16 de des. 2019

La bellesa està a l’interior

Normalment fem servir els components electrònics i accessoris sabent quina és la seva funció però sense preocupar-nos gaire del que hi ha dins. També hi ha qui s’interessa per saber, amb més o menys detall, com funcionen.

Secció de LED bicolor

Però l’Eric Schlaepfer vol saber com són per dins. Així doncs, va agafant diferents components i accessoris i els talla o rebaixa fins aconseguir veure com són per dins. I les imatges que obté són a la vegada curioses i boniques. En la imatge anterior hi trobem un LED bicolor i en la següent, d’esquerra a dreta i de dalt a baix, veiem uns connectors BNC mascle i femella, un connector Apple MagSafe 2, uns connectors mascle i femella per a auriculars de 3,5 mil·límetres i un transistor 2N2222 amb encapsulat TO-18.

Seccions de components

Podeu llegir més informació a la revista IEEE Spectrum.

9 de des. 2019

Robot submarí transformable

Quan s’han de fer treballs sota l’aigua les coses es compliquen. S’hi poden enviar persones o robots però cal arribar al lloc on s’ha de fer l’actuació.

Robot

L’empresa Houston Mechatronics ha creat un robot de navegació subaquàtic que quan arriba al seu destí ens transforma, passant a tenir dos braços que li permeten desenvolupar les activitats encomanades.

Procés de transformació

Podeu llegir més informació a la revista IEEE Spectrum.

2 de des. 2019

Esquemes electrònics inclusius

A l’hora d’entendre un circuit electrònic, un esquema és de gran utilitat. Però els esquemes han estat, tradicionalment, fora de l’abast de les persones cegues o amb molt baixa visió.

Esquema tàctil

El projecte Blind Arduino intenta acostar el món de l’electrònica programada a aquestes persones però mancava un altre pas, disposar d’uns esquemes tàctils apropiats. Aquí és on el treball de Lauren Race entra en joc. La Lauren ha redissenyat els símbols dels components electrònics i n’ha definit unes mides apropiades per al seu ús tàctil. D’aquesta manera, es poden fer servir esquemes per entendre els circuits.

Els símbols de Lauren Race

Podeu llegir més informació a la revista IEEE Spectrum.

25 de nov. 2019

Rellotges basats en voltímetres d’agulla

Sembla que darrerament s’ha posat de moda fer rellotges o calendaris basats en aparells de mesura analògics. N’he vist ja uns quants exemples a les xarxes socials i en aquesta entrada posaré fotos d’un article que ha sortit recentment a la revista IEEE Spectrum.

Rellotge

La idea és fer un rellotge basat en un microcontrolador però que l’hora (o la data) no es mostrin en una pantalla o un visualitzador LED sinó en uns quants aparells de mesura d’agulla, que li donen un aspecte antic. L’hora es pot obtenir d’un satèl·lit, com en el cas de les imatges, o fent servir un circuit integrat de rellotge en temps real.

Segons

Els aparells de mesura podrien ser de qualsevol tipus (amperímetres, òhmmetres, etc.) però el més fàcil és fer servir voltímetres. En qualsevol cas, caldrà modificar el circuit dels aparells per tal que es pugui recórrer tota l’escala amb les tensions que pot donar el microcontrolador (típicament de 0 a 3,3 V o de 0 a 5 V). Es podria fer amb les tensions nominals dels aparells de mesura però seria més complicat i les tensions podrien ser perilloses.

Caràtula

Una altra modificació important és el canvi d’escala per tal que les divisions es corresponguin a la unitat de temps desitjada (segons, minuts, etc.). Podeu llegir més informació a la revista IEEE Spectrum.

18 de nov. 2019

Les escultures giratòries d’Atsuko Yukawa

Els motors homopolars són molt senzills de construir. Només cal un imant de neodimi, una pila cilíndrica i un fil conductor amb una forma apropiada que faci un circuit elèctric amb la pila a través de l’imant. Si li donem la forma adequada, el fil conductor començarà a girar.

Motor homopolar

En aquesta pàgina d’Instructables podeu trobar les instruccions per fer-ne un a casa o a classe. Tingueu present que si es deixa prou estona en funcionament el fil es pot escalfar força.



L’artista Atsuko Yukawa fa escultures giratòries basades en el motor homopolar. Només cal que doni una forma apropiada al fil i li posi els complements que desitgi però aconseguint mantenir un cert equilibri per tal que s’aguanti en la posició desitjada.

11 de nov. 2019

Sensors per mesurar la humitat del terreny

Un dels típics projectes per començar amb els microcontroladors és un mesurador d’humitat que ens permet saber si cal regar les nostres plantes. La majoria dels sensors (com el de la fotografia) es basen en la resistivitat del terreny. El problema d’aquest mètode és que els elèctrodes del sensor (en contacte amb la terra humida) es van oxidant i, per tant, les mesures són cada cop més inexactes.

Sensor

Hi ha també la possibilitat de fer les mesures sense sensor aprofitant les entrades tàctils d’algunes plaques de microcontrolador, com la Circuit Playground Express. En aquest cas, només cal connectar (amb un únic fil) una de les entrades del microcontrolador a un clau clavat a la terra. En aquest cas també podem tenir problemes d’exactitud per culpa de l’oxidació de l’elèctrode però només ens caldrà canviar el clau per un de nou.


L’opció més fiable és, però, la mesura capacitiva. D’aquesta manera no hi ha l’efecte de l’oxidació dels elèctrodes i el sensor dura moltíssim més temps. El sensor de la imatge proporciona, a més, una mesura aproximada de la temperatura ambient.

4 de nov. 2019

Fer un joc d’ordinador amb un programa de només deu línies

Actualment els jocs d’ordinador tenen uns gràfics altament sofisticats. Però no fa tants anys que els jocs informàtics s’executaven en consoles i ordinadors amb microprocessadors molt senzills i duien programes relativament curts.


Gunnar Kanold, un professor de tecnologia d’un institut de secundària ha posat en marxa un concurs en el que els participants han de fer jocs per a ordinadors de vuit bits amb un màxim de deu línies de codi. Deu línies de codi és molt poc, especialment si pensem en una instrucció per línia, aquí és on intervé l’enginy dels participants. En el concurs hi ha tres categories principals, en funció del nombre màxim de caràcters per línia (80, 120 o 256). En la imatge següent podeu veure com s'aprofiten al màxim les deu línies de codi.

El concurs va començar com una distracció en una trobada i ha anat guanyant interès. A l’edició de 2019 hi han participat persones de més de vint països. L'any 2014 aquest professor va publicar un llibre (en alemany) sobre el tema.


Podeu llegir un article sobre el tema a la revista IEEE Spectrum.

28 d’oct. 2019

Una altra volta als amplificadors de vàlvules

A mitjans del segle passat els transistors van anar substituint les vàlvules de buit i aviat van quedar obsoletes. Les vàlvules de buit eren cares i poc eficients. A més treballaven a temperatures altes i requerien tensions molt altes en comparació amb els circuits electrònics a transistors. Tot això feia també inviable el seu ús en sistemes alimentats amb piles.

Korg Nutube OD-K1

Un temps després els amplificadors de vàlvules de buit van tornar però ja destinats a un públic selecte que sap apreciar la diferència de qualitat de la tecnologia de buit i està disposat a pagar el preu que costa. Els amplificadors de vàlvules de buit basaven el seu funcionament en la tensió mentre que els de transistors estan controlats per corrent. Aquesta petita diferència és el que fa que a oïdes expertes el seu comportament no sigui el mateix.

Korg Nutube OD-K1

Sembla, però, que ara hi ha una opció intermèdia. Per casualitat, he descobert aquest amplificador per a guitarra que es basa en nutube, M’ha costat trobar informació sobre els nutube. Són uns visualitzadors electrònics que tenen un comportament semblant al de les vàlvules de buit i això permet fer-los servir com a amplificador basat en la tensió.

Nutube 6P1

És possible que en els propers anys en vagin apareixent aplicacions al so de qualitat.

21 d’oct. 2019

Grand Central M4 Express, un supermicrocontrolador

Hi ha molts projectes que es poden fer amb un microcontrolador dels d’ús habitual però algunes aplicacions necessiten més potència i llavors els microcontroladors disponibles són molt pocs. Però el nou Grand Central M4 Express dóna un pas endavant.

Grand Central M4 Express

Aquesta placa de microcontrolador té 1 MB de memòria de programa i 256 kB de memòria de dades. Disposa de 70 potes d’entrada i sortida (és difícil gastar-les totes) entre les que tenim 15 entrades analògiques, dues sortides analògiques i 22 sortides PWM. A més el processador facilita les operacions amb nombres reals. Es pot programar amb l’entorn Arduino i també en CircuitPython.

14 d’oct. 2019

Curses "de cotxes" sense cotxes

Qui més qui menys ha jugat alguna vegada a les curses de cotxes (el més probable és que fos amb la marca Scalextric) o ha vist jugar-hi altres persones. En Gerardo Barbarov ha ideat una pista de curses “de cotxes” que podríem anomenar minimalista. La pista és només una tira de LED prou llarga i els “cotxes” són els grups de LED encesos en cada moment.

Pista de curses

Per un preu més econòmic i pràcticament sense manteniment podem fer les nostres curses ja que a la pàgina Hackster hi podem trobar les instruccions per muntar-ho i el programa.



En Mauro Pintus ha modificat el disseny posant uns entrenadors de mans per tal que els usuaris facin exercici amb les mans mentre juguen.

7 d’oct. 2019

La nova Raspberry Pi 4

Fa uns set anys va sortir al mercat la primera Raspberry Pi. Podríem dir que es tracta d’un ordinador en una sola placa i a un preu a l’abast de pràcticament totes les butxaques. A més, incorpora un port de connexió que permet controlar elements analògics i digitals, cosa complicada en un ordinador comercial.


Però les primeres Raspberry Pi eren relativament lentes. Amb els anys han anat sortint noves versions que anaven millorant alguns aspectes. Més recentment ha sortit la Raspberry Pi 4 que promet dades de rendiment molt millors.
Raspberry Pi 4

D’entrada el processador és molt més ràpid i amb quatre nuclis (això també permet disposar de quatre ports de cada tipus per a comunicacions industrials) però també tenim gigabit ethernet, USB3 i doble HDMI (per poder connectar dues pantalles).

A partir de la pàgina 34 del número 21 de la revista HackSpace Magazine podeu trobar una revisió completa de la placa. A més, també hi ha una entrevista a James Adams, cap de l’equip que ha desenvolupat la placa, a partir de la pàgina 38.

30 de set. 2019

Les empreses necessiten enginyers/es amb una vessant creativa

Llegeixo això en una publicació de l’IEEE i no puc estar-hi més d’acord. En aquest text ens comenten alguns casos en els que la vessant creativa de determinats enginyers els ha portat a crear coses realment innovadores en el seu moment. Per exemple Anthony Agnello va inventar l’harmonitzador H910 que fou pioner en els efectes digitals de so o Alvy Ray Smith que va revolucionar els gràfics digitals i ha permès revolucionar el món del cinema d’animació.

Com afirma S.K. Ramesh, director del programa AIMS2 a la California State University, tenir una formació STEAM augmenta la diversitat de pensament i la inclusivitat en el lloc de treball, més enllà de les categories tradicionals de diversitat, com ara gènere, orientació sexual, estat socioeconòmic i raça, en concret "Els que tenen una formació artística, musical o un altre fons creatiu veuen les coses des d'una perspectiva diferent. Els altres empleats comencen a apreciar-los, cosa que porta als companys de treball a valorar-se mútuament. STEAM reuneix persones i comunitats que poden ser transformadores."

Hem de seguir apostant per combinar les habilitats artístiques amb els coneixements tècnics i científics per tendir cap a una societat en la que la tecnologia realment sigui inclusiva i ajudo a solucionar els problemes de les persones.

16 de set. 2019

Nova versió del visualitzador de missatges

Ja hem parlat dos cops en aquest blog del visualitzador de missatges que tinc a la porta del meu despatx. La primera versió, de la primavera de 2016, tenia una pantalla LCD de quatre línies. Hi va haver una segona versió (de la que no vaig parlar al blog) en la que es va canviar el programa inicial (creat per l’estudiant Marc Palacín) per adaptar-lo millor a les meves necessitats. En la tercera versió, que es va posar en servei a la tardor de 2018, es va afegir una pantalla TFT en color que, a més dels missatges, permetia mostrar altres coses (bàsicament informació de les meves activitats).

La tercera versió es va fer d’una manera força conservadora. El nucli del sistema era un microcontrolador Arduino amb una placa de connexió Ethernet que estava situada a l’interior del despatx (juntament amb la pantalla LCD). La pantalla TFT (situada a l’exterior del despatx) portava un segon Arduino que es comunicava amb el principal. Aquest sistema tenia, però, alguns inconvenients:
  • Atès que el detector de presència estava connectat al controlador principal, l’encesa de la pantalla trigava una mica a causa de la comunicació entre els dos dispositius. En alguns casos, a més, la comunicació fallava i el missatge no es mostrava complet.
  • Quan hi havia una apagada elèctrica es perdia el missatge i es mostrava el text “Sense missatge”.
  • El sistema no podia saber l’hora, per tant quan el missatge s’havia enviat des del polsador del visualitzador no es podia mostrar l’hora en la que s’havia creat.
  • Atès que actualment l’adreça IP de la pantalla era una adreça privada (al 2016 totes les adreces IP de l’Escola eren públiques) calia fer servir una xarxa virtual (VPN) per connectar-se a la pantalla des de fora de l’Escola i, per tant, enviar un nou missatge no era un procés ràpid.

Visualitzador de missatges

La nova versió de la pantalla soluciona aquests inconvenients i té alguns altres avantatges. Ara hi ha un únic microcontrolador (Arduino MKR WiFi 1010) que es connecta a internet mitjançant Wi-Fi i controla la pantalla LCD interior i la pantalla TFT exterior. Els avantatges del nou sistema, entre altres, són:
  • Resposta més ràpida perquè només hi ha un microcontrolador i, a més, el programa s’ha desenvolupat pensant en la màxima velocitat de resposta a l’activació dels sensors i el polsador.
  • Ara el missatge actual està guardat en el núvol i, per tant, després d’una apagada elèctrica es pot tornar a recuperar.
  • El canvi de missatge des de fora de l’escola és ràpid perquè, en estar els missatges al núvol, no cal cap VPN per connectar-s’hi.
  • Els missatges enviats amb el polsador s’envien al núvol de manera que també guarden l’hora i estan disponibles després d’una apagada elèctrica.
Detall de la pantalla

A més, el nou visualitzador incorpora alguns altres avantatges:
  • El servidor del núvol ens proporciona l’hora actual. Això permet que a la part superior de la pantalla es mostrin, alternativament, el dia i l’hora o la temperatura i la humitat.
  • S’ha afegit un LED de tipus NeoPixel a la part interior que indica, amb colors diferents, quin és el tipus de missatge actual. Això ajuda a detectar quan t’has oblidat de canviar el missatge, cosa que abans passava quan entraves al despatx acompanyat d’algú o amb les mans ocupades.
  • S’ha posat un sensor de llum (concretament una fotoresistència) que permet desactivar l'indicador interior quan el llum del despatx està apagat.
  • Atès que ara podem saber l’hora actual, el programa té un mode nocturn que redueix les connexions durant les hores en les que l’Escola esta tancada.
  • La informació que es guarda al núvol permet que quan et connectes mitjançant l'aplicació mòbil puguis saber si el dispositiu s'està comunicant amb la periodicitat apropiada o no.
  • Si el microcontrolador s'ha reiniciat (probablement per un tall elèctric) m'envia un correu electrònic quan torna l'alimentació. En aquest missatge m'indica l'hora de la posada en marxa i l'hora de la darrera connexió prèvia a l'apagada.
El disseny de la unitat exterior i la distribució d'informació a la pantalla no han variat i, per tant, les persones que mirin la pantalla no notaran quasi cap diferència respecte la versió anterior.

17 de juny 2019

Microcontrolador muntat en un regle

No és difícil trobar persones que sàpiguen programar un microcontrolador, com a mínim fins a un cert nivell. Que ho sàpiguen fer en assemblador i entenguin com funciona el microcontrolador a baix nivell ja és una altra història.

Digirule 2

El dispositiu Digirule 2 que us presentem avui està pensat, precisament, per practicar la programació a baix nivell dels microcontroladors. Tot el sistema (microcontrolador, LED, polsadors, pila) va muntat sobre un regle de circuit imprès de manera que és fàcil portar-lo a la bossa per tenir-lo sempre a mà.
Digirule 2

El desenvolupament està basat en un PIC18F45K20 i és open hardware i, per tant, es pot trobar tota la documentació. I un detall final: com a regle que és, també serveix per traçar línies rectes i mesurar (en mil·límetres i polzades) però tenint en compte que la numeració del regle està en binari.

3 de juny 2019

Escultures electròniques

Tenim el costum d’amagar els circuits electrònics dins de caixes. També és habitual fer els circuits sobre una placa. Però cap de les dues coses és imprescindible. El músic i dissenyador Eirik Brandal ha optat per un estil totalment diferent. L’Eirik fa les seves escultures a base de soldar components electrònics i fil de coure estanyat de manera que crea estructures en tres dimensions.

composition #11

Però la finalitat de les seves escultures no és únicament visual. Els seus circuits funcionen i interactuen amb l’espectador. Típicament incorporen sensors que en presència d’una o més persones fan que l’escultura emeti sons i, en alguns casos, llum.

voie

Hem posat dues imatges com a exemple però en podeu trobar més al seu web. Al número 16 de la revista HackSpace magazine explica (a la pàgina 6) com ha fet una d’aquestes escultures.

27 de maig 2019

Joc d’escacs amb Arduino

Avui us presentem un joc d’escacs, dissenyat per Sergey Urusov, basat en un Arduino Mega i una pantalla tàctil que permet jugar contra la màquina. Bé, de fet en presentem dos.


Escacs versió 1

El que hi ha a la imatge superior és la primera versió i el que hi ha a l’inferior (aparentment molt semblant) és la segona, que és cinc cops més ràpida que la primera.

Escacs versió 2


Podeu trobar les instruccions per fer-ne un i el programa complet al web d’Arduino Project Hub.

20 de maig 2019

Aclarim conceptes sobre el transport d’electricitat en corrent continu i en corrent altern

No és gaire freqüent rebre comentaris al blog però la setmana passada en vaig rebre un, d’en Joan, que em va fer pensar que potser moltes persones no tenen els conceptes clars en relació al transport d’energia.

Sovint s’explica que als inicis de la distribució elèctrica (l’època de Tesla i Edison) es va optar pel corrent altern perquè era més fàcil transportar corrent altern a llargues distàncies. Aquesta explicació, que en el fons és certa, és una simplificació que ha permès entendre el sistema elèctric durant moltes dècades però, en canvi, fa difícil comprendre les noves superxarxes de transport en corrent continu. Anem a comentar unes quantes diferències:

Una línia de corrent altern amb uns determinats fils permet transportar menys energia que una de corrent continu perquè en corrent altern hi ha una pèrdua de tensió a causa de la inductància dels fils i això s’ha de compensar fent-los més grans.

Línia en corrent continu

En una línia de corrent altern apareix un efecte capacitiu que fa que una part del corrent que entra a un costat de la línia no surti per l’altre. Quan la línia és llarga aquest efecte és gran i hi ha una distància màxima a partir de la qual no té sentit fer la línia. Per solucionar el problema, en línies llargues cal posar subestacions intermèdies proveïdes de bobines que compensin aquest efecte. Això fa que les línies de corrent continu puguin ser molt més llargues que les de corrent altern.

El corrent que passa per una línia provoca pèrdues. Aquestes pèrdues augmenten amb la distància i són proporcionals al quadrat del corrent. Per mantenir aquestes pèrdues dins uns límits raonables el que es fa és que les línies que han de transportar molta potència a distàncies grans treballen a tensions més altes. A les centrals cal, doncs, elevar el nivell de tensió per transportar l’energia i en les zones de consum cal baixar la tensió per posar-la en els nivells raonables per al seu us final.

Comparativa

En corrent altern és molt fàcil canviar el nivell de tensió fent servir transformadors. En canvi, en corrent continu és complicat i car ja que són necessaris uns convertidors electrònics (que treballen amb elevades tensions i potències) que no van ser d’ús comercial fins a finals del segle XX.

Així, durant els inicis de l’electrificació i la major part del segle XX va resultar que l’única manera de transportar l’energia a grans distàncies (desenes de quilòmetres) era el corrent altern. Si s’hagués fet en corrent continu s’hauria hagut de transportar a tensions relativament baixes i, per tant, a distàncies molt més curtes.

Actualment hi ha disponibles convertidors que permeten elevar o reduir el nivell de tensió en corrent continu i fins a tensions de centenars de kilovolts. Això ha permès repensar algunes coses. Cal tenir present, però, que aquests convertidors són complicats i cars i això fa que només tingui sentit posar-ne dos a cada línia o en alguns casos tres o quatre.

Convertidor

Les energies renovables són altament variables i sovint ens trobem que a una zona del continent hi fa sol, en una altra bufa el vent i en una tercera hi fa molt fred i neva i els climatitzadors van al límit. Si hi haguessin xarxes transcontinentals es podria portar l’energia dels llocs on es genera als llocs on es consumeix. Però no es poden fer fàcilment línies transcontinentals en corrent altern i, en canvi, sí en corrent continu. D’aquí surt la idea de superxarxa.

Una superxarxa és una xarxa de corrent continu a molt alta tensió que uneix els nusos principals de les xarxes de corrent altern de les zones per on passa. D’aquesta manera es pot portar l’energia de les zones excedentàries a les deficitàries en forma molt eficient. Cal tenir present que, a més, en corrent continu podem controlar el flux de portència i la seva direcció, cosa que és quasi impossible en corrent altern.

Ja hi ha algunes superxarxes en expansió actualment i en aquest blog ja hem parlat de la xarxa xinesa i d’un tram alemany de la xarxa europea. També vam parlar de la proposta d’una superxarxa intercontinental.

La primera fotografia correspon a una línia de transport en corrent continu, la segona a la comparativa de les línies necessàries per transportar la mateixa energia en corrent continu i en corrent altern i la tercera correspon a un convertidor per a corrent continu d'alta tensió.

13 de maig 2019

La futura superxarxa de la Xina

Ja sabem que a la Xina tot és gros. Són molts habitants i la superfície del país també és molt gran. Però sovint ens sorprenen també per les novetats tecnològiques.

Operari en un feix de cables


A nivell elèctric resulta que la part on hi ha més habitants i més indústria està al sud-est però, en canvi, a la zona nord-oest del país on estan les principals centrals productores. En concret hi ha algunes de les plantes solars i eòliques més grans del món. Per poder transportar l’energia en distàncies tan llargues han optat per xarxes de transport en corrent continu formant una superxarxa que tingui imbricades les actuals xarxes de transport de corrent altern. Cal tenir present que amb línies de transport de corrent altern les distàncies màximes assolibles són força més curtes que amb corrent continu que, a més, permet gaudir d’un millor rendiment.


Sala de control


Estem parlant de les línies de transport en corrent continu més llargues del món a unes tensions encara mai vistes. Per exemple, la línia de Xinjiang a Anhui treballarà a 1100 kV i tindrà una llargada superior als 5000 km. Evidentment, els transformadors i convertidors necessaris també són de mides mai vistes. Estem parlant de transformadors d’entre 500 i 800 tones.

Transformador

 Podeu llegir més informació a la revista IEEE Spectrum.

6 de maig 2019

Ciència i tecnologia vestible

Avui presento una creació de tecnologia vestible en aquest blog perquè crec que hi ha prou motius per fer-ho. En tot cas, dimecres publicaré la mateixa informació al web de tecnologia vestible.

La creació que comentaré avui destaca per moltes coses. La primera perquè està feta per l’Alex Dainis, una persona que no té experiència en tecnologia vestible (encara que es nota que s’ha informat abans de posar-s’hi) ni en programació de microcontroladors. Però, en canvi, ha fet el doctorat en genètica i, per tant, coneix molt bé l’estructura de l’hèlix d’ADN.


Hèlix d'ADN amb LED

En aquest vídeo ella ens explica com és l’hèlix d’ADN, les proporcions que ha de tenir, el motiu pel qual ha decidit fer un determinat tros d’hèlix i no un altre, etc. A més, com és lògic, ens explica els passos que ha seguit per desenvolupar-ho. D’altra banda, parla de coses que normalment no s’expliquen com les vegades que s’ha equivocat, les errades que ha comès, etc.


En resum, val la pena veure el vídeo i adonar-se què fàcil és fer projectes multidisciplinars que et permetin parlar (si en saps, és clar) de diferents temes de ciència i tecnologia.

29 d’abr. 2019

Flor i cor acrílics il·luminats

La Debra de Geek Mom Projects ens proposa aquestes dues figures de material acrílic il·luminades. La flor té il·luminades les vores mentre que el cor està il·luminat per dins.

Flor

Posant els LED de manera que il·luminin el cantell del material s’aconsegueix l’efecte que les vores són les que emeten llum, com en el cas de la flor. En el cas del cor s’aconsegueix l’efecte desitjat posant diverses làmines de material acrílic.

Cor

Al web de Geek Mom Projects podeu trobar les instruccions per fer la flor i també per al cor.

8 d’abr. 2019

Curiós rellotge fosforescent

En Tucker Shannon ha fet aquest curiós rellotge basat en la fosforescència. La base del rellotge és una làmina de material fosforescent i un LED de llum ultraviolada. Cada cop que algú prem el polsador hi ha un sistema de palanques que mou el LED per sobre la pantalla de material fosforescent encenent-lo quan correspondria escriure i apagant-lo quan es desplaça sense escriure.


Rellotge
 El resultat és que l’hora apareix a la pantalla com si estiguessin els nombres escrits a mà amb pintura fluorescent. Si us animeu a fer-ne un, teniu les instruccions al web de Makezine.

1 d’abr. 2019

NeoTrellis M4

El NeoTrellis M4 és un producte sorprenent. Aparentment és una matriu de 32 tecles però a la pràctica és molt més. Darrera cada un dels botons hi ha un NeoPixel, un LED intel·ligent que ens permet il·luminar-lo del color que desitgem.


NeoTrellis M4

El NeoTrellis M4 porta un microcontrolador SAMD51 que ens permet fer jocs i altres aplicacions que requereixin polsadors i LED de colors. Però, a més, es pot connectar a un port USB i actuar com un dispositiu MIDI emulant un instrument musical. També incorpora entrades i sortides analògiques que permeten fer efectes de so.

25 de març 2019

Tulipa mecànica amb LED

Jiří Praus ha creat una flor mecànica que no es panseix. Es tracta d’una tulipa mecànica que s’obre quan se l’acarona. A més incorpora uns LED que s’iluminen en diversos colors donant un resultat visual espectacular.

Flor mecànica

Ha publicat tots els passos de construcció a Instructables així que si teniu traça per a les manualitats ja podeu començar a construir-ne una.

18 de març 2019

El color de la llum i les aus

L’enllumenat públic afecta al comportament dels animals. En concret, alguns colors de la llum poden dificultar l’orientació de les aus. A l’illa d'Ameland, situada a la costa nord dels Països Baixos, els preocupava molt l’afectació del seu enllumenat públic en la migració de les aus i van fer un estudi, juntament amb l’empresa Philips per trobar-hi solucions.

Ameland

Finalment, s’han decidit per uns llums que emeten en unes longituds d’ona molt concretes. A més, han reduït la intensitat de llum i han posat sistemes automàtics que augmenten la quantitat de llum quan passen persones o animals grans però no quan passen animals petits.


Podeu llegir un resum sobre el tema al web de Philips Lighting.

11 de març 2019

Mesurant la qualitat de l’aire

hackAIR és una xarxa de sensors de qualitat de l’aire basats en una tecnologia oberta. Qualsevol persona pot instal·lar un sensor que comuniqui dades a la xarxa i tothom pot consultar l’estat de l’aire mesurat pels sensors existents.

Mapa

Ja podeu anar al web a consultar la qualitat de l’aire a la vostra zona o descarregar-vos l’aplicació per veure-ho al mòbil. I si us animeu podeu posar la vostra pròpia estació.

Sensor

4 de març 2019

Fabrica’t el teu propi filament per a la impressora 3D

El filament per a la impressora 3D surt car? Potser sí. Has pensat en la possibilitat d’aprofitar els plàstics que llences per fabricar filaments per a la impressora?


En Dave Hakkens, un noi holandès, sí hi ha pensat i ha creat un conjunt de màquines per processar les deixalles de plàstic i convertir-les en plàstic útil (filaments, granulats, etc.) o en aplicacions finals. Aquestes màquines estan creades sota la premissa opensource hardware.

Dave Hakkens

Podeu trobar un reportatge complet a partir de la pàgina 52 del número 11 de la revista HackSpace magazine.

25 de febr. 2019

Sistema que detecta la presència de plom a l’aigua de beguda

Gitanjali Rao, una de les components de l’STEAM Squad, ha desenvolupat un sistema per detectar la presència de plom a l’aigua de beguda, al que ha anomenat Tethys. Per aquest motiu va ser premiada al Discovery Education 3M Young Scientist Challenge i seleccionada a la llista Forbe's 30 under 30. Més recentment ha destacat al Google's docuseries "Search On".

Gitanjali Rao

El seu dispositiu es basa en nanotubs de carboni que incorporen un agent que permet detectar el plom. Un microcontrolador llegeix el senyal del sensor i l’envia, mitjançant Bluetooth, a una aplicació mòbil que dóna els resultats de la mesura.

Sistema que detecta la presència de plom

Actualment la Gitanjali té dotze anys i aspira a estudiar genètica i epidemiologia al MIT. Mentrestant fa tallers anti-bullying en escoles de primària.

18 de febr. 2019

Rellotge per projecció

Avui us presentem un curiós rellotge en el que les busques han estat substituïdes per LED. Però els seus dissenyadors han volgut que les agulles hi fossin presents d’alguna manera i el resultat és sorprenent.

Rellotge en monocrom

En el centre del rellotge hi ha una petita tija i tot el voltant de l’esfera és ple de LED. El resultat és que quan s’encén un dels LED l’ombra de la tija dibuixa la busca sobre l’esfera del rellotge.

Rellotge en color

Evil Mad Scientist comercialitza el rellotge en kit però en dues versions, en una els LED són blancs i en l’altre els LED són de colors de manera que cada una de les agulles es mostra amb el voltant d’un color diferent. Si us animeu, tingueu present que caldrà soldar 132 LED, a més d’altres components.