’han previst dos polsadors que permeten incrementar o decrementar el nombre de passos que es desplaçaran cada cop que es prem el pedal.

Podeu trobar el projecte complet a UPCommons.

9 d’abr. 2018

Projecte: Bàscula electrònica

El darrer projecte basat en microcontroladors que han fet els meus estudiants a l’assignatura Projecte I de l’ETSEIB va ser una bàscula electrònica. Cal destacar que a segon curs encara no han estudiat electrotècnia ni electrònica i que tenien un nombre limitat d’hores per desenvolupar el seu projecte. Convé tenir, també, present que es tracta de prototipus i que, si s'hagués disposat de més temps, els dissenys i els acabats es podrien millorar. És probable també que, per motiu del temps disponible, els programes no estiguin optimitzats o continguin alguna errada.


Sensor de pes

Cada grup, segons els seus gustos, ha pogut triar les prestacions i els paràmetres de la seva bàscula. Un grup va fer el seu programa en assemblador i els altres cinc en llenguatge C.

En aquestes pàgines podeu trobar l’esquema del circuit i el programa corresponent en assemblador o en llenguatge C.

19 de març 2018

Bio-impressora 3D

Els elements tecnològics també poden ajudar a les ciències i, per descomptat, a la docència de les ciències. No sé si recordareu que fa uns nou mesos vam parlar d’un robot que ajudava a fer experiments de química i biologia. Avui presentem una “impressora 3D” que permet dipositar algues, bactèries o cèl·lules animals o vegetals en posicions predefinides de plaques de Petri.


Bio-impressora 3D


El disseny principal (excepte el capçal) i la forma de funcionament és molt similar al de les impressores 3D. Al butlletí The Institute hi podeu trobar més informació i alguns casos d’us.

12 de març 2018

Circuits elèctrics sobre cartró

Qui diu que els elements necessaris per aprendre circuits elèctrics són cars?

Podem fer servir cinta de coure sobre cartró per fer pistes de circuit sobre les que connectar elements electrònics simples (polsadors, LED, brunzidor, etc.).


Exemple de circuit

Amb això podem fer un munt de circuits i aprendre moltes coses. Per fer les unions temporals podem fer servir cables amb pinces.


Exemple de circuit

Si decidim fer un pas més i posar-nos amb elements programats podem combinar aquests elements amb una placa micro:bit, circuit playground, etc.

Exemple de circuit

Podeu veure alguns exemples en aquesta pàgina.

5 de març 2018

Coneixes l’Allie?



La manera com podem motivar a infants, adolescents i joves (especialment les noies) en temes de ciència i tecnologia és un tema de conversa freqüent en diversos àmbits. Molta gent fa coses i arriba al públic que arriba. Fa unes setmanes vaig descobrir a l’Allie Weber i em va semblar un bon referent.

Allie Weber

L’Allie Weber es presenta com Robot Maker Girl i reuneix tres característiques que crec que poden facilitar que arribi i impacti en el públic desitjat:

  • Té una edat similar al públic objectiu (actualment té 12 anys però va començar amb 4)
  • És una noia, fet que permet atraure més al públic femení (i, probablement, també atrau igualment al masculí)
  • És una maker i, per tant, fa projectes tecnològics variats

Ha rebut alguns premis i ha estat convidada a importants esdeveniments tecnològics i del mon maker. A més, manté un canal a YouTube. Realment el canvi de llengua (l’Allie parla i escriu en anglès) pot dificultar engrescar als nostres infants i adolescents però potser més endavant podem tenir una “Allie” en la nostra llengua. Qui sap? Somiar és gratuït...

La podeu trobar al twitter: @RobotMakerGirl

26 de febr. 2018

El “Telesquemario”, un clàssic ben actual

Un dels llibres que més vegades vaig consultar en els meus inicis professionals va ser el Telesquemario publicat per l’empresa Télémécanique. En aquest manual hi trobaves coses de connexió i protecció de motors, automatització electromecànica, arrencada, variació de velocitat i frenat de motors, sensors, interfases home-màquina, etc.



L’altre dia vaig tenir la grata sorpresa de veure que aquest manual encara estava a disposició del públic en format PDF al web d’Schneider electric (que ara engloba l’antiga Télémécanique). Una lectura molt recomanable per als que es mouen en el camp de les instal·lacions i els automatismes elèctrics.

19 de febr. 2018

Alternativa a l’hexafluorur de sofre

El gas hexafluorur de sofre (SF6) és actualment l’aïllament preferit en instal·lacions interiors d’alta tensió. Certament l’SF6 és un gas molt aïllant (més del doble que l’aire) però presenta un greu problema ja que és un poderosíssim causant d’efecte hivernacle (22000 vegades més poderós que el conegut diòxid de carboni (CO2) i, a sobre, triga més de 3600 anys en descompondre’s.

Molècula

Fa anys que es busquen alternatives a l’hexafluorur de sofre i ara sembla que se n’ha trobat una, el gas AirPlus® d’ABB. Aquest nou gas és la meitat de perjudicial que el CO2 i té una vida mitjana de setze dies. Aquest nou gas és una barreja d’aire sec (80 %) i un compost anomenat fluorocetona C5 (C5F10O).

Podeu llegir-ne més detalls a la pàgina 66 del número 2/2017 de la Revista ABB.

12 de febr. 2018

Vols un reproductor MP3? Per què no te’l fas tu mateix/a?

Actualment les opcions disponibles per complementar el nostre microcontrolador són gairebé il·limitades. Una d’aquestes extensions ens permet reproduir fitxers de so (MP3, Ogg Vorbis, MIDI, WAV, etc.) gravats en una targeta SD i controlar-ne el funcionament des del microcontrolador.



Reproductor MP3

En aquest cas, disposem d’unes instruccions completes per fer el circuit i la caixa així com del programa complet. Qui no té un reproductor MP3 estil “retro” és perquè no vol!

5 de febr. 2018

La seguretat informàtica i la xarxa elèctrica

Quan pensem en atacs informàtics normalment ens imaginem que las conseqüències són l’accés a dades privades o la revelació de secrets oficials, i probablement aquestes són les més conegudes. Però també hi ha altres atacs informàtics que tenen per objectiu un mal funcionament de les infraestructures que causi problemes a la població en general. En aquest context, no és estrany, doncs, veure atacs als sistemes de control de les xarxes de serveis o de transport públic.

Subestació


Escric això després de llegir (a la pàgina 53 de la Revista ABB 2/2017) que la infraestructura elèctrica dels Estats Units rep un atac cibernètic o físic un cop cada quatre dies. Cal tenir present que les grans subestacions suposen un percentatge molt petit de la infraestructura elèctrica però per elles i passa al voltant de les tres quartes parts de l’energia elèctrica del país, per això poden ser un objectiu estratègic.

Per això les companyies elèctriques (i les empreses que els subministren solucions tecnològiques) fan importants esforços per detectar atacs (físics o cibernètics) sobre aquestes instal·lacions.

29 de gen. 2018

Il·lustracions il·luminades amb LED

Una bona manera d’introduir als nens petits en els circuits elèctrics i electrònics (i, indirectament, en la tecnologia) són els circuits elèctrics sobre paper. Això és el que han pensat els que han dissenyat aquest àlbum il·lustrat que està dissenyat per incorporar LED (Chibitronics) que posen llum en els punts més importants de la il·lustració.

Il·lustració normal
Circuit del LED

 

22 de gen. 2018

Què fem amb les dades de l’Internet de les coses?

Imaginem-nos que sóc un maker i decideixo apuntar-me a l’Internet de les coses. Vaig omplint casa meva de dispositius que recullen dades i les posen a Internet. Però a on d’Internet? I què fem amb elles?

Exemple de pantalla


Ubidots intenta donar resposta a aquestes preguntes. Ubidots és una plataforma en el núvol pensada per recollir dades dels dispositius de l’Internet de les coses i posar-les a disposició de les aplicacions. Disposen d’interfases per a les principals plataformes (Arduino, Adafruit, Particle, Raspberry Pi, etc.) de manera que faciliten enviar les dades al núvol.

Amb les dades recollides es poden crear pantalles personalitzades, generar SMS o correus electrònics i generar aplicacions web que utilitzin les dades.

15 de gen. 2018

Touch Board

La placa Touch Board de l’empresa Bare Conductive és una placa que ens permet fer fàcilment sensors per contacte o per proximitat. Combinant la placa amb pintura conductora (que comercialitza la mateixa empresa) podem obtenir creacions artístiques realment espectaculars.

Touch Board

La programació de la placa és compatible amb l’entorn Arduino. La placa pot generar sons, en principi els que vénen programats però també els podem canviar pels nostres propis fitxers MP3.

Touch Board starter kit

Si no teniu cap idea per posar-vos-hi, podeu agafar l’starter kit que incorpora material i idees per fer els primers dissenys.

8 de gen. 2018

"Busxell"

Avui, com alguns altres cops també hem fet, parlem d’un tema que no és elèctric.


Mireu la fotografia. És un autobús o un vaixell? És el Hafencity Riverbus d’Hamburg, un vehicle que fora de l’aigua sembla un autobús però que pot entrar dins el riu i desplaçar-se còmodament per l’aigua.



Podeu trobar més informació en el web d’NTD. També podeu comprar els bitllets al web del Hafencity Riverbus.