Fa dos anys i mig vam parlar en dues ocasions (1, 2) de la superxarxa, un conjunt de línies de corrent continu en alta tensió que havien d’unir nusos destacats de la xarxa elèctrica europea per permetre transportar energia a llargues distàncies i compensar els desequilibris locals entre generació i demanda.
La proposta volia afavorir la integració de les energies renovables, especialment la solar fotovoltaica i l’eòlica, permetent la possibilitat de portar l’excedent d’una regió a una altra on aquell moment la generació sigui baixa o el consum sigui elevat.
Al número d’agost de la revista IEEE Spectrum es torna a parlar de la superxarxa però ara la proposta no és ja a nivell europeu sinó a nivell mundial. Un dels primers trams existents és l’enllaç transpirinenc del que la fotografia següent mostra una de les espectaculars estacions de conversió.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixa el teu comentari