El transport d’energia elèctrica se sol fer amb línies aèries d’alta tensió. En aquestes línies els conductors no tenen cap tipus d’aïllament i s’uneixen a les torres mitjançant uns aïlladors que poden ser de diferents materials, típicament de vidre, ceràmica o polímers. Els aïlladors clàssics consisteixen en una cadena de discos apilats. Cada disc aguanta una tensió determinada, per tant com més alta és la tensió més discos caldran. Si les forces que han de fer els aïlladors són grans, pot ser que es posin dues cadenes, una al costat de l’altra.
La cadena d’aïlladors pot aguantar el conductor verticalment com es mostra en la fotografia següent però això només és possible quan l’única força que fa la torre és per aguantar el pes.
Si línia canvia de direcció, cal posar un aïllador diferent a cada costat i unir els conductors amb un pont, com a la fotografia següent en la que en veiem un per dalt i un per baix.
Des de terra les cadenes d’aïlladors semblen petites. La fotografia següent ens mostra les mides en comparació amb les d’una persona. Les persones que fan aquesta feina han de tenir molta concentració i poc vertigen.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixa el teu comentari