Els biaixos de la intel·ligència artificial

Podríem pensar que els ordinadors són neutres pel que fa als biaixos (de gènere, de raça, de creences, etc.) però no és així. Quan un sistema informàtic ha d’assessorar als humans en la presa de decisions és fàcil que introdueixi biaixos. Per què? Doncs perquè les persones que l’han programat poden haver-hi introduït la tendència a fer-ho sense adonar-se’n (esperem que no hagi estat intencionadament).

Quan es fa un algorisme per prendre una decisió (o proposar-la) es creen unes regles. Si totes les persones que dissenyen, per exemple, un algorisme corresponen a un determinat patró, és fàcil que les persones seleccionades pel sistema es corresponguin amb aquest mateix patró. Una cosa semblant passa a l’hora d’entrenar un sistema d’intel·ligència artificial. Si se li donen com a exemples per a l’entrenament els resultats dels processos fets fins ara sense eines informàtiques se l’estarà condicionant per a que prengui els mateixos tipus de decisions i, per tant, perpetuarem els biaixos ja existents.

En aquest article de la revista IEEE Spectrum fan referència als sistemes d’intel·ligència artificial que es fan servir en processos de contractació, però les mateixes observacions són vàlides per a altres àmbits de la vida i la societat. Si, per exemple, un sistema de diagnòstic de malalties s’ha entrenat principalment amb historials d’homes d’unes determinades característiques és probable que doni resultats poc acurats en dones; així com en homes de característiques diferents.

Retornar parcialment la vista a les persones cegues

Argus II és un projecte de la Universitat del Sud de Califòrnia liderat per Mark Humayun que permet a les persones cegues (que no tinguin afectacions al nervi òptic) recuperar part de la visió. Els usuaris als que s’ha implantat Argus II no tenen una visió completa però sí poden veure límits i contorns, la qual cosa ja representa un salt qualitatiu a la seva vida.

El sistema parteix de les imatges que capta una càmera situada a les ulleres de l’usuari. La informació de la imatge és tractada per convertir-la en els senyals necessaris per estimular el nervi òptic. Un conjunt de seixanta elèctrodes s’encarrega de connectar el sistema al nervi òptic i el cervell fa la resta.

Podeu llegir més informació a la revista IEEE Spectrum.

Emmagatzematge de dades en vidre

Al món es genera cada dia una enorme quantitat d’informació. Una bona part no es guarda i la que sí s’emmagatzema es registra en sistemes magnètics (discs durs i cintes). També disposem dels sistemes d’emmagatzematge òptic (bàsicament CD, DVD i Blu-ray) però que cada cop s’empren menys.

Per emmagatzemar informació que s’ha de consultar poc sovint convindria disposar d’algun sistema millor i, especialment, més fiable que els sistemes de discos òptics. Aquí és on entra en joc l’emmagatzematge en vidre, una tecnologia que s’està desenvolupant sota el lideratge de Microsoft. Recentment han aconseguit gravar, de manera confiable, uns 75 GB en una peça de vidre de la mida d’una nota adhesiva. Com a anècdota, en col·laboració amb Warner Bros. van gravar la pel·lícula Superman (1978) en l'element que es mostra a la fotografia.

Podeu llegir més informació a la revista IEEE Spectrum.

Arduino Portenta

A vegades ens cal un microcontrolador més potent i hi ha unes quantes opcions al mercat. Si les nostres necessitats van més enllà, tenim l’Arduino Portenta. Aquest microcontrolador té dos nuclis, el que equival a tenir dos microcontroladors funcionant en paral·lel. Un dels nuclis treballa a 240 MHz i l’altre a 480 MHz, molt lluny dels 16 MHz de l’Arduino UNO. La placa, a més, incorpora connexions Ethernet, Wi-Fi i Bluetooth.

Es pot programar des de l’entorn Arduino i està previst que més endavant sigui programable en MicroPython i JavaScript. Aquesta placa ens pot permetre, per exemple, fer aplicacions en les que hi intervinguin xarxes neuronals o en les que ens calgui tenir un nucli calculant de forma ràpida mentre l’altra està pendent dels sensors, les comunicacions o altres esdeveniments.

Podeu trobar més informació al web d’Arduino.