Jo vaig fer el disseny conceptual del sistema i l’estudiant Marc Palacín va fer la implementació tecnològica en el marc del seu projecte de final de carrera.
A la part exterior del despatx hi ha una pantalla LCD de quatre línies i un sensor de presència per infrarojos (PIR). Gràcies al sensor, la pantalla està normalment desactivada i s’activa quan algú s’hi acosta. Quan fa un cert temps que no detecta ningú es torna a desactivar.
A la part interior del despatx hi ha el sistema de control de la pantalla. Es tracta d’una placa Arduino UNO amb una targeta de connexió Ethernet que connecta l’Arduino a la xarxa Internet.
Els missatges que s’han de presentar es poden gestionar des d’una pàgina web si se’n coneix l’adreça i les dades d’autenticació. També es pot gestionar des d’una aplicació per a mòbil Android desenvolupada amb l’entorn App Inventor.
Una de les coses que va donar més feina va ser aconseguir mostrar els caràcters de la nostra llengua que no estan a la taula de codis ASCII (com les lletres accentuades o la ç). Aquests caràcters es van haver de definir un per un com a caràcters especials de la pantalla. A l’hora de mostrar els missatges calia detectar la presència d’aquests caràcters i fer-ne la substitució. Cal tenir present que la pantalla només permet un màxim de vuit caràcters especials simultàniament i en català en tenim 21; per tant calia fer una gestió acurada de quins es necessitaven i evitar definir-los dos cops si estan repetits en el text que es vol mostrar.
A la darrera línia de la pantalla hi diu la data i l'hora en la que el sistema ha rebut el missatge actual. En cas de problemes de comunicació pot servir per determinar la validesa del missatge mostrat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixa el teu comentari