Transductor de conducció òssia

Normalment escoltem el so que es propaga a través de l’aire. Per convertir un senyal digital en ones de so a l’aire fem servir altaveus o auriculars, que són altaveus petits. Però el so també es propaga a través dels sòlids. La majoria deveu haver fet l’experiment dels dos gots units mitjançant un cordill tibant o haureu vist alguna pel·lícula en la qual un dels personatges aplica l’orella a la via per saber si ve un tren.

L’element que comentem avui està pensat per ser aplicat a l’os de l’orella o a la mandíbula per transmetre el so al cap i així fer que aquest sigui audible només per a la persona que porta el dispositiu. També és possible, per exemple, aplicar el dispositiu al colze per sentir el so ficant-se el dit a l’orella. Si apliquem el dispositiu sobre una superfície que pugui vibrar la convertirem en un altaveu.

Podeu trobar més informació al web d’Adafruit.

Càpsula de micròfon feta a casa

Res millor per entendre com funcionen les coses que fer-se-les. En Michaeljtbrooks ens proposa, en aquest cas, fer-nos a casa (o a un espai maker) una càpsula de micròfon de condensador.

En la descripció que dona a Instructables ens explica els materials que es fan servir en els micròfons comercials i ens proposa substituir-los per elements que podem tenir a casa o fàcils d’aconseguir, com placa de circuit imprès o cinta adhesiva.

Sensor de color de baix cost

Encara que existeixen sensors de color, no són elements econòmics i senzills de fer servir. Poca gent coneix, però, una alternativa de baix cost que, per a moltes aplicacions, té uns resultats acceptables.

Els fotodíodes són sensors de llum eficients però, de fet, podem fer servir qualsevol LED com a sensor de llum; l’eficiència serà menor però el preu serà molt més econòmic. A més, els LED d’un color determinat són sensibles a la llum d’aquell mateix color. Així, amb un LED vermell podem tenir un sensor de llum vermella.

Si agafem un LED multicolor de càtode comú (un negatiu comú i tres positius, un per a cada color) tindrem un sensor de color. Només cal connectar la pota comuna al negatiu (GND) del microcontrolador i les tres potes a tres entrades analògiques.

Atès que és un sensor de baixa sensibilitat, caldrà una bona il·luminació (amb llum blanca) de l’objecte del qual volem saber el color.

En aquesta pàgina d’Instructables hi trobareu una explicació més acurada del principi teòric, l’esquema de connexions i un programa de mostra.

Emmagatzemar energia en sorra calenta

Un dels principals problemes de les energies renovables és la fluctuació de la seva generació. Si es vol augmentar la dependència d’aquestes energies es fa necessari emmagatzemar-la quan se’n produeix per poder-la recuperar quan la producció és escassa o nul·la. Ja hi ha en servei algunes formes d’emmagatzematge com les centrals hidroelèctriques reversibles o les bateries i altres estan en experimentació, com els sistemes per gravetat, els globus, l'aire comprimit, el metà, etc. Avui comentem una altra forma.

L’empresa Polar Night Energy està estudiant la possibilitat d’emmagatzemar energia en sorra calenta. El sistema consisteix en agafar l’energia sobrera i, amb unes resistències, fer-la servir per escalfar sorra; això podria permetre conservar l’energia durant setmanes o mesos. El sistema és útil per obtenir aire calent o aigua calenta però, de moment, no és útil per generar electricitat; ja que els sistemes actuals de conversió de calor en energia elèctrica són poc eficients. El sistema pot ser molt interessant, però, en països freds; especialment en aquells que ja disposen de sistemes de distribució d’aigua calenta i calefacció.