Actualment podem trobar moltes dades obertes a internet. Entre elles, algunes companyies de ferrocarril (regionals, metro, etc.) publiquen la situació dels seus trens en temps real. El maker Vonmule va decidir crear aquest mapa mural del metro de Chicago que mostra, en temps real, la situació dels trens.
Podeu trobar més informació al web de Hackster.
Fins ara, la comunicació entre la Lluna i la Terra ha estat sempre directa, fent servir emissores de potents i antenes grans. Però si, com es preveu, l’activitat a la Lluna ha d’augmentar durant les properes dècades, caldria millorar el sistema de comunicacions. Algunes de les coses que cal resoldre són la dificultat de posar emissores potents en els vehicles lunars o la pràctica impossibilitat de comunicació directa amb la Terra des de les zones de la Lluna que no tenen visió directa del nostre planeta.
Una proposta que està sobre la taula és la de distribuir 24 satèl·lits artificials al voltant de la Lluna, repartits en quatre òrbites, de manera que es pugui cobrir en forma permanent la major part de la superfície de la Luna i periòdicament la resta. Atès que cada llançament té un cost molt elevat, s’ha buscat un equilibri entre el menor nombre de dispositius i la màxima cobertura.
A més, aquesta distribució de satèl·lits permetria establir un sistema de posicionament similar al GPS per facilitar que els vehicles lunars puguin conèixer, en tot moment, la seva posició.
Podeu llegir els detalls a la revista IEEE Spectrum.
Els motors elèctrics, comparats amb els tèrmics, són extraordinàriament eficients però sempre seria desitjable aconseguir millors rendiments ja que les pèrdues impliquen una despesa econòmica i l’escalfament del motor i el seu entorn.
En el cas dels motors de flux axial, fa temps es va pensar en la possibilitat de fer uns estators basats en un circuit imprès combinat amb rotors basats en imants permanents. Això permet reduir molt el pes (el ferro dels nuclis és el responsable de la major part de la massa d’un motor), estalviar-se els costos del bobinat i acostar l’estator al rotor, reduint pèrdues.
Aquest visualitzador, creat per elliotmade, consta d’una matriu de 35 x 7 punts, cada un dels quals es correspon amb la punta d’una fibra òptica. La llum de cada punt es produeix en una matriu de 16 x 16 LED NeoPixel i és conduïda fins al visualitzador mitjançant fibra òptica.
Els elements mecànics principals del sistema són dues plaques perforades, una es posa sobre la matriu de LED i l’altra és el visualitzador. A més, hi ha dos separadors que aguanten el visualitzador sobre la placa de la matriu de LED. La matriu on es visualitza la imatge té 245 forats i la matriu de LED té 256 NeoPixels, per tant en sobren onze. L’Elliot ha optat per no emprar dos dels LED i fer servir aquells punts per fixar els separadors. Alternativament, es podria haver fet un visualitzador de 32 x 8 punts, aprofitar tots els LED i fixar el visualitzador d’una altra manera.
L’Elliot també ha preferit que les fibres es veiessin però es podia haver posat tot dins d’una caixa, excepte el visualitzador. Atès que les fibres es veuen, les ha posat seguint un desordre controlat i, en el programa, fa servir un vector que serveix per saber quin LED es correspon amb cada punt del visualitzador. Posant les fibres no visibles, potser seria preferible una forma més ordenada.
Podeu trobar les instruccions i els fitxers al web d’Instructables.
