Fa temps que es parla dels cotxes autònoms com si estiguessin a punt d’arribar però sembla que encara n’hi ha per temps, si més no fora de les autopistes i autovies. El principal problema dels vehicles sense conductor són els vianants. Moltes situacions que els conductors resolen sense massa problemes els sistemes autònoms no poden resoldre. Coses com el contacte visual i l’empatia són fonamentals en aquests casos i els vehicles autònoms no ho tenen.
Posem un parell d’exemples. Una cantonada amb un pas de vianants i una persona està amb el seu gos que s’ha aturat a fer les seves necessitats a la vorera, prop del pas de vianants. Un conductor es fixarà en la postura del gos, entendrà que no van a creuar en aquell moment i passarà. Un vehicle autònom s’aturarà i esperarà que el vianant creui o que passi el temps d’espera que té programat. Ara imaginem un carrer en obres en el que els vianants han de baixar de la vorera. Els conductors s’adonaran del problema i passaran lentament pel costat de les persones deixant una petita distància de seguretat. El vehicle autònom, en canvi, es situarà darrera el vianant i anirà, al seu pas, darrere seu i això afectarà també a tots els vehicles amb conductor que vinguin darrere.
En aquest article de la revista IEEE Spectrum parla de tot això i també de diferents picaresques i males pràctiques que poden aparèixer quan aquests vehicles estiguin disponibles si no es prenen les mesures adequades.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixa el teu comentari