Tots coneixem algun cas de petits nuclis de població rural que no tenen electricitat per estar lluny de les xarxes de distribució elèctrica. En altres casos són edificis o instal·lacions singulars (fars, repetidors, etc.) els que es troben en aquesta situació. Fins i tot en alguns casos hi ha línies de transport que passen a la vora però no és rendible fer una subestació per a les potències necessàries.
Una subestació requereix un transformador trifàsic gros i car i que té una potència mínima que ens permet passar de 400 kV a 132 o 110 kV. Però després ens cal un altre transformador per passar d’aquestes tensions a mitjana tensió i finalment un tercer transformador per subministrar baixa tensió. A part d’aquests tres transformadors ens caldran interruptors, relés de protecció, sistemes de control, etc. i un terreny prou gros per posar-ho. Si partim de 220 kV ens podrem estalviar un transformador ja que s’admet el pas directe de 220 a 25 kV però encara tenim uns costos inassumibles.
Des de fa poc temps tenim una alternativa, els SSVT i els SSMV. Es tracta de petits transformadors monofàsics que permeten passar de les tensions de transport (220 o 400 kV) a baixa tensió (SSVT) o mitjana tensió (SSMV).
La diferència és que aquests elements estan dissenyats amb els criteris dels transformadors de mesura i no amb els dels transformadors de potència. Això permet fer salts de tensió molt més grans en forma segura i un sistema de protecció molt més senzill a base de fusibles. Això permet fer subestacions monofàsiques molt petites.
Les subestacions basades en SSVT o SSMV no tenen la fiabilitat i redundància de les subestacions convencionals ja que es connecten només a una única línia i estan protegides amb fusibles però poden ser una solució en molts casos en els que fer arribar l’electricitat de forma convencional seria impossible.
Podeu llegir més informació a partir de la pàgina 12 del número 1/2016 de la Revista ABB.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixa el teu comentari