Motors elèctrics de flux axial

Els motors elèctrics consumeixen més de la meitat de l’energia elèctrica al món. Encara que, a primer cop d’ull, pot semblar que la major part dels aparells són dispositius electrònics i d’enllumenat, aquests elements solen tenir potències molt menors que la mitjana dels motors. Tenim motors per tot arreu; a la indústria n’hi ha moltíssims (transportadors, bombes, compressors, etc.), però també en tenim als edificis (ascensors, aparells de clima, etc.) i en el transport.

La major part dels motors elèctrics són de flux radial. En aquests, el rotor sol tenir forma de cilindre i el camp magnètic segueix una direcció perpendicular a l’eix. També tenim motors de flux axial, en els quals el rotor sol tenir forma de disc o plat i el camp magnètic segueix la direcció de l’eix. Aquests motors, més compactes i eficients, fins fa poc es fabricaven només per a potències petites o mitjanes.

En el cas d’un vehicle amb tracció elèctrica, un motor de flux axial es pot acoblar directament a cada roda; atès que té un disseny pla i compacte. Si, en canvi, féssim servir un motor de flux radial el caldria posar més allunyat de la roda i seria necessari un sistema de transmissió.

Dau de LED que pot mostrar missatges

Aquest dau, creat per la Charlyn, permet mostrar un missatge de text que es desplaça al llarg de quatre de les cares. A les altres dues hi pot mostrar un dibuix.

A cada cara del cub hi ha una matriu de 8 x 8 LED i a l’interior el microcontrolador que els controla i la bateria.

En podeu trobar una descripció al web de la Charlyn i les instruccions al web d'Adafruit.

Amplificadors magnètics

Heu sentit parlar mai dels amplificadors magnètics? Són un element una mica oblidat en la història de l’electricitat i la informàtica.

El disseny d’un amplificador magnètic és similar al d’un transformador. Hi ha un nucli magnètic, d'un material convenientment escollit, i, en principi, dues bobines. Una de les bobines és de molt poques voltes de fil gruixut i l’altra de moltes voltes de fil prim. El circuit que es vol controlar fa servir la bobina de fil gruixut que, atesa la seva gran inductància, dificultarà molt el pas del corrent. La bobina petita serveix per al control, ja que com més gran sigui el corrent que passi per aquesta bobina més es saturarà el nucli; com més saturat estigui el nucli, més corrent podrà passar pel circuit principal. Funciona, doncs, com un amplificador per a circuits de corrent altern.

Els amplificadors magnètics es van fer servir en lloc de vàlvules de buit en nombrosos circuits de ràdio, per a construir ordinadors i formant part de sistemes de potència; per exemple, per variar la lluminositat dels focus dels teatres. A mesura que els transistors i altres dispositius d’estat sòlid van anar baixant de preu, les vàlvules de buit i els amplificadors magnètics van anar desapareixent.

Us explico això avui perquè un article a la revista IEEE Spectrum m’ha fet recordar aquests dispositius. Quan jo feia el meu projecte de fi de carrera, en diversos llocs del laboratori hi havia uns elements semblants als transformadors que pesaven una barbaritat; eren amplificadors magnètics que, ja llavors, ningú del laboratori els havia vist en funcionament. Us recomano la lectura de l’article per conèixer una mica més la història d’aquests dispositius i, també, el paper que van jugar en la Segona Guerra Mundial i el desenvolupament dels ordinadors.

En la foto podeu, a més, veure la Grace Hopper, una de les principals pioneres de la informàtica, fent servir un d’aquests ordinadors basats en amplificadors magnètics.

Rètol de text lliscant controlat per Wi-Fi

Aquest rètol, creat pels Ruiz Brothers està format per un bastidor que incorpora una matriu de LED formada per tires de NeoPixel. El text a escriure i el seu color es poden enviar, per Wi-Fi, des d’un dispositiu mòbil.

Podeu trobar les instruccions completes al web d’Adafruit.