Els planetaris tradicionals es movien amb engranatges que donaven a cada cos celeste el moviment adequat; en canvi, els planetaris actuals són projeccions digitals. Però entre aquests dos tipus hi va haver alguns planetaris elèctrics, com el que Clair Omar Musser va patentar al 1958.
El planetari de Musser tenia nou planetes (llavors Plutó es considerava planeta) que giraven al voltant d’una bombeta que representava el Sol. Davant del conjunt hi havia una pantalla que duia informació marcada amb pintura fluorescent, de manera que només era visible quan s’il·luminava amb llum ultraviolada.
El més curiós, però, és que el seu creador era, de fet, músic i compositor; en concret un virtuós de la marimba. Per algun motiu que no s’ha difós, Musser va canviar sobtadament de residència i d’interessos quan tenia prop de 50 anys i es va dedicar a l’astronomia i a dissenyar planetaris.
Podeu llegir més informació a la revista IEEE Spectrum.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixa el teu comentari