28 de nov. 2016

Robot mim

Fa molts anys que hi ha robots a la indústria i també a les pel·lícules i els llibres de ciència ficció. Però les robots de la indústria no s’assemblen massa als que surten a les pel·lícules.
Si preguntem a una persona que no treballa amb robots, probablement se’ls imagina amb un aspecte humanoide i interactuant amb les persones com si d’un altre humà es tractés.

Però els robots humanoides cada dia estan més a prop. Llegeixo a la revista Trends in automation la descripció d’un robot, anomenat RoboThespian, que és capaç de comunicar-se amb les persones en diferents llengües però també amb llenguatge no verbal. El RoboThespian és capaç d’entendre el significat dels gestos i les expressions facials de les persones i ell mateix és capaç d’expressar-se amb moviments corporals.

 Els accionaments que permeten donar al RoboThespian l’aparença de moviments naturals són accionaments pneumàtics, principalment músculs pneumàtics.
Podeu llegir més informació a partir de la pàgina 20 del primer número de l’any 2016 de la revista Trends in automation.

21 de nov. 2016

Tecnologia vestible per als esports

La tecnologia vestible està entrant cada cop més a les nostres vides. En l’àmbit esportiu permet detectar o enregistrar el desenvolupament de les activitats de manera que es poden corregir defectes i millorar les accions. En alguns casos ja hi ha elements al mercat i en altres, en canvi, només són prototipus.
 Sony Corp.
Per exemple, en el cas del tennis, amb sensors integrats a la raqueta es pot enregistrar la velocitat de la bola i el punt d’impacte amb la raqueta. En el cas de la boxa es poden detectar els paràmetres de cada cop amb sensor integrats a les proteccions de les mans.
  Athletec
Els sensors integrats a les pilotes de futbol permeten detectar la força aplicada, la velocitat i la rotació. També hi ha, en diferents fases de disseny, sensors per als corredors i per al basquet.
http://spectrum.ieee.org/image/MjcyMTEyMg 
   Adidas
En el cas d’esports en els que hi ha cops al cap o possibilitat que n’hi hagi, els sensors integrats a la protecció del cap permeten mesurar la severitat dels impactes.
Podeu llegir més informació a la revista IEEE Spectrum.

14 de nov. 2016

Subestacions per a poca potència

Tots coneixem algun cas de petits nuclis de població rural que no tenen electricitat per estar lluny de les xarxes de distribució elèctrica. En altres casos són edificis o instal·lacions singulars (fars, repetidors, etc.) els que es troben en aquesta situació. Fins i tot en alguns casos hi ha línies de transport que passen a la vora però no és rendible fer una subestació per a les potències necessàries.
Una subestació requereix un transformador trifàsic gros i car i que té una potència mínima que ens permet passar de 400 kV a 132  o 110 kV. Però després ens cal un altre transformador per passar d’aquestes tensions a mitjana tensió i finalment un tercer transformador per subministrar baixa tensió. A part d’aquests tres transformadors ens caldran interruptors, relés de protecció, sistemes de control, etc. i un terreny prou gros per posar-ho. Si partim de 220 kV ens podrem estalviar un transformador ja que s’admet el pas directe de 220 a 25 kV però encara tenim uns costos inassumibles.
Des de fa poc temps tenim una alternativa, els SSVT i els SSMV. Es tracta de petits transformadors monofàsics que permeten passar de les tensions de transport (220 o 400 kV) a baixa tensió (SSVT) o mitjana tensió (SSMV).
 https://encrypted-tbn1.gstatic.com/images?q=tbn:ANd9GcTsrJ7YJIJPoqhGtFtRhubpjRH86A9POqcan7UNyjnmHnuHAC9-

La diferència és que aquests elements estan dissenyats amb els criteris dels transformadors de mesura i no amb els dels transformadors de potència. Això permet fer salts de tensió molt més grans en forma segura i un sistema de protecció molt més senzill a base de fusibles. Això permet fer subestacions monofàsiques molt petites.
Les subestacions basades en SSVT o SSMV no tenen la fiabilitat i redundància de les subestacions convencionals ja que es connecten només a una única línia i estan protegides amb fusibles però poden ser una solució en molts casos en els que fer arribar l’electricitat de forma convencional seria impossible.
Podeu llegir més informació a partir de la pàgina 12 del número 1/2016 de la Revista ABB.

7 de nov. 2016

Una nova forma d’emmagatzemar energia



Un problema important en la gestió de sistemes elèctrics és que moltes centrals generadores no es poden regular per adaptar la generació a la demanda. Les primeres centrals amb les que es va detectar aquest problema eren les nuclears i moltes d’elles es van aparellar amb centrals hidràuliques reversibles. Aquestes centrals permeten consumir energia quan en sobra (típicament a les nits) i fer-la servir per pujar aigua d’un embassament inferior a un de superior. A les hores amb més demanda es fa circular l’aigua en sentit contrari per aconseguir afegir més energia al sistema i deixar els embassaments preparats per al següent període amb excedent d’energia.

 

De fet, no és imprescindible desplaçar aigua sinó que es pot fer moure qualsevol altre cosa si la inversió és assumible i el rendiment acceptable. A l’estat de Nevada (EUA) han posat en marxa el projecte ARES (Advanced Rail Energy Storage) que consisteix a fer pujar i baixar d’una muntanya un tren carregat de roques al llarg d’un trajecte de 8 km.

Podeu llegir la notícia al diari El País.