Les empreses necessiten enginyers/es amb una vessant creativa

Llegeixo això en una publicació de l’IEEE i no puc estar-hi més d’acord. En aquest text ens comenten alguns casos en els que la vessant creativa de determinats enginyers els ha portat a crear coses realment innovadores en el seu moment. Per exemple Anthony Agnello va inventar l’harmonitzador H910 que fou pioner en els efectes digitals de so o Alvy Ray Smith que va revolucionar els gràfics digitals i ha permès revolucionar el món del cinema d’animació.

Com afirma S.K. Ramesh, director del programa AIMS2 a la California State University, tenir una formació STEAM augmenta la diversitat de pensament i la inclusivitat en el lloc de treball, més enllà de les categories tradicionals de diversitat, com ara gènere, orientació sexual, estat socioeconòmic i raça, en concret "Els que tenen una formació artística, musical o un altre fons creatiu veuen les coses des d'una perspectiva diferent. Els altres empleats comencen a apreciar-los, cosa que porta als companys de treball a valorar-se mútuament. STEAM reuneix persones i comunitats que poden ser transformadores."

Hem de seguir apostant per combinar les habilitats artístiques amb els coneixements tècnics i científics per tendir cap a una societat en la que la tecnologia realment sigui inclusiva i ajudo a solucionar els problemes de les persones.

Nova versió del visualitzador de missatges

Ja hem parlat dos cops en aquest blog del visualitzador de missatges que tinc a la porta del meu despatx. La primera versió, de la primavera de 2016, tenia una pantalla LCD de quatre línies. Hi va haver una segona versió (de la que no vaig parlar al blog) en la que es va canviar el programa inicial (creat per l’estudiant Marc Palacín) per adaptar-lo millor a les meves necessitats. En la tercera versió, que es va posar en servei a la tardor de 2018, es va afegir una pantalla TFT en color que, a més dels missatges, permetia mostrar altres coses (bàsicament informació de les meves activitats).

La tercera versió es va fer d’una manera força conservadora. El nucli del sistema era un microcontrolador Arduino amb una placa de connexió Ethernet que estava situada a l’interior del despatx (juntament amb la pantalla LCD). La pantalla TFT (situada a l’exterior del despatx) portava un segon Arduino que es comunicava amb el principal. Aquest sistema tenia, però, alguns inconvenients:

• Atès que el detector de presència estava connectat al controlador principal, l’encesa de la pantalla trigava una mica a causa de la comunicació entre els dos dispositius. En alguns casos, a més, la comunicació fallava i el missatge no es mostrava complet.
• Quan hi havia una apagada elèctrica es perdia el missatge i es mostrava el text “Sense missatge”.
• El sistema no podia saber l’hora, per tant quan el missatge s’havia enviat des del polsador del visualitzador no es podia mostrar l’hora en la que s’havia creat.
• Atès que actualment l’adreça IP de la pantalla era una adreça privada (al 2016 totes les adreces IP de l’Escola eren públiques) calia fer servir una xarxa virtual (VPN) per connectar-se a la pantalla des de fora de l’Escola i, per tant, enviar un nou missatge no era un procés ràpid.

La nova versió de la pantalla soluciona aquests inconvenients i té alguns altres avantatges. Ara hi ha un únic microcontrolador (Arduino MKR WiFi 1010) que es connecta a internet mitjançant Wi-Fi i controla la pantalla LCD interior i la pantalla TFT exterior. Els avantatges del nou sistema, entre altres, són:

• Resposta més ràpida perquè només hi ha un microcontrolador i, a més, el programa s’ha desenvolupat pensant en la màxima velocitat de resposta a l’activació dels sensors i el polsador.
• Ara el missatge actual està guardat en el núvol i, per tant, després d’una apagada elèctrica es pot tornar a recuperar.
• El canvi de missatge des de fora de l’escola és ràpid perquè, en estar els missatges al núvol, no cal cap VPN per connectar-s’hi.
• Els missatges enviats amb el polsador s’envien al núvol de manera que també guarden l’hora i estan disponibles després d’una apagada elèctrica.

A més, el nou visualitzador incorpora alguns altres avantatges:

• El servidor del núvol ens proporciona l’hora actual. Això permet que a la part superior de la pantalla es mostrin, alternativament, el dia i l’hora o la temperatura i la humitat.
• S’ha afegit un LED de tipus NeoPixel a la part interior que indica, amb colors diferents, quin és el tipus de missatge actual. Això ajuda a detectar quan t’has oblidat de canviar el missatge, cosa que abans passava quan entraves al despatx acompanyat d’algú o amb les mans ocupades.
• S’ha posat un sensor de llum (concretament una fotoresistència) que permet desactivar l'indicador interior quan el llum del despatx està apagat.
• Atès que ara podem saber l’hora actual, el programa té un mode nocturn que redueix les connexions durant les hores en les que l’Escola esta tancada.
• La informació que es guarda al núvol permet que quan et connectes mitjançant l'aplicació mòbil puguis saber si el dispositiu s'està comunicant amb la periodicitat apropiada o no.
• Si el microcontrolador s'ha reiniciat (probablement per un tall elèctric) m'envia un correu electrònic quan torna l'alimentació. En aquest missatge m'indica l'hora de la posada en marxa i l'hora de la darrera connexió prèvia a l'apagada.

El disseny de la unitat exterior i la distribució d'informació a la pantalla no han variat i, per tant, les persones que mirin la pantalla no notaran quasi cap diferència respecte la versió anterior.