Finestres amb cancel·lació de soroll

Al mercat hi ha auriculars amb cancel·lació de soroll, és a dir que porten un sensor a la part externa que capta el soroll que ens envolta, generen el so complementari a aquest soroll i l’afegeixen al so que pretenem escoltar. D’aquesta manera, a les nostres orelles arriba només el so desitjat sense sorolls pertorbadors.

La clau per a que la tecnologia funcioni és que l’espai on es vol eliminar el soroll sigui petit, ja que en cas contrari potser eliminaríem el soroll en una zona i l’augmentaríem en una altra. Una evolució d’aquesta tecnologia també es fa servir en avions i automòbils però amb una sofisticació superior ja que l’espai on es vol eliminar el soroll és força més gran.

Un equip de la Universitat Tecnològica de Nanyang (Singapur) ha creat un sistema per a les finestres que no arriba a cancel·lar el soroll però sí reduir-lo a nivells molt inferiors. Es tracta de situar vint-i-quatre petits altaveus, connectats a l’equip que cancel·la el soroll, en la finestra.

Podeu llegir més informació a la revista IEEE Spectrum.

Gakutensoku, el misteri del robot desaparegut

L’any 1926, Makoto Nishimura, un biòleg japonès influït per l’aparició de la robòtica i també per algunes novel·les de ciència ficció, va començar a construir, sense coneixements previs de mecànica o electricitat, un robot hominoide. El robot, accionat mitjançant sistemes pneumàtics, s’havia d’assemblar tant com es pogués a un ésser humà, tant en aspecte com pels seus moviments i les seves expressions facials.

El robot, a qui es va posar el nom de Gakutensoku i que media uns tres metres d’alçada, va ser presentat el setembre de 1928 a Kyoto i després fou mostrat a diverses ciutats del Japó, Corea i la Xina. El 1930 va desaparèixer quan viatjava cap Alemanya i no se n’ha sabut res més. Només en queden algunes fotografies i el que el seu creador va escriure en un llibre.

Molt més recentment s’han fet dues rèpliques de Gakutensoku. La primera, el 1992, es va fer perquè sortís en una pel·lícula. En aquest cas els mecanismes i automatismes es van adaptar a la tecnologia disponible a finals del segle XX. La segona versió es va fer al 2007, intentant reproduir l’original amb la fidelitat que permetia la documentació existent. Aquesta segona rèplica anava destinada al Museu de la Ciència d'Osaka.

Podeu llegir més informació a la revista IEEE Spectrum.

Microcontroladors multifil

Hi ha aplicacions que necessiten que el microcontrolador estigui pendent de dues o més tasques simultàniament. Això normalment és complicat de fer. L’alternativa de posar diversos microcontroladors no és vàlida si cal que les diferents tasques comparteixin dades.

Mbed es presenta com la solució en aquests casos. Es presenta com una biblioteca per a l’entorn Arduino però es comporta com un sistema operatiu que permet, sobre alguns microcontroladors, el funcionament multifil. D’aquesta manera, podem tenir diversos programes funcionant simultàniament i compartint la memòria i els perifèrics del microcontrolador.

A la pàgina d’Mbed podeu trobar les plaques compatibles i les característiques del sistema operatiu. També teniu disponible un comentari i un exemple a partir de la pàgina 66 del número 33 de la revista HackSpace Magazine.

Sistema per recollir els vessaments de combustible al mar

Els vessaments de combustible als mars i els oceans són freqüents i suposen un dany considerable per al medi ambient. Recuperar el petroli vessat no és senzill, ja que cal separar el petroli de l’aigua.

Avui presentem la proposta de Kevin Kennedy, un antic pescador que ha inventat i posat en marxa una metodologia de recollida i separació del petroli que permet obtenir el petroli amb poquíssima quantitat d’aigua (de l’ordre del 99 % de petroli).

Ara per ara, no ha aconseguit impulsar el seu producte perquè normalment es prioritza el volum de líquid recollit i la velocitat, sense mirar gaire la proporció entre aigua i petroli.

Podeu trobar més informació a la revista IEEE Spectrum.