Intel·ligència artificial i robots

Els sistemes d’intel·ligència artificial basats en xarxes neuronals són especialistes en una determinada tasca perquè han fet un entrenament de milers de repeticions. Acabat l’entrenament, són capaços de fer la tasca de forma més ràpida i eficient que les persones. Aquesta tècnica es fa servir, per exemple, per detectar tumors en imatges mèdiques o per etiquetar automàticament persones en les fotos de les xarxes socials.

La pregunta és si seria possible fer un sistema d’intel·ligència artificial que permetés que un robot aprengués a fer tasques habituals dels humans, de la mateixa manera que ho fan els infants.

El tema és molt complicat. Per un costat tenim l’anomenat oblit catastròfic. Si entrenem el sistema especialitzat en detectar tumors perquè etiqueti correctament persones en fotografies, segur que ho aconseguirem; però quan haguem acabat haurà oblidat completament l’entrenament anterior i ja no serà capaç de detectar tumors.

Per un altre costat, si volem entrenar un robot per una cosa tant senzilla com portar un ou d’un lloc a un altre ja ens podem preparar. Reserveu els ous de tots els supermercats del barri! Quan ho hagi fet milers de vegades ja sabrà per on els ha d’agafar i amb quina força. Mentrestant, també us farà falta un bon equip de neteja!

Hi ha investigadors que estan pensant en com poder solucionar aquests temes, però encara queda molta feina per fer. Podeu llegir més informació a la revista IEEE Spectrum.

L’energia solar tèrmica pot ser una alternativa a la fotovoltaica?

Fa dècades que es parla d’energia solar, i normalment es presenten dues alternatives: solar fotovoltaica i solar tèrmica. I quan es parla de solar tèrmica es fa referència a l’ús de plaques solars per obtenir aigua calenta.

Però hi ha altres opcions de solar tèrmica que són poc conegudes, les que escalfen fluids o sals foses a altes temperatures (centenars de graus Celsius) i després n’obtenen electricitat. Aquest tipus de sistemes són molt interessants perquè l’escalfor es conserva durant dies i, per tant, la generació d’electricitat no depèn de si és de dia o de nit o de si avui fa sol.

El problema és que no s’han destinat prou recursos i esforços investigadors a les solucions solars tèrmiques i, per tant, seguim a nivell de prototipus. Per tal que es puguin implementar de manera significativa cal que la tecnologia es consolidi i els elements necessaris per construir generadors d’aquest tipus estiguin al mercat i no s’hagin de fer a mida.

Podeu llegir més informació a la revista IEEE Spectrum, on trobareu comentats quatre projectes experimentals que estan en marxa i es basen en diferents tecnologies.

La intel·ligència artificial no és tant nova com sembla

Estem envoltats d’aplicacions de la intel·ligència artificial i sembla que això sigui una cosa molt nova però, en realitat, el nom intel·ligència artificial i la seva definició van néixer als anys 50 del segle passat; és a dir, fa uns setanta anys. Des d’aleshores la disciplina ha patit períodes de progrés i altres d’estancament.

En els darrers vint anys sí hem viscut una ràpida propagació de les xarxes neuronals. Les causes d’això han estat, per un costat, la capacitat dels dispositius de computació actuals i, d’un altre, la gran disponibilitat actual de dades per poder entrenar les xarxes neuronals. Cal tenir present que abans de la proliferació d’internet les dades eren difícils de trobar i solien estar en formats no directament utilitzables.

A la imatge veiem el perceptró, que va ser la primera xarxa neuronal artificial.

Podeu llegir més informació a la revista IEEE Spectrum.