La part principal de l’aparell funciona igual que una estufa
d’infrarojos. La radiació infraroja que emet és la que torra el pa. Si
treballés a una temperatura més baixa (i, per tant, no emetés radiació) el pa
difícilment es torraria; s’escalfaria i prou.
Les torradores normalment no porten termòstat per controlar
la temperatura sinó que porten un temporitzador en el que nosaltres podem
ajustar l’estona que s’hi estarà el pa. Per això, segons el tipus de pa es
torra més o menys.
Tot plegat es complementa amb un element mecànic que baixa
el pa fins el lloc de torrat i el torna a pujar quan el temps ha passat. Les
torradores actuals solen tenir el sistema de pujada del pa vinculat amb el
control de la resistència de manera que si desendollem la torradora es para la
resistència però també puja el pa. En molts casos, si la resistència es fa
malbé el pa també puja.
Cal tenir present que el pa està força proper a la
resistència. Si alguna engruna del pa es desprèn i va a parar sobre la
resistència es pot cremar i arribar a fer flama. És molt important que no hi
hagi elements combustibles (draps, paper de cuina, etc.) prop de la torradora ja
que si hi ha una petita flama es podrien encendre. De la mateixa manera, l’engruna
que crema pot arribar a temperatures superiors a les que aguanta el fil de la
resistència de manera que possiblement es fondrà. Aquesta és, probablement, la
causa més freqüent de les avaries a les torradores de pa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixa el teu comentari