Fem llum amb LED

Quan volem produir llum electrònicament fem servir LED. Els LED produeixen llum d’un determinat color. Els LED més coneguts són de colors vermell, verd, groc i blau però també n’hi ha altres com taronja, lila, infraroig i ultraviolat. És habitual que els LED d’un determinat color siguin d’aquell color (imatge de l'esquerra) però, de fet, no és l’embolcall el que dona el color a la llum. El color de la llum que fa un LED depèn només dels materials que el componen i, de fet, hi ha LED amb l’embolcall transparent (imatge de la dreta); aquests, però, tenen l’inconvenient que si se’ns barregen no podrem saber-ne el color fins que no els provem.

     

En llegir això potser pensareu que, quan abans he fet una llista dels colors dels LED, m’he deixat el blanc. No me l’he deixat. El blanc no hi és perquè, formalment, els LED blancs no existeixen. Malgrat la frase anterior, és possible obtenir llum blanca amb LED.

Per obtenir llum blanca amb LED hi ha dos sistemes. El primer és fer servir un LED multicolor (imatge següent), és a dir un LED que combina llum blava, vermella i verda en el mateix embolcall. Alimentant-lo de manera que faci la mateixa quantitat de llum dels tres colors obtindrem una llum blanca (si ens el mirem a curta distància podrem percebre els tres colors. Aquest mètode és el preferit quan es vol disposar de llum de colors variats però no quan només es vol llum blanca, ja que l’altre mètode és més eficient.

El segon mètode consisteix en fabricar LED de llum blava però afegint-hi substàncies fluorescents (com es feia en els tubs fluorescents i les làmpades de baix consum) que facin que una part d’aquesta llum es converteixi en altres colors. Emprant les proporcions adequades obtenim una llum que, a la nostra vista, és blanca. A més, segons les substàncies triades, podem aconseguir un blanc de tons més càlids o més freds. Atès que aquest mètode és més eficient que l’anterior, és el que se sol fer servir quan els LED estan destinats a l’enllumenat i es desitja un únic color concret.

Equip didàctic dels inicis de la informàtica

Actualment la informàtica se centra molt en la programació però dona molt poca importància als circuits lògics que hi ha al darrere dels microprocessadors o microcontroladors. Als inicis de la informàtica digital, però es posava molt d’èmfasi en la part dels circuits.

Equips com el conjunt H-500 de Digital Equipment Corporation permetien fer pràctiques sobre aquesta mena de circuits.

Si us fa gràcia saber com funciona alguna instrucció (suma, comptador, etc.) d’un microcontrolador o microprocessador o sou uns nostàlgics d’aquests dispositius, potser us semblarà interessant aquesta rèplica del DEC H-500 que ens proposa Megardi.

En aquest cas, fins i tot ha dissenyat els interruptors, majoritàriament impresos en 3D. La major part de l’electrònica funciona amb circuits integrats de lògica TTL però algunes parts es basen en un Arduino Mega

Podeu trobar totes les instruccions i fitxers al web d’Instructables.

Les pantalles de tinta electrònica en color

Fa més d’una dècada que van sortir les pantalles de tinta electrònica, una tecnologia de molt baix consum i que permet veure el que hi ha representat quan la llum ambient és elevada. Però durant anys només van ser en blanc i negre. Tothom pensava que en pocs anys sortirien les pantalles en color, però s’hi resistien.

Més tard van aparèixer les anomenades pantalles tricolor; que, a més del blanc i el negre, incorporaven un tercer color; típicament el vermell. Aquestes pantalles s’han fet servir en dispositius senzills, etiquetes de preus digitals, etc. però per poder-les fer servir en un llibre electrònic cal un sistema amb color veritable.

Finalment, les pantalles de tinta electrònica en color van arribar i van prenent posicions, tímidament, en el mercat.

En aquest article de la revista IEEE Spectrum expliquen les provatures que van fer i quina és la base de la tecnologia final.

Set fallades típiques dels sistemes d’intel·ligència artificial

La intel·ligència artificial pot ser molt útil per resoldre molts tipus de problemes i, si està ben entrenada, amb més fiabilitat i rapidesa que les persones. Però hi ha algunes coses que els sistemes d’intel·ligència artificial no fan bé i altres casos en els quals poden donar resultats inapropiats si no s’entrenen correctament.

En aquest article de la revista IEEE Spectrum ens comenten set fallades típiques de la intel·ligència artificial, en concret:

1. Fragilitat. Un sistema d’identificació d’imatges falla si el subjecte a detectar està ajagut, excepte si una part de les imatges amb les quals s’ha entrenat tenien aquest gir.
2. Biaix. Si les dades amb les quals s’ha entrenat no tenen una proporció adequada de tots els casos possibles, tendirà a donar prioritat als casos amb els quals s’ha entrenat,
3. Oblit catastròfic. Si intentem afegir entrenament per a que un sistema inclogui cassos nous ens podem trobar que això provoqui l’oblit dels paràmetres que li servien per detectar els casos que ja tenia ben apresos.
4. Explicabilitat. És molt difícil explicar els paràmetres que fan que un sistema d’intel·ligència artificial classifiqui d’una determinada manera. Si no som capaços d’explicar-ho, és fàcil que s’introdueixin biaixos o errors.
5. Incertesa. És difícil que un sistema d’intel·ligència artificial interpreti correctament situacions que no han participat en el seu entrenament, però la vida real és plena d’incerteses i això ho fa molt difícil.
6. Sentit comú. Els sistemes d’intel·ligència artificial no tenen sentit comú. Això els fa molt difícil prendre decisions en àmbits en els quals les persones es basen en el sentit comú. Un possible exemple seria interpretar el sentit d’una frase segons el context i com està feta.
7. Matemàtiques. Els sistemes d’intel·ligència artificial són maldestres en matemàtiques. Sembla que el processament paral·lel de les xarxes neuronals no és adequat per resoldre problemes que requereixen un tractament pas a pas.

L’ Hyperloop és el tren del futur?

Potser podríem dir que és el tren del passat, si tenim en compte que al 1825 l’empresa London and Edinburgh Vacuum Tunnel Company ja s’havia proposat de crear-lo. Però no ho va fer, perquè no és tan senzill com podria semblar. La imatge correspon a un gravat de 1829 de William Heath que fa mofa del projecte.

Com diu en aquest article de la revista IEEE Spectrum, abans de comprar accions de l’empresa que impulsa el Sr. Musk, recordeu la companyia de 1825.