Com a complement de la informació que publicàvem fa poc, en aquest enllaç teniu el document de l'expedient informatiu de la Generalitat:
http://www.gencat.cat/economia/noticies/noticies/80160996.html
31 d’oct. 2007
29 d’oct. 2007
Les pèrdues al sistema elèctric
L'altre dia es va publicar a WattWatt un article en el que es comenten les pèrdues als sistemes elèctrics:
Tal com diu l'article, l'1% de la potència produïda per una central d'1 GW (1000 MW; un milió de kilowatts) pot alimentar més de 1000 vivendes.
Qualsevol inversió en recerca, desenvolupament o millora sobre l'estalvi energètic d'aquestes instal·lacions és energèticament molt significativa.
- Cables 2,5%
- Transformadors 1 a 2%
Tal com diu l'article, l'1% de la potència produïda per una central d'1 GW (1000 MW; un milió de kilowatts) pot alimentar més de 1000 vivendes.
Qualsevol inversió en recerca, desenvolupament o millora sobre l'estalvi energètic d'aquestes instal·lacions és energèticament molt significativa.
26 d’oct. 2007
Informe sobre la apagada de Barcelona de 23 de julio de 2007
Ya está disponible el informe técnico sobre los posibles motivos del apagón de Barcelona el 23 de julio de 2007. Lo podéis encontrar en formato pdf en:
http://www.cne.es/cne/doc/publicaciones/cne59_07.pdf
Es una pena que no incluya ningún anexo, pues al menos el esquema del sistema eléctrico afectado se echa de menos. Haciendo un resumen rápido se puede decir que la caída del cable en Collblanc solo fue el desencadenante, que había un fallo anterior en las interconexiones de las pantallas de los cables de 220 kV, que provocó la rotura del cable, la fuga de aceite y el posterior incendio que se extendió por la subestación de Maragall. La inmensa mayoría de afectados lo fueron por el fallo de Maragall y no el corte en Collblanc.
El informe merece la pena ser leído.
http://www.cne.es/cne/doc/publicaciones/cne59_07.pdf
Es una pena que no incluya ningún anexo, pues al menos el esquema del sistema eléctrico afectado se echa de menos. Haciendo un resumen rápido se puede decir que la caída del cable en Collblanc solo fue el desencadenante, que había un fallo anterior en las interconexiones de las pantallas de los cables de 220 kV, que provocó la rotura del cable, la fuga de aceite y el posterior incendio que se extendió por la subestación de Maragall. La inmensa mayoría de afectados lo fueron por el fallo de Maragall y no el corte en Collblanc.
El informe merece la pena ser leído.
24 d’oct. 2007
Conversió d'energia en els ordinadors
Dins un ordinador normal hi ha dues conversions d'energia. Primer es passa de corrent altern a continu i després aquest corrent continu es transforma en els diferents nivells de tensió necessaris per al funcionament (bàsicament 12, 5 i 3,3 V).
Un ordinador pot consumir, per exemple, 450 W dels quals aproximadament 160 (35%) és potència perduda (en forma de calor) durant el procés de conversió. A aquesta potència cal sumar-li els ventiladors necessaris per a evaquar aquest calor.
A part d'això, tots els accessoris (pantalla, impressora, escàner, etc.) també funcionen amb corrent continu i, per tant, tenen una conversió d'altern a continu com a mínim.
En els ordinadors crítics (per exemple els servidors) és habitual posar-hi un sistema d'alimentació ininterrompuda (SAI, UPS en anglès). Aquests sistemes converteixen el corrent altern d'alimentació en corrent continu amb el que carreguen les bateries i després aquest corrent continu es converteix altra cop en corrent altern per alimentar l'ordinador. Si els servidors s'alimentessin directament en corrent continu es podrien estalviar, com a mínim, dues conversions.
És força habitual trobar els servidors agrupars en "centres de dades" o "granges de servidors". En aquest cas, la conversió de corrent altern a corrent continu es podria fer en forma centralitzada. L'estalvi total d'energia fent-ho així podria arribar al 20% i encara cal afegir la reducció en les necessitats de refrigeració de les sales on hi ha els equips.
I per què no es fa? Probablement per costum. Sembla, però, que ja hi ha qui ho ha començat a provar.
Podeu trobar més informació a:
http://www.leonardo-energy.org/drupal/node/2222
Un ordinador pot consumir, per exemple, 450 W dels quals aproximadament 160 (35%) és potència perduda (en forma de calor) durant el procés de conversió. A aquesta potència cal sumar-li els ventiladors necessaris per a evaquar aquest calor.
A part d'això, tots els accessoris (pantalla, impressora, escàner, etc.) també funcionen amb corrent continu i, per tant, tenen una conversió d'altern a continu com a mínim.
En els ordinadors crítics (per exemple els servidors) és habitual posar-hi un sistema d'alimentació ininterrompuda (SAI, UPS en anglès). Aquests sistemes converteixen el corrent altern d'alimentació en corrent continu amb el que carreguen les bateries i després aquest corrent continu es converteix altra cop en corrent altern per alimentar l'ordinador. Si els servidors s'alimentessin directament en corrent continu es podrien estalviar, com a mínim, dues conversions.
És força habitual trobar els servidors agrupars en "centres de dades" o "granges de servidors". En aquest cas, la conversió de corrent altern a corrent continu es podria fer en forma centralitzada. L'estalvi total d'energia fent-ho així podria arribar al 20% i encara cal afegir la reducció en les necessitats de refrigeració de les sales on hi ha els equips.
I per què no es fa? Probablement per costum. Sembla, però, que ja hi ha qui ho ha començat a provar.
Podeu trobar més informació a:
http://www.leonardo-energy.org/drupal/node/2222
22 d’oct. 2007
Energia consumida pels trens
Durant aquesta setmana alguns trens de FGC mostraran en uns visualitzadors l'energia que consumeixen en funcionament i acceleració i la que retornen durant la frenada.
Aquesta és una bona mesura per tal de concienciar la població de l'energia que es pot recuperar durant la frenada; recuperació que, en els vehicles elèctrics, és relativament senzilla de realitzar.
És una llàstima que només sigui durant aquesta setmana.
http://www.fgc.net/notes_premsa/descarga_pdf/10%20FGC%20energia.pdf
Aquesta és una bona mesura per tal de concienciar la població de l'energia que es pot recuperar durant la frenada; recuperació que, en els vehicles elèctrics, és relativament senzilla de realitzar.
És una llàstima que només sigui durant aquesta setmana.
http://www.fgc.net/notes_premsa/descarga_pdf/10%20FGC%20energia.pdf
19 d’oct. 2007
Les dones PODEN ser enginyeres
Al web del National Institute for Women in Trades, Technology & Science (http://www.iwitts.com/) presenten uns posters en els que pregunten al lector si les dones no poden ser enginyeres. Pel que fa al nostre cas, és interessant veure (i llegir) el poster Think Women Can't Be Electrical Engineers?
http://www.womentechstore.com/Images/Electrical_large.jpg
http://www.womentechstore.com/Images/Electrical_large.jpg
17 d’oct. 2007
Semàfors
El semàfor és un aparell elèctric poc conegut entre els seus usuaris, que som la majoria dels ciutadans.
Els sistemes de semàfors poden ser més o menys complexos en funció del nombre de temps que té el semàfor, si es sincronitza amb altres, etc. Però moltes persones no saben quins són els temps que té un semàfor dels més senzills.
Un semàfor per al creuament simple de dos carrers d'un sol sentit i sense considerar passos de vianants té sis etapes de funcionament:
Les dues etapes roig-roig són molt importants ja que són les que permeten "netejar" la cruilla dels cotxes que van en una direcció abans de donar pas als que van en l'altra. Aquestes dues etapes tenen durades molt curtes (2, 3, ... segons) però ajuden a evitar molts accidents. Les dues etapes en que intervé el color ambre també solen ser molt curts, d'una durada semblant.
I quanta estona està en verd un semàfor? Per als que esperen a que passi el de davant, molt curt. Per als que esperen que es posi verd, molt llarg. En realitat depèn dels carrers que es tracti i, sovint, de l'hora. Els temps més habituals solen anar entre 30 i 60 segons però poden ser força més llargs en alguns casos.
Els sistemes de semàfors poden ser més o menys complexos en funció del nombre de temps que té el semàfor, si es sincronitza amb altres, etc. Però moltes persones no saben quins són els temps que té un semàfor dels més senzills.
Un semàfor per al creuament simple de dos carrers d'un sol sentit i sense considerar passos de vianants té sis etapes de funcionament:
- roig-roig
- roig-verd
- roig-ambre
- roig-roig
- verd-roig
- ambre-roig
Les dues etapes roig-roig són molt importants ja que són les que permeten "netejar" la cruilla dels cotxes que van en una direcció abans de donar pas als que van en l'altra. Aquestes dues etapes tenen durades molt curtes (2, 3, ... segons) però ajuden a evitar molts accidents. Les dues etapes en que intervé el color ambre també solen ser molt curts, d'una durada semblant.
I quanta estona està en verd un semàfor? Per als que esperen a que passi el de davant, molt curt. Per als que esperen que es posi verd, molt llarg. En realitat depèn dels carrers que es tracti i, sovint, de l'hora. Els temps més habituals solen anar entre 30 i 60 segons però poden ser força més llargs en alguns casos.
15 d’oct. 2007
Calen tants SAIs?
Moltes vegades els ordinadors van acompanyats d'un sistema d'alimentació ininterrompuda (SAI, UPS en anglès) per tal de preservar el funcionament de l'ordinador en cas de fallada de l'alimentació elèctrica.
Un SAI és un aparell relativament car, complex i que, com tots els aparells amb bateries, necessita manteniment.
Si les fonts d'alimentació dels ordinadors tinguessin un condensador una mica més gros, podrien aguantar talls petits (milisegons), suficient per a la majoria dels cassos i el preu seria molt poc més alt. Per que no es fa? Per que els fabricants dels ordinadors compren les fonts d'alimentació més barates del mercat.
Si el condensador fos molt més gros podria aguantar fàcilment cinc minuts i donar temps a l'ordinador a fer una apagada segura sense perdre les dades i seria molt més econòmic que un SAI, que en molts casos no aguanta més que 15 o 30 minuts.
Un SAI és un aparell relativament car, complex i que, com tots els aparells amb bateries, necessita manteniment.
Si les fonts d'alimentació dels ordinadors tinguessin un condensador una mica més gros, podrien aguantar talls petits (milisegons), suficient per a la majoria dels cassos i el preu seria molt poc més alt. Per que no es fa? Per que els fabricants dels ordinadors compren les fonts d'alimentació més barates del mercat.
Si el condensador fos molt més gros podria aguantar fàcilment cinc minuts i donar temps a l'ordinador a fer una apagada segura sense perdre les dades i seria molt més econòmic que un SAI, que en molts casos no aguanta més que 15 o 30 minuts.
10 d’oct. 2007
Bateria que funciona amb refrescos
La casa Sony ha presentat una"bateria" que genera electricitat a partir de la glucosa. Sembla que aviat podrem fer funcionar l'MP3 amb un refresc.
Podeu trobar més informació en els següents enllaços:
http://wattwatt.com/pulses/69/sony-runs-walkman-off-sugar-based-bio-battery/
http://www.pcworld.idg.com.au/index.php/id;2134686198
Podeu trobar més informació en els següents enllaços:
http://wattwatt.com/pulses/69/sony-runs-walkman-off-sugar-based-bio-battery/
http://www.pcworld.idg.com.au/index.php/id;2134686198
8 d’oct. 2007
Concurs
El portal WattWatt, la Comissió Electrotècnica Internacional i l'Agència Internacional de l'Energia organitzen una competició escolar sobre eficiència energètica.
Podeu trobar una visió general a: http://wattwatt.com/care4it/
I les bases del concurs a: http://wattwatt.com/care4it/rules/
Podeu trobar una visió general a: http://wattwatt.com/care4it/
I les bases del concurs a: http://wattwatt.com/care4it/rules/
5 d’oct. 2007
Test sobre l'energia
Proveu de resoldre aquest test (està en anglès) sobre conceptes relacionats amb l'energia.
http://www.leonardo-energy.org/quiz/energy/quizmaker.html
En acabar el test us dirà les respostes correctes.
http://www.leonardo-energy.org/quiz/energy/quizmaker.html
En acabar el test us dirà les respostes correctes.
3 d’oct. 2007
Cotxe elèctric amb bones prestacions i recàrrega ultraràpida
A la pàgina de WattWatt s'ha publicat un miniarticle que descriu un cotxe elèctric que amb una recàrrega de 15 min pot recòrrer 80 km.
http://wattwatt.com/pulses/94/electric-car-and-zero-emission-in-japan/
http://wattwatt.com/pulses/94/electric-car-and-zero-emission-in-japan/
1 d’oct. 2007
Aparells sense interruptor
Un amic meu m'ha comentat que aquesta nit, a les cinc de la matinada, l'equip de música se li ha engegat sol i ha començat a sonar el CD que hi havia posat, despertant a tota la família.
M'explica que ha anat allí i ha premut el polsador d'aturada del CD i no s'ha aturat. En vista d'això, intentant evitar molestar als veïns ha anat a baixar el volum, però tampoc no baixava. Seguidament ha intentat aturar-lo amb l'interruptor general però tampoc no ha pogut. Al final ha optat per una decisió radical, enretirar l'armari i desendollar l'aparell.
Molts equips audiovisuals i altres electrodomèstics no tenen ja cap interruptor purament elèctric ni analògic sinó que tots els botons van connectats a un microprocessador. Així si el microprocessador falla els botons no responen i es poden produir situacions com aquesta. A part d'això, com ja hem comentat en alguna ocasió, sempre gasten energia.
A la indústria les màquines han de tenir sembre algun interruptor o polsador que permeti l'aturada total de la màquina en cas de necessitat. Aquest sistema d'aturada ha de ser purament elèctric, és a dir, sense que hi intervingui cap microprocessador ni circuit electrònic. A més s'ha de dissenyar de tal manera que en cas que es trenqués el cable del polsador d'aturada la màquina també s'aturi.
M'explica que ha anat allí i ha premut el polsador d'aturada del CD i no s'ha aturat. En vista d'això, intentant evitar molestar als veïns ha anat a baixar el volum, però tampoc no baixava. Seguidament ha intentat aturar-lo amb l'interruptor general però tampoc no ha pogut. Al final ha optat per una decisió radical, enretirar l'armari i desendollar l'aparell.
Molts equips audiovisuals i altres electrodomèstics no tenen ja cap interruptor purament elèctric ni analògic sinó que tots els botons van connectats a un microprocessador. Així si el microprocessador falla els botons no responen i es poden produir situacions com aquesta. A part d'això, com ja hem comentat en alguna ocasió, sempre gasten energia.
A la indústria les màquines han de tenir sembre algun interruptor o polsador que permeti l'aturada total de la màquina en cas de necessitat. Aquest sistema d'aturada ha de ser purament elèctric, és a dir, sense que hi intervingui cap microprocessador ni circuit electrònic. A més s'ha de dissenyar de tal manera que en cas que es trenqués el cable del polsador d'aturada la màquina també s'aturi.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)