Segons un estudi, les termites poden transformar un full DIN-A4 en dos litres d'hidrògen que després podem utilitzar en una pila de combustible. Així doncs podem fer una destructora de documents que enlloc de consumir energia la generi.
Podeu trobar més informació a la pàgina 3 de: http://catedraendesared.citcea.upc.edu/upload/butlleti/observatorio%2020071130.pdf
21 de des. 2007
19 de des. 2007
Autobusos solars
Una empresa mexicana està desenvolupant autobusos de fins a 40 places que funcionen amb energia solar. Curiosament el principal problema no està en les plaques solars ni en les bateries sinó en el sistema de frenada.
Més informació: http://catedraendesared.citcea.upc.edu/upload/butlleti/observatorio%2020070625.pdf
Més informació: http://catedraendesared.citcea.upc.edu/upload/butlleti/observatorio%2020070625.pdf
17 de des. 2007
L'aire comprimit per emmagatzemar energia
L'energia elèctrica és àmpliament utilitzada per ser fàcil de transportar, transformar i controlar; però té un greu inconvenient: no es pot emmagatzemar en quantitats significatives. Durant molts anys això s'ha resolt generant sempre exactament l'electricitat que es necessita a cada moment.
A l'inici de la proliferació de les nuclears va ser necessari per primer cop emmagatzemar els sobrants d'electricitat i van aparèixer les centrals hidràuliques reversibles que a les hores d'excés d'energia la utilitzaven per a tornar a pujar l'aigua de l'embassament de baix al de dalt.
L'augment de la generació elèctrica amb renovables ens porta a necessitar emmagatzemar energia per a compensar la variabilitat de generació. Pensem que en el futur l'hidrògen serà la forma d'emmagatzemar preferent però, per ara, els sistemes de generar hidrògen i, especialment, de consumir-lo (piles de combustible) encara no estan prou madurs.
Com alternativa, l'empresa Iowa Stored Energy Park (ISEP) proposa utilitzar uns grans compressors per a comprimir aire en coves a mil metres sota terra. Quan calgui recuperar l'energia s'utilitzaran unes turbines accionades per aquest aire.
Podeu veure més informació a: http://catedraendesared.citcea.upc.edu/upload/butlleti/observatorio%2020070412.pdf
A l'inici de la proliferació de les nuclears va ser necessari per primer cop emmagatzemar els sobrants d'electricitat i van aparèixer les centrals hidràuliques reversibles que a les hores d'excés d'energia la utilitzaven per a tornar a pujar l'aigua de l'embassament de baix al de dalt.
L'augment de la generació elèctrica amb renovables ens porta a necessitar emmagatzemar energia per a compensar la variabilitat de generació. Pensem que en el futur l'hidrògen serà la forma d'emmagatzemar preferent però, per ara, els sistemes de generar hidrògen i, especialment, de consumir-lo (piles de combustible) encara no estan prou madurs.
Com alternativa, l'empresa Iowa Stored Energy Park (ISEP) proposa utilitzar uns grans compressors per a comprimir aire en coves a mil metres sota terra. Quan calgui recuperar l'energia s'utilitzaran unes turbines accionades per aquest aire.
Podeu veure més informació a: http://catedraendesared.citcea.upc.edu/upload/butlleti/observatorio%2020070412.pdf
14 de des. 2007
Cuina i dutxa solars
El passat mes de juny es va celebrar a Madrid la fira "España Solar". Allí es van presentar una cuina solar que permet fer bullir l'oli amb només el sol i una dutxa solar que pot escalfar 80 litres d'aigua fins a 60ºC.
Més informació: http://www.lageneraciondelsol.com/secciones/lomasinformativo/noticias/noticia.asp?noticia=331
Més informació: http://www.lageneraciondelsol.com/secciones/lomasinformativo/noticias/noticia.asp?noticia=331
12 de des. 2007
Generar energia a partir de l'aigua de mar
Si comuniquem un dipòsit ple d'aigua salada i un ple d'aigua no salada (no cal que sigui potable) l'aigua es barrejarà fins aconseguir tenir la mateixa concentració de sal als dos dipòsits.
Si fem la comunicació a través d'una membrana semipermeable l'aigua no salada podrà passar a través de la membrana però l'aigua salada no. Amb aquesta disposició la compensació de les concentracions es farà passant només aigua no salada, per tant el nivell del dipòsit d'aigua salada pujarà i el de la no salada baixarà. Aquest desnivell conté una energia que podem aprofitar.
Podeu trobar més informació a: http://www.leonardo-energy.org/drupal/files/2007/Briefing%20Paper%20-%20Blue%20Energy_lo_res.pdf?download
Si fem la comunicació a través d'una membrana semipermeable l'aigua no salada podrà passar a través de la membrana però l'aigua salada no. Amb aquesta disposició la compensació de les concentracions es farà passant només aigua no salada, per tant el nivell del dipòsit d'aigua salada pujarà i el de la no salada baixarà. Aquest desnivell conté una energia que podem aprofitar.
Podeu trobar més informació a: http://www.leonardo-energy.org/drupal/files/2007/Briefing%20Paper%20-%20Blue%20Energy_lo_res.pdf?download
10 de des. 2007
Plaques solars que proporcionen fred i calor al mateix temps
Es tracta de plaques solars que incorporen captadors tèrmics i termodinàmics. Amb els tèrmics es pot generar directament aigua calenta i amb els termodinàmics es pot generar calor o fred segons com es faci treballar el cicle termodinàmic.
Podeu trobar més informació a la pàgina 6 del document: http://catedraendesared.citcea.upc.edu/upload/butlleti/observatorio%2020070625.pdf
Podeu trobar més informació a la pàgina 6 del document: http://catedraendesared.citcea.upc.edu/upload/butlleti/observatorio%2020070625.pdf
5 de des. 2007
Semàfors amb LEDs
Fa anys que als carrers de les nostres ciutats s'estan canviant els semàfors clàssics de bombeta per uns de més moderns basats en LEDs. Hi ha dos motius que són molt clars: estalvien molta energia i duren més.
En un comentari a WattWatt es comenten els motius que han portat al Japó a la substitució i allí en surt un més:
Sembla, segons comenta un altre usuari a WattWatt que hi ha un petit problema amb els LEDs ja que la seva llum no és constant sinó que fluctua i hi és possible que aquesta fluctuació se sincronitzi amb el refresc de les càmeres de captació. Si això passa resulta que el semàfor surt apagat a la imatge i en cas d'accident no es pot saber què ha passat.
Podeu trobar el comentari a: http://wattwatt.com/pulses/171/changing-to-led-traffic-signal-in-japan/
En un comentari a WattWatt es comenten els motius que han portat al Japó a la substitució i allí en surt un més:
- A ple sol o en uin dia de pluja fosc els LEDs permeten distingir millor els colors i, per tant, s'ha vist que hi ha una reducció del 30% en accidents.
- El consum d'energia és només el 17% del que consumeix el mateix semàfor amb bombetes, per tant, estalvia més del 80% de l'energia.
- Duren de 6 a 8 anys, de 8 a 12 vegades més que les bombetes.
Sembla, segons comenta un altre usuari a WattWatt que hi ha un petit problema amb els LEDs ja que la seva llum no és constant sinó que fluctua i hi és possible que aquesta fluctuació se sincronitzi amb el refresc de les càmeres de captació. Si això passa resulta que el semàfor surt apagat a la imatge i en cas d'accident no es pot saber què ha passat.
Podeu trobar el comentari a: http://wattwatt.com/pulses/171/changing-to-led-traffic-signal-in-japan/
3 de des. 2007
Plaques solars en spray
Es tracta de crear plaques solars a base de projectar nanoestructures d'òxid de titani sobre sostres de xapa d'acer. La projecció es podria fer amb simples sprays.
El sistema encara està en desenvolupament però si es consolida i el preu és raonable permitiria convertir fàcilment el sostre d'un centre comercial en una placa solar de grans dimensions.
Podeu trobar més informació a la pàgina 6 del document: http://catedraendesared.citcea.upc.edu/upload/butlleti/observatorio%2020070522.pdf
El sistema encara està en desenvolupament però si es consolida i el preu és raonable permitiria convertir fàcilment el sostre d'un centre comercial en una placa solar de grans dimensions.
Podeu trobar més informació a la pàgina 6 del document: http://catedraendesared.citcea.upc.edu/upload/butlleti/observatorio%2020070522.pdf
Subscriure's a:
Missatges (Atom)