Acreditacions de congrés en format electrònic

És habitual que en un congrés o una jornada et donin una acreditació per penjar-te i així acreditar que estàs inscrit la conferència. Típicament es tracta d’una targeta que porta el nom de la persona assistent i va posada dins una funda de plàstic que es penja del coll mitjançant una cinta. No sempre és així, també n’hi ha de fusta o de plàstic, per exemple.

Però en els darrers anys hi ha hagut persones que han desenvolupat acreditacions electròniques, és a dir que es basen en un circuit imprès que incorpora un microcontrolador, LED i altres dispositius electrònics.

Probablement l’inici de tot és la conferència Def Con de l’any 2006. En aquesta conferència de hackers i experts en seguretat informàtica l’organització va decidir encarregar una acreditació electrònica que va despertar molt d’interès. Això va implicar que cada any es creés una nova acreditació oficial, cada cop més sofisticada. També va implicar que alguns dels assistents dissenyin les seves pròpies acreditacions no oficials i les venguin a una petita part dels assistents.

Les acreditacions oficials han anat evolucionant i ara es poden comunicar entre sí per provocar una interacció social entre els assistents. En els darrers anys l’acreditació conté un trencaclosques que es va resolent a mesura que la persona que porta aquella acreditació la va comunicant amb la d’altres assistents. El primer que aconsegueix resoldre el trencaclosques té premi.

En aquest article de la revista VICE s’explica la història de les acreditacions de Def Con i algunes curiositats al respecte.

Fes-te un oscil·loscopi

Si treballes amb circuits electrònics és probable que, tard o d’hora, et calgui un oscil·loscopi. Aquest dispositiu et permet veure la forma d’ona d’un senyal elèctric i mesurar-ne els seus paràmetres: amplitud, freqüència, etc. Si el dispositiu té dos canals també permet veure el desfasament entre els dos senyals, restar-los, etc.

Els oscil·loscopis són dispositius grans que valen molts diners. Però en moltes aplicacions pot ser suficient un dispositiu amb unes prestacions més limitades. Un creador que es fa dir WilkoL ens proposa fer-nos nosaltres mateixos un oscil·loscopi de dos canals basat en un microcontrolador.

Al web d’Instructables podeu trobar les instruccions per fer-ne un de semblant i el codi del programa.

Una flama en un pot

Avui comentem un projecte curiós, ideat per Dan Cogliano. Es tracta d’un pot de vidre que aparenta contenir una flama. El pot, de fet, conté una matriu de 8 x 8 LED adreçables, un microcontrolador i una bateria; l’efecte difusor que fa el recobriment del pot fa la resta. La idea es pot adaptar per a altres efectes similars.

A partir de la página 86 del número 30 de la revista HackSpace magazine hi podeu trobar el programa i els passos a seguir per fer-ne un de semblant.

Intel·ligència artificial a l’agricultura

Actualment la intel·ligència artificial està present en molts àmbits de la nostra vida encara que sovint passa desapercebuda. Un dels sectors en els que està agafant forta presència és en el de l’agricultura, especialment en finques de gran extensió.

Un dels aspectes que actualment s’està treballant és la diferenciació, a partir de les imatges, de les varietats d’un mateix tipus de gra. És un cas molt complex ja que hi ha molts híbrids diferents.

En aquest article de la revista IEEE Spectrum parlen amb un dels tècnics de l’empresa John Deere, que estan treballant en un sistema de classificació per al blat de moro. Explica que el volum de dades que arriben a emmagatzemar al núvol és dels més grans del món.

El braçalet del silenci

Estem envoltats de micròfons. Els nostres ordinadors i telèfons tenen micròfons i també els dispositius com Alexa o Siri. I no sabem si algú ens pot estar espiant fent-los servir. Per evitar el risc que algú pugui escoltar una conversa privada, un equip de la Universitat de Chicago ha creat el que anomenen braçalet del silenci.

Aquest dispositiu porta emissors d'ultrasons a tot el seu voltant que, quan es posa en marxa, emeten un soroll d'una freqüència superior a l'audible i, per tant, els humans no perceben aquests sons. Atès que és una freqüència propera a les audibles, els micròfons que hi pugui haver a les proximitats la captaran i, atès que és poc habitual, no tindran cap filtre per bloquejar-la. El resultat és que el micròfon capta un soroll similar o superior a la veu humana que en alguns moments ofega la convers i en altres fa les paraules difícils d'entendre.

Atès que el braçalet té molts emissors d'ultrasons, pot succeir que en alguns punts concrets es produeixi cancel·lació del so i, per tant, l'efecte s'anul·li; per això recomanen estar movent el braç mentre es fa servir, així potser s'aconsegueix captar algunes síl·labes però no una frase sencera.


Probablement el dispositiu es podria millorar fent que hi hagués un moviment constant dels emissors i llavors podria ser estàtic i no caldria portar-lo posat. També es podria treballar amb diversos sorolls simultanis per evitar la cancel·lació.

Podeu llegir més informació al web del projecte i en aquest article de The New York Times.