Una altra volta als amplificadors de vàlvules

A mitjans del segle passat els transistors van anar substituint les vàlvules de buit i aviat van quedar obsoletes. Les vàlvules de buit eren cares i poc eficients. A més treballaven a temperatures altes i requerien tensions molt altes en comparació amb els circuits electrònics a transistors. Tot això feia també inviable el seu ús en sistemes alimentats amb piles.

Un temps després els amplificadors de vàlvules de buit van tornar però ja destinats a un públic selecte que sap apreciar la diferència de qualitat de la tecnologia de buit i està disposat a pagar el preu que costa. Els amplificadors de vàlvules de buit basaven el seu funcionament en la tensió mentre que els de transistors estan controlats per corrent. Aquesta petita diferència és el que fa que a oïdes expertes el seu comportament no sigui el mateix.

Sembla, però, que ara hi ha una opció intermèdia. Per casualitat, he descobert aquest amplificador per a guitarra que es basa en nutube, M’ha costat trobar informació sobre els nutube. Són uns visualitzadors electrònics que tenen un comportament semblant al de les vàlvules de buit i això permet fer-los servir com a amplificador basat en la tensió.

És possible que en els propers anys en vagin apareixent aplicacions al so de qualitat.

Grand Central M4 Express, un supermicrocontrolador

Hi ha molts projectes que es poden fer amb un microcontrolador dels d’ús habitual però algunes aplicacions necessiten més potència i llavors els microcontroladors disponibles són molt pocs. Però el nou Grand Central M4 Express dóna un pas endavant.

Aquesta placa de microcontrolador té 1 MB de memòria de programa i 256 kB de memòria de dades. Disposa de 70 potes d’entrada i sortida (és difícil gastar-les totes) entre les que tenim 15 entrades analògiques, dues sortides analògiques i 22 sortides PWM. A més el processador facilita les operacions amb nombres reals. Es pot programar amb l’entorn Arduino i també en CircuitPython.

Curses "de cotxes" sense cotxes

Qui més qui menys ha jugat alguna vegada a les curses de cotxes (el més probable és que fos amb la marca Scalextric) o ha vist jugar-hi altres persones. En Gerardo Barbarov ha ideat una pista de curses “de cotxes” que podríem anomenar minimalista. La pista és només una tira de LED prou llarga i els “cotxes” són els grups de LED encesos en cada moment.

Per un preu més econòmic i pràcticament sense manteniment podem fer les nostres curses ja que a la pàgina Hackster hi podem trobar les instruccions per muntar-ho i el programa.



En Mauro Pintus ha modificat el disseny posant uns entrenadors de mans per tal que els usuaris facin exercici amb les mans mentre juguen.

La nova Raspberry Pi 4

Fa uns set anys va sortir al mercat la primera Raspberry Pi. Podríem dir que es tracta d’un ordinador en una sola placa i a un preu a l’abast de pràcticament totes les butxaques. A més, incorpora un port de connexió que permet controlar elements analògics i digitals, cosa complicada en un ordinador comercial.


Però les primeres Raspberry Pi eren relativament lentes. Amb els anys han anat sortint noves versions que anaven millorant alguns aspectes. Més recentment ha sortit la Raspberry Pi 4 que promet dades de rendiment molt millors.

D’entrada el processador és molt més ràpid i amb quatre nuclis (això també permet disposar de quatre ports de cada tipus per a comunicacions industrials) però també tenim gigabit ethernet, USB3 i doble HDMI (per poder connectar dues pantalles).

A partir de la pàgina 34 del número 21 de la revista HackSpace Magazine podeu trobar una revisió completa de la placa. A més, també hi ha una entrevista a James Adams, cap de l’equip que ha desenvolupat la placa, a partir de la pàgina 38.