14 de maig 2018

Radar casolà

Avui us presentem un projecte curiós però interessant. Un maker estava cansat que els cotxes passessin massa ràpid pel seu carrer i va decidir fer un radar informatiu com els que actualment trobem a molts pobles de carretera.



Radar
 El sistema està basat en una Raspberry Pi i al web d’Instructables hi ha les instruccions completes per si us en voleu fer un.

7 de maig 2018

Transformadors de distribució d’alta freqüència

En una xarxa elèctrica hi ha moltíssims transformadors de distribució que s’encarreguen de passar de mitjana tensió a baixa tensió. Cada un d’ells té una potència relativament petita (si la comparem amb els transformadors de transport) però n’hi ha molts.

Prototipus

Un grup de Carolina del Nord (EUA) proposa que els transformadors de distribució passin a ser d’alta freqüència ja que així serien força més petits i més eficients. Proposen que hi hagi un convertidor que passi la mitjana tensió de la xarxa a alta freqüència (uns 10 kHz) i aquí transformar de mitjana tensió a baixa. A baixa tensió hi hauria un nou convertidor que passaria a la freqüència de xarxa (en el seu cas, de 60 Hz). Els dos convertidors tindrien una etapa intermèdia de corrent continu.


Esquema del sistema

Haurem de veure si el tema es queda en un experiment de laboratori o realment les companyies elèctriques es passen a aquest sistema. Podeu llegir més informació a la revista IEEE Spectrum

30 d’abr. 2018

Cub de LED



Sabeu què és un cub de LED? És una figura tridimensional formada per LED i amb forma de cub. Normalment els cubs de LED solen tenir el mateix nombre de LED en les tres dimensions. Per exemple un cub de 4 x 4 x 4 té quatre capes de 4 x 4 LED, o sigui quatre capes de 16 LED; per tant té un total de 64 LED. Habitualment hi ha un microcontrolador que s’encarrega d’anar variant quins LED estan encesos i quins apagats de manera que representen patrons preestablerts.

Cub de LED

En aquest cas es tracta d’un cub de 8 x 8 x 8 que, per tant, requereix 512 LED. El control dels LED es fa des d’un microcontrolador. La connexió dels LED fa que no sigui necessari disposar d’una pota de sortida per a cada LED però, malgrat això, ens calen 72 sortides. Atès que el microcontrolador no en té tantes es fan servir circuits integrats que multiplexen les sortides.

Cub de LED

Podeu trobar els passos per construir-lo al web d’Instructables.

23 d’abr. 2018

Els vianants, el problema dels cotxes autònoms

Fa temps que es parla dels cotxes autònoms com si estiguessin a punt d’arribar però sembla que encara n’hi ha per temps, si més no fora de les autopistes i autovies. El principal problema dels vehicles sense conductor són els vianants. Moltes situacions que els conductors resolen sense massa problemes els sistemes autònoms no poden resoldre. Coses com el contacte visual i l’empatia són fonamentals en aquests casos i els vehicles autònoms no ho tenen.

Posem un parell d’exemples. Una cantonada amb un pas de vianants i una persona està amb el seu gos que s’ha aturat a fer les seves necessitats a la vorera, prop del pas de vianants. Un conductor es fixarà en la postura del gos, entendrà que no van a creuar en aquell moment i passarà. Un vehicle autònom s’aturarà i esperarà que el vianant creui o que passi el temps d’espera que té programat. Ara imaginem un carrer en obres en el que els vianants han de baixar de la vorera. Els conductors s’adonaran del problema i passaran lentament pel costat de les persones deixant una petita distància de seguretat. El vehicle autònom, en canvi, es situarà darrera el vianant i anirà, al seu pas, darrere seu i això afectarà també a tots els vehicles amb conductor que vinguin darrere.

En aquest article de la revista IEEE Spectrum parla de tot això i també de diferents picaresques i males pràctiques que poden aparèixer quan aquests vehicles estiguin disponibles si no es prenen les mesures adequades.

16 d’abr. 2018

Pedal per passar les partitures

Avui us presento un projecte realitzat per una estudiant que ha fet el seu TFG sota la meva supervisió. Es tracta d’un pedal que permet fer avançar una partitura que s’està visualitzant a la pantalla d’una tauleta. Això permet als músics disposar de les dues mans per a la seva interpretació ja que la partitura avança, quan el músic ho desitja, prement el pedal.

Pedal vist per fora

El dispositiu es connecta amb la tauleta mitjançant Bluetooth de baixa energia i fa veure que és un ratolí. Un cop sincronitzat amb la tauleta pot enviar instruccions equivalents a fer girar la roda del ratolí.

Interior del pedal

Atès que el músic es pot equivocar o pot estar interpretant una partitura que conté repeticions el sistema incorpora dos pedals, un per avançar i un altre per retrocedir. A més, segons la tauleta i el tipus de partitura pot ser necessari avançar més o menys lentament. Per evitar estar prement contínuament el pedal s’han previst dos polsadors que permeten incrementar o decrementar el nombre de passos que es desplaçaran cada cop que es prem el pedal.

Podeu trobar el projecte complet a UPCommons.

9 d’abr. 2018

Projecte: Bàscula electrònica

El darrer projecte basat en microcontroladors que han fet els meus estudiants a l’assignatura Projecte I de l’ETSEIB va ser una bàscula electrònica. Cal destacar que a segon curs encara no han estudiat electrotècnia ni electrònica i que tenien un nombre limitat d’hores per desenvolupar el seu projecte. Convé tenir, també, present que es tracta de prototipus i que, si s'hagués disposat de més temps, els dissenys i els acabats es podrien millorar. És probable també que, per motiu del temps disponible, els programes no estiguin optimitzats o continguin alguna errada.


Sensor de pes

Cada grup, segons els seus gustos, ha pogut triar les prestacions i els paràmetres de la seva bàscula. Un grup va fer el seu programa en assemblador i els altres cinc en llenguatge C.

En aquestes pàgines podeu trobar l’esquema del circuit i el programa corresponent en assemblador o en llenguatge C.

19 de març 2018

Bio-impressora 3D

Els elements tecnològics també poden ajudar a les ciències i, per descomptat, a la docència de les ciències. No sé si recordareu que fa uns nou mesos vam parlar d’un robot que ajudava a fer experiments de química i biologia. Avui presentem una “impressora 3D” que permet dipositar algues, bactèries o cèl·lules animals o vegetals en posicions predefinides de plaques de Petri.


Bio-impressora 3D


El disseny principal (excepte el capçal) i la forma de funcionament és molt similar al de les impressores 3D. Al butlletí The Institute hi podeu trobar més informació i alguns casos d’us.