Aquest cub, creat per Mircemk, és capaç de mantenir-se en equilibri sobre un costat o un vèrtex. Es basa en tres motors que fan girar sengles rodes que tenen els eixos disposats en les tres direccions de l’espai.
Per al control, es fa servir un sensor que incorpora acceleròmetres i giroscopis en els tres eixos.
Podeu trobar les instruccions completes al web d’Instructables.
Aquesta candela, creada per Tim Alex Jacobs (de Mitxela), es basa en una imatge que es mostra en una matriu de LED; però, per donar-li més realisme, la imatge va canviant al mateix temps que la matriu de LED gira.
Encara que el disseny original està pensat per imitar una espelma, el mateix dispositiu es pot fer servir per a altres aplicacions, com visualitzar missatges; només cal modificar el programa.
Podeu trobar les instruccions completes al web de mitxela.
Molts museus tenen elements tecnològics exposats, però el Media Archaeology Lab (MAL), situat al campus de Boulder de la Universitat de Colorado, els procura tenir en funcionament.
Aquest museu inclou equips físics (electrònics o no), programari i llibres.
A primer cop d’ull, oferir els equips en funcionament pot semblar que té la dificultat de reparar allò espatllat; però hi ha elements que requereixen coses molt més complexes.
Per exemple, per poder veure un programa en un televisor analògic cal que existeixi encara alguna cadena que n’emeti; i allí no és el cas. Així que s’han hagut de crear el seu propi canal de televisió analògica.
Podeu llegir més informació a la revista IEEE Spectrum. I si algú de vosaltres visita el MAL, que ens ho expliqui.
Potser moltes de les persones que llegeixin això no saben a què ens referim quan parlem d’una ràdio a transistors; altres potser pensaran «a casa en dèiem “el transistor”». Potser no n’haureu vist mai cap; no fa gaires setmanes vaig veure una persona que n’escoltava un en un banc del carrer.
Fins a la dècada de 1950 tots els receptors de ràdio funcionaven amb vàlvules de buit, això els feia grans i pesants i impedia alimentar-los amb piles. A finals de 1954 va sortir al mercat Regency TR-1, la primera ràdio a transistors. La creació d’aquest dispositiu va ser sota l’impuls de l’empresa Texas Instruments. L’objectiu principal d’aquesta empresa no era vendre receptors de ràdio sinó provocar un increment en la venda de transistors. Però calia que el preu fos ajustat, si no no podria competir amb els receptors ja existents al mercat. El prototipus inicial tenia vuit transistors, però això el feia caríssim. Després van aconseguir rebaixar a sis i després a quatre, que era el nombre de transistors del model comercial. La patent del dispositiu havia de ser de domini públic; això permetria que hi hagués altres fabricants, fet que faria augmentar les vendes de transistors (el veritable objectiu).
Podeu llegir més informació (i veure un vídeo de com es fabricaven) a la revista IEEE Spectrum.
La indústria actual, especialment la dels vehicles elèctrics, necessita, entre altres metalls, níquel, cobalt i manganès. Atesos els costos ambientals i socials de la mineria d’aquests metalls, fa un temps que algunes empreses els van començar a obtenir a partir de la recol·lecció dels nòduls polimetàl·lics que es troben a les profunditats de l’oceà; metodologia que semblava ser més sostenible.
En un recent estudi, però, s’han trobat nivells relativament elevats d’oxigen en les zones del fons marí on es troben aquest tipus de nòduls. Atès que o s’ha trobat una altra causa que pugui fer augmentar la concentració d’oxigen en una zona on no hi arriba la llum solar (i, per tant, no hi pot haver fotosíntesi), s’està començant a pensar que aquests nòduls podrien actuar com a petites bateries que provocarien l’electròlisi de l’aigua i donarien lloc a l’oxigen. Encara hi ha moltes incògnites perquè la màxima tensió mesurada en aquests nòduls és molt menor a la que es necessita per fer l’electròlisi.
Els experts, però, comencen a pensar que l’extracció continuada d’aquests nòduls podria reduir la presència d’oxigen a elevades profunditats; fet que podria portar a la desaparició de les espècies que hi viuen (petits crustàcies, cogombres marins, anemones, etc.).
Podeu llegir més informació a la revista IEEE Spectrum.
En algunes pel·lícules i sèries hi hem vist pantalles transparents per a ordinadors i tauletes. Evidentment és ciència-ficció, però ho veurem aviat? Hi ha empreses, com LG i Samsung, que hi estan treballant.
Aquest tipus de pantalles podrien tenir interessants aplicacions en sistemes de realitat augmentada o en elements publicitaris, per exemple. Però el cost que se’ls pot estimar, a partir de les proves fetes fins ara, els farien inviables per a la majoria de situacions. Per tant, no és previsible que en veiem aviat, llevat d’alguna aplicació molt concreta.
Podeu llegir més informació a la revista IEEE Spectrum.
La televisió, entesa com la transmissió d’imatges en directe, està en moments baixos; cada cop té menys espectadors. Però fa poques dècades era una tecnologia en auge. Que antigament els receptors de televisió eren unes caixes amb una fondària important ho sap molta gent, que fa més de mig segle era majoritàriament en blanc i negre ja no ho sap tanta gent. Però el que poca gent deu saber és que els primers sistemes de televisió eren mecànics.
Els primers sistemes acceptables de transmissió d’imatges a distància, creats per John Logie Baird, es basaven en uns discs foradat que donava voltes. Aquest ja era el principi de l'aparell de Nipkow, però Baird va aconseguir transmetre la imatge posant dos discos, un a l’emissor i un al receptor.
La història dels inicis de la televisió és molt interessant i podeu llegir-ne més informació a la revista IEEE Spectrum.
