11 de juny 2007

La paradoxa de les làmpades halògenes

Les làmpades halògenes tenen l'avantatge respecte a les incandescents normals de que duren molt més ja que el filament és capaç de regenerar-se.

En les làmpades d'incandescència normals (conegudes com bombetes) el filament es va evaporant i es diposita en el vidre. A mida que passa el temps el vidre es torna més fosc i opac disminuïnt el rendiment lluminós. Al mateix temps el filament es fa més prim i arriba un dia en que es fon, normalment a l'encendre que és quan hi ha el pic de corrent de l'engegada.

En les làmpades halògenes el tungstè que s'evapora del filament es combina amb l'halògen (habitualment iode) que omple l'ampolla i dóna lloc a un compost (iodur de tungstè). Aquest compost tendeix a anar cap al filament i quan el toca, a causa de l'escalfor, es descomposa tornant a deixar el tungstè al filament. Aquest procés s'anomena cicle del tungstè.

Però el cicle del tungstè només funciona si la temperatura del filament és molt alta, si la temperatura és més baixa el tungstè ja no torna al filament. Per això no és gens convenient regular la lluminositat de les làmpades halògenes ja que en regular la temperatura del filament disminueix.

Curiosament, moltes làmpades halògenes es comercialitzen amb regulador incorporat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Deixa el teu comentari