El “Telesquemario”, un clàssic ben actual

Un dels llibres que més vegades vaig consultar en els meus inicis professionals va ser el Telesquemario publicat per l’empresa Télémécanique. En aquest manual hi trobaves coses de connexió i protecció de motors, automatització electromecànica, arrencada, variació de velocitat i frenat de motors, sensors, interfases home-màquina, etc.

L’altre dia vaig tenir la grata sorpresa de veure que aquest manual encara estava a disposició del públic en format PDF al web d’Schneider electric (que ara engloba l’antiga Télémécanique). Una lectura molt recomanable per als que es mouen en el camp de les instal·lacions i els automatismes elèctrics.

Alternativa a l’hexafluorur de sofre

El gas hexafluorur de sofre (SF₆) és actualment l’aïllament preferit en instal·lacions interiors d’alta tensió. Certament l’SF₆ és un gas molt aïllant (més del doble que l’aire) però presenta un greu problema ja que és un poderosíssim causant d’efecte hivernacle (22000 vegades més poderós que el conegut diòxid de carboni (CO₂) i, a sobre, triga més de 3600 anys en descompondre’s.

Fa anys que es busquen alternatives a l’hexafluorur de sofre i ara sembla que se n’ha trobat una, el gas AirPlus^® d’ABB. Aquest nou gas és la meitat de perjudicial que el CO₂ i té una vida mitjana de setze dies. Aquest nou gas és una barreja d’aire sec (80 %) i un compost anomenat fluorocetona C5 (C₅F₁₀O).

Podeu llegir-ne més detalls a la pàgina 66 del número 2/2017 de la Revista ABB.

Vols un reproductor MP3? Per què no te’l fas tu mateix/a?

Actualment les opcions disponibles per complementar el nostre microcontrolador són gairebé il·limitades. Una d’aquestes extensions ens permet reproduir fitxers de so (MP3, Ogg Vorbis, MIDI, WAV, etc.) gravats en una targeta SD i controlar-ne el funcionament des del microcontrolador.

En aquest cas, disposem d’unes instruccions completes per fer el circuit i la caixa així com del programa complet. Qui no té un reproductor MP3 estil “retro” és perquè no vol!

La seguretat informàtica i la xarxa elèctrica

Quan pensem en atacs informàtics normalment ens imaginem que las conseqüències són l’accés a dades privades o la revelació de secrets oficials, i probablement aquestes són les més conegudes. Però també hi ha altres atacs informàtics que tenen per objectiu un mal funcionament de les infraestructures que causi problemes a la població en general. En aquest context, no és estrany, doncs, veure atacs als sistemes de control de les xarxes de serveis o de transport públic.

Escric això després de llegir (a la pàgina 53 de la Revista ABB 2/2017) que la infraestructura elèctrica dels Estats Units rep un atac cibernètic o físic un cop cada quatre dies. Cal tenir present que les grans subestacions suposen un percentatge molt petit de la infraestructura elèctrica però per elles i passa al voltant de les tres quartes parts de l’energia elèctrica del país, per això poden ser un objectiu estratègic.

Per això les companyies elèctriques (i les empreses que els subministren solucions tecnològiques) fan importants esforços per detectar atacs (físics o cibernètics) sobre aquestes instal·lacions.