Robot pediàtric

Aquests robots estan pensats per ajudar als infants a no estar pendents del que els estan fent els equips sanitaris i així reduir el mal i l’angoixa.



També està previst fer-los servir per a donar consells de salut als infants.

En aquesta pàgina trobareu un enllaç a un vídeo.

Lector de targetes perforades

No fa molts anys que la forma més habitual d’entrar programes o dades a un ordinador eren les targetes perforades. Va ser a partir de la dècada dels 90 del segle passat que es van anar retirant.

Les targetes perforades d’ús habitual tenien 80 columnes. A cada columna li corresponia un caràcter i, per tant, les línies podien tenir fins a un màxim de 80 caràcters. El nombre de fileres era deu. Cada filera corresponia a un número, del 0 al 9. Si en una columna hi havia d’anar el número 3, es feia un forat rectangular a la filera 3. Les lletres i altres caràcters s’aconseguien perforant més d’una posició a cada filera.



Imaginem que tenim un paquet de targetes perforades i les volem llegir. Com ho fem? Una manera és mirant-les una per una i coneixent la codificació de cada caràcter però és una feina llarga i feixuga.



En aquesta pàgina s’explica com s’han fet un interfase amb Arduino per a poder connectar una lectora de targetes de l’època i així poder llegir-ne el contingut.

El transport d’electricitat – Les línies aèries III

L’altre dia vam explicar que les línies elèctriques solen ser trifàsiques i, per tant, tenir tres fils. Però mirem la línia de la fotografia. Quants fils hi veieu?

Les línies d’alta tensió són cares i complicades de construir. A més, no és senzill trobar un lloc per on fer-les passar. Per això és freqüent que s’aprofitin les mateixes torres per passar dues (a vegades més) línies. Tècnicament diem que la línia de la figura és de dos circuits. Considerem que és una sola línia però porta dues connexions elèctriques independents (circuits).

En les línies de dos circuits ens podem trobar que els dos circuits facin exactament el mateix recorregut. Això ens permet que si hi ha una avaria o s’està fent manteniment en un dels dos circuits puguem seguir fent servir l’altre. També pot passar que encara que els dos circuits surtin de la mateixa subestació, estiguin connectats a transformadors diferents. Atès que cada circuit es controla per separat, la companyia els pot gestionar, en cada moment, de la forma més eficient i segura possible.

En altres casos ens trobem que d’una subestació surten dos circuits però després la línia es bifurca i cada circuit se’n va cap a un lloc diferent.

Per exemple, la línia de la fotografia següent és de sis circuits a la sortida de la subestació. Quatre d’alta tensió (a dalt) i dos de mitjana tensió (a baix). Però al cap d’una certa distància els circuits es separen i s’acaba convertint en tres línies de dos circuits.

L’espai al voltant de les subestacions no sempre és el suficient com perquè cada una de les línies surti independentment de les altres i, per tant, no es estrany veure agrupacions en el primer tram de les línies.

Noruega podria ser “la bateria d’Europa”

A mesura que va augmentant el percentatge de renovables, el problema de la no controlabilitat d’aquestes energies es fa més important. Si es vol seguir augmentant caldrà anar pensant en sistemes d’emmagatzematge.

Una possibilitat en la que ja s’està treballant és fer servir la gran quantitat de generació hidroelèctrica que té Noruega per suavitzar les oscil·lacions de generació causades per l’eòlica i la solar. Però ja no s’està pensant a nivell local sinó a nivell continental. Per exemple, la imatge següent mostra el procés d’instal·lació d’un cable submarí que ha d’interconnectar Dinamarca (amb una important generació eòlica) amb Noruega.



Podeu llegir més informació a la revista IEEE Spectrum.

Vols un rellotge personalitzable?

L’Open Source Watch és un rellotge que te’l pots fer tu mateix a base d’una placa Microduino, una carcassa impresa en 3D i uns quants components.



Un cop construït, pots fer que a la pantalla es mostri l’hora com vulguis i també que et mostri els correus o missatges a les xarxes socials gràcies a la comunicació Bluetooth amb el telèfon.



Si t’animes, pots trobar la llista de peces, les dades per a imprimir la caixa i les instruccions per a muntar-lo i programar-lo al web del Open Source Watch Project.

El transport d’electricitat – Les línies aèries II

Fixem-nos en la línia d’alta tensió que es connecta al transformador de la figura. Quants fils té? Per què?

A casa nostra estem acostumats a que les piles tenen dos pols: positiu i negatiu. Els endolls també tenen dues potes però aquí no podem parlar de positiu i negatiu ja que, en ser corrent altern, la polaritat canvia de signe cent cops per segon. En els nostres endolls hi ha 230 volts (230 V) entre els dos forats.

Però la major part de la maquinària industrial i quasi totes les instal·lacions de les companyies elèctriques són trifàsiques, és a dir que s’alimenten amb tres fils (anomenats fases) enlloc de dos. En la fotografia d’abans, si anomenem A, B i C a aquests tres fils i mesurem la tensió entre ells, veurem que la tensió entre A i B és 25 kV, la tensió entre B i C és 25 kV i la tensió entre C i A també és 25 kV. Això en corrent continu no seria possible però en corrent altern sí que ho és.

El trifàsic és més complicat. Per què ho fem? Doncs perquè en trifàsic els motors giren de manera més uniforme i suau i és molt fàcil canviar el sentit de gir. A més, a l’hora de transportar energia una línia trifàsica necessita tres fils però són més prims en una monofàsica (o sigui, de dos fils) i en total la quantitat de material conductor és més petita. Amb la mateixa quantitat de coure es pot transportar més potència.

Les xarxes trifàsiques de baixa tensió fan servir un quart conductor, anomenat neutre. Entre cada parell de fases trobem 400 V i entre qualsevol fase i el neutre tenim 230 V. Això permet connectar motors en trifàsic a 400 V i petits aparells en monofàsic a 230 V.

Si viviu en una escala de veïns, quasi segur que l’entrada d’energia a l’edifici és trifàsica amb neutre. L’ascensor serà trifàsic i potser alguna botiga o taller dels baixos tingui també aparells trifàsics. A cada llar hi arribarà una de les fases i el neutre. Esporàdicament ens podem trobar que es fongui un fusible de la companyia o de l’entrada de l’edifici i, com a conseqüència, falli una fase. Llavors ens trobem que una part dels veïns de l’escala estan a les fosques mentre que la resta té llum.

Coses que pots fer amb una impressora 3D: Una pròtesi per a un animal discapacitat

En aquest cas han fet un caminador per a un gos que no té les dues potes del davant. Li han posat un parell de rodes i ara el gos es pot desplaçar de forma pràcticament normal caminant amb les potes del darrera.



Pel que m’han dit, tothom qui ho necessiti pot descarregar-se el fitxer a internet i imprimir-ne una rèplica.



Podeu trobar més informació al web de 3D Print.com

Impressora Braille de baix cost

Les impressores en Braille el que fan és marcar els punts del codi Braille empenyent el paper per darrera per a fer el relleu. Aquestes impressores són molt cares.



Un noi de 12 anys dels EUA, Shubham Banerjee, ha creat una impressora en Braille basada en peces de Lego Mindstorms EV3 que surt per un preu sis cops més econòmics i és molt més lleugera. La idea va començar com a un projecte de recerca a la seva escola però actualment ha aconseguit finançament (bona part del seu pare) i ja ha muntat una empresa (Braigolabs) per a perfeccionar i comercialitzar les impressores.

El transport d’electricitat – Les línies aèries I

El transport d’energia elèctrica se sol fer amb línies aèries d’alta tensió. En aquestes línies els conductors no tenen cap tipus d’aïllament i s’uneixen a les torres mitjançant uns aïlladors que poden ser de diferents materials, típicament de vidre, ceràmica o polímers. Els aïlladors clàssics consisteixen en una cadena de discos apilats. Cada disc aguanta una tensió determinada, per tant com més alta és la tensió més discos caldran. Si les forces que han de fer els aïlladors són grans, pot ser que es posin dues cadenes, una al costat de l’altra.

La cadena d’aïlladors pot aguantar el conductor verticalment com es mostra en la fotografia següent però això només és possible quan l’única força que fa la torre és per aguantar el pes.

Si línia canvia de direcció, cal posar un aïllador diferent a cada costat i unir els conductors amb un pont, com a la fotografia següent en la que en veiem un per dalt i un per baix.

Des de terra les cadenes d’aïlladors semblen petites. La fotografia següent ens mostra les mides en comparació amb les d’una persona. Les persones que fan aquesta feina han de tenir molta concentració i poc vertigen.

Casa de nines tecnològica

Roominate és una línia de joguines infantils basada en la típica casa de nines però que incorpora elements tecnològics (llums, motors, brunzidors, etc.). L’empresa està fundada per dues dones que es van conèixer estudiant enginyeria i no els va semblar raonable l’escàs percentatge de dones a les seves titulacions.



Les seves joguines segueixen la idea preconcebuda de les joguines per a nenes però incorporant-hi elements tecnològics per intentar deixar clar a les nenes que la tecnologia està a casa nostra i tan és cosa d’homes com de dones.

Un ordinador per a infants en kit

Kano és un ordinador per a nens basat en la Raspberry Pi. Es subministra en kit per a muntar la Raspberry en una caixa, muntar un altaveu, etc. L’objectiu és que els infants no només facin servir l’ordinador sinó que també vegin quins són els elements principals i muntin algunes parts.



Un cop muntat, permet programar-lo en els entorns Codecademy i Scratch. A part de per a programar, també s’hi pot jugar. Entre els jocs que incorpora, hi ha el popular Minecraft.

El transport d’electricitat – Les transformacions

L’element clau del sistema de transport d’electricitat son les transformacions que permeten que cada part de la xarxa elèctrica treballi al nivell de tensió més adequat. A Catalunya els nivells de tensió més habituals són els següents:

• Generació                                           3 a 36 kV (excepte autoproducció)
• Transport                                            220 o 400 kV
• Distribució en AT (subtransport)          66, 110 o 132 kV
• Distribució en MT                               11 o 25 kV
• Distribució en BT                                400 V

El següent gràfic, basat en un de la Wikipèdia, representa els nivells de tensió del sistema:

Basat en un gràfic de la Wikipèdia

Els punts de la xarxa de transport on es canvien els nivells de tensió s’anomenen subestacions i els llocs on es passa de mitjana tensió a baixa tensió són les estacions transformadores.

A continuació hi ha un transformador de transport i un transformador de distribució.

© Oriol Boix

 © Oriol Boix