Mapa amb l’estat dels trens del metro

Us imagineu tenir un esquema de les línies del metro en el que uns LED ens mostressin on estan els trens que en aquell moment estan circulant per la xarxa?

Això és el que comercialitza TrainTrackr. Per ara, tenen els mapes de Londres, Nova York i Boston. De moment, Barcelona no. Les plaques agafen les dades del web de TrainTrackr que processa les dades de les empreses de transport i les deixa en un format més fàcil d’utilitzar pels processadors del seus mapes.

També tenen uns mapes semblants per mostrar la pluja al Regne Unit i als Estats Units.

Podeu trobar més informació al web de TrainTrackr.

Acreditació electrònica fàcil de fer

Fa uns dies parlàvem de les acreditacions electròniques. Avui us presentem una versió alternativa, molt més fàcil de preparar. L’empresa Adafruit té unes plaques electròniques que incorporen una pantalla TFT i uns forats en els que enganxar la llista per penjar-se-la al coll.

Amb aquestes plaques podem fer una acreditació senzilla que mostri, per exemple, el nostre nom a la pantalla. La placa, que es pot programar en CircuitPython, MakeCode Arcade o Arduino, també incorpora vuit botons i això permet dissenyar jocs o altres aplicacions que s’executin fent servir la pantalla.

Aquesta placa, a més, pot executar programes basats en intel·ligència artificial que emprin TensorFlow Lite.

Podeu trobar informació sobre la placa i els seus accessoris al web d’Adafruit. També hi ha una versió més econòmica.

Imitant tubs de neó

Els tubs de neó, àmpliament utilitzats en publicitat fa poques dècades, criden molt l’atenció. Però són cars i difícils de fer i treballen amb tensions elèctriques elevades.

Els Ruiz Brothers han trobat una manera per fer rètols amb NeoPixels però imitant l’aspecte dels tubs de neó. La idea és fer servir tires flexibles de NeoPixels que van recobertes de silicona. La coberta de silicona proporciona un efecte de llum difusa que és el que fa que recordi als tubs de gas. En ser una tira flexible, li podem donar la forma que més ens convingui. Atès que són NeoPixels, podem variar el color de la llum segons els nostres gustos.

Podeu trobar les instruccions per fer un rètol semblant al web d’Adafruit.

Acreditacions de congrés en format electrònic

És habitual que en un congrés o una jornada et donin una acreditació per penjar-te i així acreditar que estàs inscrit la conferència. Típicament es tracta d’una targeta que porta el nom de la persona assistent i va posada dins una funda de plàstic que es penja del coll mitjançant una cinta. No sempre és així, també n’hi ha de fusta o de plàstic, per exemple.

Però en els darrers anys hi ha hagut persones que han desenvolupat acreditacions electròniques, és a dir que es basen en un circuit imprès que incorpora un microcontrolador, LED i altres dispositius electrònics.

Probablement l’inici de tot és la conferència Def Con de l’any 2006. En aquesta conferència de hackers i experts en seguretat informàtica l’organització va decidir encarregar una acreditació electrònica que va despertar molt d’interès. Això va implicar que cada any es creés una nova acreditació oficial, cada cop més sofisticada. També va implicar que alguns dels assistents dissenyin les seves pròpies acreditacions no oficials i les venguin a una petita part dels assistents.

Les acreditacions oficials han anat evolucionant i ara es poden comunicar entre sí per provocar una interacció social entre els assistents. En els darrers anys l’acreditació conté un trencaclosques que es va resolent a mesura que la persona que porta aquella acreditació la va comunicant amb la d’altres assistents. El primer que aconsegueix resoldre el trencaclosques té premi.

En aquest article de la revista VICE s’explica la història de les acreditacions de Def Con i algunes curiositats al respecte.

Fes-te un oscil·loscopi

Si treballes amb circuits electrònics és probable que, tard o d’hora, et calgui un oscil·loscopi. Aquest dispositiu et permet veure la forma d’ona d’un senyal elèctric i mesurar-ne els seus paràmetres: amplitud, freqüència, etc. Si el dispositiu té dos canals també permet veure el desfasament entre els dos senyals, restar-los, etc.

Els oscil·loscopis són dispositius grans que valen molts diners. Però en moltes aplicacions pot ser suficient un dispositiu amb unes prestacions més limitades. Un creador que es fa dir WilkoL ens proposa fer-nos nosaltres mateixos un oscil·loscopi de dos canals basat en un microcontrolador.

Al web d’Instructables podeu trobar les instruccions per fer-ne un de semblant i el codi del programa.

Una flama en un pot

Avui comentem un projecte curiós, ideat per Dan Cogliano. Es tracta d’un pot de vidre que aparenta contenir una flama. El pot, de fet, conté una matriu de 8 x 8 LED adreçables, un microcontrolador i una bateria; l’efecte difusor que fa el recobriment del pot fa la resta. La idea es pot adaptar per a altres efectes similars.

A partir de la página 86 del número 30 de la revista HackSpace magazine hi podeu trobar el programa i els passos a seguir per fer-ne un de semblant.

Intel·ligència artificial a l’agricultura

Actualment la intel·ligència artificial està present en molts àmbits de la nostra vida encara que sovint passa desapercebuda. Un dels sectors en els que està agafant forta presència és en el de l’agricultura, especialment en finques de gran extensió.

Un dels aspectes que actualment s’està treballant és la diferenciació, a partir de les imatges, de les varietats d’un mateix tipus de gra. És un cas molt complex ja que hi ha molts híbrids diferents.

En aquest article de la revista IEEE Spectrum parlen amb un dels tècnics de l’empresa John Deere, que estan treballant en un sistema de classificació per al blat de moro. Explica que el volum de dades que arriben a emmagatzemar al núvol és dels més grans del món.

El braçalet del silenci

Estem envoltats de micròfons. Els nostres ordinadors i telèfons tenen micròfons i també els dispositius com Alexa o Siri. I no sabem si algú ens pot estar espiant fent-los servir. Per evitar el risc que algú pugui escoltar una conversa privada, un equip de la Universitat de Chicago ha creat el que anomenen braçalet del silenci.

Aquest dispositiu porta emissors d'ultrasons a tot el seu voltant que, quan es posa en marxa, emeten un soroll d'una freqüència superior a l'audible i, per tant, els humans no perceben aquests sons. Atès que és una freqüència propera a les audibles, els micròfons que hi pugui haver a les proximitats la captaran i, atès que és poc habitual, no tindran cap filtre per bloquejar-la. El resultat és que el micròfon capta un soroll similar o superior a la veu humana que en alguns moments ofega la convers i en altres fa les paraules difícils d'entendre.

Atès que el braçalet té molts emissors d'ultrasons, pot succeir que en alguns punts concrets es produeixi cancel·lació del so i, per tant, l'efecte s'anul·li; per això recomanen estar movent el braç mentre es fa servir, així potser s'aconsegueix captar algunes síl·labes però no una frase sencera.


Probablement el dispositiu es podria millorar fent que hi hagués un moviment constant dels emissors i llavors podria ser estàtic i no caldria portar-lo posat. També es podria treballar amb diversos sorolls simultanis per evitar la cancel·lació.

Podeu llegir més informació al web del projecte i en aquest article de The New York Times.

Experiments sobre radioactivitat per a que els infants facin a casa

Tranquil tothom! No estem parlant de joguines actuals sinó que, com ja hem fet algun altre cop, avui fem una mirada al passat. El joc infantil que comentarem avui ha estat considerat la joguina més perillosa de la història.

Atomic Energy Lab era un joc infantil per introduir els infants en el món de la radioactivitat i les seves aplicacions no bèl·liques que l'empresa AC Gilbert Co. va comercialitzar a partir de 1950 als Estats Units. La caixa portava unes pedres d'urani radioactiu (U-238) i fonts de radiació alfa, beta i gamma.

Es recomanava als usuaris que no traguessin el mineral de les gerres perquè si s'escampava per l'habitació podria fer augmentar la radiació natural i això afectaria als resultats dels experiments. Cap esment als riscos que la radioactivitat podia comportar.

Ja ho diuen que les joguines d'ara no són com les d'abans.


Podeu llegir més informació al número de febrer de la revista IEEE Spectrum, on també hi trobareu un vídeo en el que es mostra el contingut de la caixa.

Soldadura freda

Fa unes setmanes parlàvem sobre la reparació d'aparells. Arran d'això, algunes persones m'han preguntat què és una soldadura freda. Anem a comentar-ho.

Una soldadura freda (que no s'ha de confondre amb la soldadura en fred) es produeix en una soldadura d'estany quan els materials sobre els que s'ha aplicat el metall fos no estaven prou calents.

Quan soldem un circuit elèctric o electrònic hem de fer que la punta del soldador escalfi els elements (típicament de coure) que volem unir i llavors aplicar el fil d'estany de manera que toqui el material calent, no el soldador. Així es garanteix una bona soldadura. Si fonem l'estany amb el soldador, pot ser que els altres materials no estiguin prou calents.

Cal tenir present que, en electrònica, l'objectiu de la soldadura no és només que les dues peces s'aguantin juntes (el que seria una unió mecànica) sinó també que facin bon contacte elèctric. En cas contrari, l'aparell no funcionarà com s'espera.

Si els elements no estan prou calents quan s'aplica l'estany, aquest es refredarà i solidificarà quan els toqui però no hi quedarà superficialment adherit. Amb el temps aquesta unió s'anirà oxidant i farà mal contacte. Tampoc hem d'exagerar a l'hora d'aplicar l'escalfor ja que molts dispositius electrònics es poden avariar per excés de temperatura; cal escalfar la pota sense que el dispositiu s'escalfi massa. Això requereix pràctica. Una errada molt comuna en les persones que aprenen a soldar és bufar la soldadura perquè es refredi més de pressa. Això no s'ha de fer mai perquè sovint dona soldadures fredes.

En el cas del ratolí que comentava a l'entrada de la que he parlat abans, la primera vegada va deixar de respondre correctament als moviments i ho vaig arreglar tornant a escalfar les soldadures del fototransistor del sensor òptic. El segon cop fallava la roda i ho vaig solucionar escalfant les soldadures d'un altre fototransistor, en aquest cas el que compta els passos del gir de la roda.

Quan s'intenta fer una reparació d'aquest tipus cal vigilar perquè sovint hi ha dispositius que tenen les potes molt juntes i és fàcil que, en fondre l'estany, ens acabi quedant en contacte amb dues potes i, per tant, fent un curtcircuit.

Què fas amb els aparells que s'espatllen? [segona part]

Fa uns dies parlàvem de la possibilitat de reparar-se un mateix els aparells. Però si no ens atrevim, creiem que no en sabem prou o no tenim les eines necessàries tenim altres alternatives. Avui parlarem de les Restart Parties.

Les Restart Parties són unes trobades en les que un grup de persones disposades a reparar es posen a disposició d'altres persones que tenen algun aparell espatllat. No és un taller de reparacions, és a dir no deixes l'aparell avariat i el tornes a buscar més tard. La idea és que la persona intenta reparar l'aparell davant teu, preferiblement amb la teva participació. D'aquesta manera veus com ho fa i els raonaments que aplica i aprens a diagnosticar avaries i potser també a reparar-ne alguna. Pot succeir que l'aparell no es pugui reparar. També pot ser que calgui una peça que hagis d'anar a comprar i portar-la a una Restart Party posterior. Però, passi el que passi, la persona que porta un aparell aprendrà moltes coses.

Podeu llegir més informació al web de Restarters Barcelona, on també trobareu l'agenda de les properes Restart Parties. També us recomanem aquest vídeo en el que la Cristina Lampón, que pertany a Restarters Barcelona, explica com és una Restart Party. També us recomanem que llegiu l'entrevista a Ugo Vallauri que la revista HackSpace Magazine va publicar en el seu número 22, la trobareu a partir de la pàgina 62.

Robot pagès

Si us moveu pels camps de cultiu de Califòrnia potser us trobareu amb una màquina de color taronja passejant entre els enciams o les cols. És un robot pagès. De moment, aquestes màquines capten imatges del sòl identificant què és una planta cultivada i què és una mala herba. Si detecten una herbota, l'eliminen; ja sigui arrencant-la o enterrant-la. Per fer la selecció es fa servir intel·ligència artificial per analitzar les imatges però també les coordenades on s'ha plantat cada varietat.

Les empreses que dissenyen aquestes màquines afirmen que han començat per les males herbes perquè l'agricultor hi té doble benefici ja que per un costat pot encomanar part de la feina a una màquina però per un altre s'estalvien grans quantitats d'herbicides, amb el benefici que això suposa per a la salut dels pagesos, els consumidors i, sobretot, el medi ambient.

En un futur no gaire llunyà aquestes màquines podrien sembrar, treure fulles lletges i paràsits, controlar la necessitat d'aigua i adob, collir, etc.

De moment aquestes màquines són grosses i, per tant, són adequades per a grans extensions planes de sòl de cultiu. Potser en un futur se'n podran fer de més petites que puguin treballar en terrenys costeruts o en hortes plantades entre arbres, que són força abundants a casa nostra.

Podeu llegir més informació al número de gener de la revista IEEE Spectrum.

Què fas amb els aparells que s'espatllen?

El més habitual és que la gent llenci els aparells que s'han espatllat. Si els porten a la deixalleria o no ja seria objecte d'un altre debat.

Però sovint els aparells que no funcionen tenen avaries de poca importància. Són freqüents les fallades en els commutadors, els cables trencats per dins, els fusibles, etc. A casa meva tinc una planxa i un assecador de cabells als que vaig haver de canviar el cable, un microones que té una modificació al selector de potència, una estufa amb l'interruptor modificat, etc. Mentre estic escrivint això utilitzo un ratolí que he reparat cinc cops, tres cops era una fallada del cable i dues vegades eren soldadures fredes.

Moltes vegades ens podem trobar que no sabem com desmuntar l'aparell (especialment en el cas de dispositius electrònics) o que no tenim les eines per fer-ho. Aquí és on iFixit ens pot ajudar. Al web d'iFixit hi trobarem instruccions per reparar milers de dispositius. També hi trobarem aquelles eines una mica especials que no són fàcils de trobar en una ferreteria; en aquest cas, probablement és millor anar als webs d'iFixit Europe.

Darrere d'iFixit hi ha un grup de persones defensores del dret a reparar i, per tant, també hi trobareu informació al respecte. Si voleu saber-ne més de la seva filosofia, us recomanem que llegiu l'entrevista a Kyle Wiens que la revista HackSpace Magazine va publicar en el seu número 31, la trobareu a partir de la pàgina 56.

Una microxarxa al garatge

Les instal·lacions d'energia solar fotovoltaica poden agreujar els problemes de pertorbacions elèctriques ja existents i poden provocar problemes de qualitat de subministrament elèctric tant al propietari de les noves plaques com als seus veïns.

En aquests casos, no és suficient en dotar d'un sistema d'emmagatzematge que sí és útil per compensar les hores en les que no hi ha irradiació solar però és poc efectiu contra les pertorbacions.

En aquest article de la revista IEEE Spectrum ens proposen instal·lar un armari que conté tant l'emmagatzematge de 10 kWh com una microxarxa que permet mitigar aquestes problemàtiques i garantir un bon subministrament elèctric.

Vaixell autònom

És possible fer un vaixell que navegui de manera autònoma i alimentat amb energia solar i eòlica? Doncs sembla que sí. El proper setembre ho provaran.

El vaixell es diu Mayflower i farà la mateixa ruta que un altre vaixell del mateix nom va fer, quatre-cents anys abans, entre Plymouth, Regne Unit, i Plymouth (Massachusetts), Estats Units però en menys de la quarta part del temps. Durant el trajecte, prendrà dades oceanogràfiques, climàtiques i meteorològiques. S'alimentarà mitjançant un aerogenerador situat a la popa i plaques solars posades per tota la superfície.

Podeu trobar més informació a la revista IEEE Spectrum.

Drons per estudiar la salut de les balenes

Tradicionalment, per conèixer la salut de les balenes calia acostar-se a cada una, disparar-li un element capaç d'agafar una petita mostra de pell i greix i analitzar la mostra. Aquest mètode té la seva dificultat, requereix molt de temps i és estressant per a l'animal.

S'ha vist, però, que les exhalacions de les balenes poden donar molta informació sobre el seu estat de salut, el seu bioclima, el seu sexe i, fins i tot, saber si hi ha gestació. Es tracta, doncs, d'acostar-li una placa per prendre mostres i això es pot fer amb un dron.

En aquest article de la revista IEEE Spectrum donen més detalls.

Energia eòlica aèria

En molts indrets marins hi ha vents apropiats per generar electricitat però no és viable la instal·lació d'aerogeneradors. En aquestes situacions és on podria tenir cabuda l'energia eòlica aèria.

Els prototipus que s'estan provant consisteixen en un dron que està unit a una boia mitjançant un cable, que està recollit quan el dron està en repòs. Quan es vol generar energia s'enlaira el dron i el cable es va desplegant de manera que el dron pot cercar l'alçada i l'orientació més apropiades per a la generació d'energia. Per fer-ho, disposa de centenars de metres de cable. Un cop el dron està en posició, passa a funcionar com un estel i les seves turbines esdevenen generadors elèctrics que envien l'energia a la boia i d'allà cap a la costa.

De moment són prototipus però potser en els propers anys comencem a veure alguna instal·lació d'aquest tipus.

Podeu llegir més informació a la revista IEEE Spectrum.

Eines de càlcul per a enginyeria elèctrica i electrònica

El web d'All About Circuits té un apartat dedicat a eines de càlcul útils en aplicacions d'enginyeria elèctrica i electrònica, encara que algunes també poden servir en moltes altres disciplines.

Calcular coses com la impedància d'un cable, guies d'ona, filtres, amplificadors, flux lluminós, etc.

També trobarem eines per canviar d'escala de temperatura, llegir les bandes de les resistències o aplicar la llei d'Ohm (si algú encara no se la sap).

Podeu consultar les opcions al web d'All About Circuits.

Bela, una nova manera de fer música

La placa Bela ens permet fer instruments musicals d'allò més variats i sorprenents. Està pensada per acoblar-se a la placa Beaglebone i incorpora setze entrades i sortides digitals, vuit entrades analògiques de setze bits i vuit sortides analògiques de setze bits, a més de les corresponents entrades i sortides d'àudio estèreo.

Hi ha una versió més petita, Bela Mini, que s'acobla a la PocketBeagle que té algunes característiques menys. Entre els accessoris disponibles destaca un sintetitzador programable.

Podeu trobar més informació a la pàgina web de Bela.

Font d'alimentació USB ajustable

Quan es desenvolupen projectes electrònics és força convenient disposar d'una font d'alimentació ajustable que ens permeti seleccionar la tensió que necessitem i limitar el corrent que consumim. Les fonts ajustables de sobretaula són, però, relativament cares i no es justifica la seva compra si es fan uns pocs projectes a l'any.

Actualment, però, hi ha una alternativa. Aquesta font d'alimentació es connecta a un port USB de l'ordinador o a un alimentador USB i ens dona una sortida ajustable entre 0 i 30 V amb un corrent màxim de 2 A i una potència màxima de 15 W (si el port USB on ho connectem ho admet).

Es pot trobar als web de diversos distribuïdors, per exemple a AliExpress. A partir de la pàgina 114 del número 26 de la revista HackSpace magazine, Ben Everard en fa una revisió tècnica.

Daus amb llum

Avui us presentem uns daus en forma d'icosaedre que incorporen il·luminació a totes les cares, una creació de la maker Tanya Fish. Cada dau té, doncs, vint cares que, quan es tira, s'il·luminen segons un patró que es pot configurar via Bluetooth.

Dins el dau hi ha els vint LED, el microcontrolador que els controla, la bateria i una bobina que permet la càrrega d'aquesta sense cap connexió amb l'exterior.

En aquesta pàgina d'Adafruit podeu trobar la llista de materials i un breu vídeo que explica el procés de creació. També podeu trobar una explicació més detallada al web de Hackaday.

La tecnologia pot ajudar a entendre com funciona el cos humà

Cada dia descobrim noves aplicacions de la impressió 3D i també noves utilitats dels microcontroladors. Avui comentem una experiència portada a terme a l'@INSBaixEmporda de Palafrugell. La seva Comissió per la Igualtat de Gènere va decidir portar a terme activitats de conscienciació i d’igualtat per als alumnes.

Una de les activitats que han realitzat és la forma anatòmica d’un clítoris, imprès en 3D. Sobre aquest model es van situar els corresponents sensors per poder explicar com funciona aquest òrgan des d’un punt de vista educatiu i no tan des del vessant sexual.


Podeu llegir i escoltar més sobre el projecte al web de Ràdio Palafrugell.

Dispositius detectors d'arc elèctric

L'arc elèctric és perillós i pot provocar incendis i altres conseqüències no desitjades. Hi ha moltes possibles causes per a un arc elèctric com connexions fluixes, aïllants en mal estat, desgast o fatiga dels cables, presència d'animals rosegadors, etc. En molts casos l'arc elèctric es produeix dins el propi cable o canalització elèctrica o bé en llocs amagats i, per tant, quan es fa evident pot ser massa tard.


Des de fa uns anys disposem de la possibilitat d'instal·lar dispositius automàtics de detecció d'arc (AFDD) que desconnecten el circuit quan detecten que hi ha un arc elèctric perillós. Es basen en un circuit electrònic que monitoritza la forma dona del corrent consumit i provoca la desconnexió immediata quan detecta la presència d'un arc elèctric, ja sigui en sèrie (connexions fluixes o conductor trencat) com en paral·lel (arc entre dos conductors).

No és gens senzill fer un dispositiu d'aquest tipus ja que en els circuits hi ha altres arcs elèctrics que formen part del seu funcionament i no són perillosos. Per exemple, el dispositiu no ha de desconnectar quan s'endollen o desendollen aparells o quan es fan servir motors amb escombretes.

Podeu llegir més informació en aquesta pàgina d'Schneider Electric o aquesta altra d'ABB.

Espelma electrònica realista

Tots hem vist espelmes falses basades en bombetes o LED i tots sabem que es veu que no són espelmes de debò.

Keith Kelly es va proposar fer una espelma electrònica que pogués competir amb les espelmes reals i, per això, havia de fer llum, pampallugues, fum, olor, etc. i poder-se encendre amb un llumí i apagar-se bufant.

A partir de la pàgina 52 del número 25 de la revista HackSpace magazine ens explica els passos que va seguir per anar donant forma a l'espelma i els problemes que va tenir. En aquesta pàgina d'Instructables ens explica com en podem fer una semblant.

Esgotador de piles

La majoria dels aparells que fan servir piles funcionen fins a un determinat nivell de càrrega de la pila. A partir d'aquest punt, la tensió que ofereix la pila o el corrent disponible ja no permeten el funcionament de l'aparell.

Al número 27 de la revista HackSpace magazine, a partir de la pàgina 100, en Simon Monk ens presenta un dispositiu que és capaç d'extreure quasi tota l'energia de la pila fins pràcticament esgotar-la. En aquest cas, l'energia obtinguda s'empra per encendre un LED i, per tant, podem fer servir aquest dispositiu com a llanterna.

TV-B-Gone®, un comandament per apagar el televisor

TV-B-Gone^® és un dispositiu curiós que fa anys que està al mercat (muntat i en format kit). Serveix per apagar (només apagar) gairebé tots els televisors que hi ha al mercat. És un senzill microcontrolador amb uns LED de llum infraroja i emet, seqüencialment, els polsos corresponents a l'ordre d'apagar de les principals marques.

TV-B-Gone^® fou inventat per Mitch Altman, un maker i hacker, impulsor del moviment dels hackerspaces. En el número 27 de la revista HackSpace magazine li fan una entrevista (a partir de la pàgina 60) en la que explica que va tenir la idea de crear aquest dispositiu mentre sopava amb amics seus en un restaurant on el televisor els feia distreure de la conversa.

Si ho desitgeu, podeu comprar el dispositiu muntat al web de TV-B-Gone^® o en kit al web d'Adrafruit.

Crazy Circuits, circuits electrònics sobre LEGO

Crazy Circuits són un conjunt d’elements que permeten muntar circuits electrònics sobre planxes i altres peces de LEGO. Entre el material disponible hi ha LED, brunzidors, motors i servomotors, polsadors, microcontroladors, etc.

L’empresa que ho comercialitza, que té el curiós nom de Brown Dog Gadgets, també subministra kits educatius i altres elements que permeten combinar els Crazy Circuits amb plastilina, tecnologia vestible i altres opcions.

Podeu trobar més informació al web de Crazy Circuits.

Robot per portar a l’espatlla

En moltes imatges i pel·lícules els pirates porten un lloro a l’espatlla. La Pippi Långstrump hi portava el seu mico.

De manera semblant, l’Angela Sheehan (@the_gella) hi porta el seu robot, anomenat Nova, que té forma de drac. Es tracta d’un drac de peluix que belluga algunes parts del seu cos segons la interacció amb ella.

Podeu trobar més informació al web de hackster.io i al compte de Twitter de l’Angela.

Motors per a vehicles elèctrics

Les bateries dels vehicles elèctrics són un element molt crític però els motors també tenen una influència molt important. Convé que els motors puguin donar la potència necessària ocupant el mínim d’espai i aportant el menor pes possible.

Quan pensem en motors elèctrics sempre ens vénen al cap els motors de flux radial (en els que el rotor té una forma aproximadament cilíndrica) però també existeixen els de flux axial (amb rotors en forma de plat) que poden donar molt bones prestacions a l’hora de reduir la mida i el pes. En el cas dels vehicles elèctrics, aquests motors són tant compactes que ens permeten la possibilitat de posar un motor directament acoblat a cada roda, reduint al mínim el sistema mecànic.

Podeu llegir més informació a la revista IEEE Spectrum.

Esfera de LED

Els cubs de LED són força coneguts i, de fet, ja n’hem parlat una vegada. Però avui parlem d’una esfera de LED que ens proposa en Jiří Praus, un artista del que ja hem presentat algun projecte.

L’esfera està formada per LED adreçables connectats per fil de coure rígid que també els fa de suport, una tècnica habitual de les creacions d’en Jiří. L’esfera està feta amb nou anells de LED, que tenen un nombre diferent de LED per adaptar-se a la forma esfèrica. Per soldar els LED cal un motlle desmuntable que els mantingui a lloc mentre es fa el muntatge d’una semiesfera.

Podeu trobar la llista de materials i les instruccions de muntatge al web d’Instructables.