Fanal solar i eòlic

Avui presentem un fanal que incorpora un aerogenerador i plaques solars per a poder alimentar-se sense connexió a la xarxa elèctrica. Té una autonomia de sis dies i, per tant, pot estar aquest temps sense que faci sol ni bufi el vent.



El més curiós és que l’article es titula “La primera farola que funciona con energía eólica y solar” i en aquest mateix blog ja hem presentat dos fanals eòlics i solars, en concret a l’octubre de 2010 i al desembre de 2008.

Central solar portàtil

Vols tenir una font d’alimentació que la puguis portar a tot arreu? Tenim una solució, encara que només funciona durant el dia. A més, si vols, te la pots muntar tu.



SlimPanel és una placa solar acompanyada d’un convertidor que et dóna sortides de 220 V fins a 150 W així com connexions USB. Va començar com a un projecte d’un estudiant d’institut se Filipines. El control del sistema està fet amb Arduino.

 

El transport d’electricitat – Els cables subterranis I

L’alternativa a les línies aèries són els cables subterranis. Els conductors de les línies elèctriques són nus, no tenen cap tipus d’aïllament (tret dels punts on es subjecten a les torres). En canvi, els cables subterranis requereixen aïllament en tot el recorregut del cable. Com més alta és la tensió, aquest aïllament ha de ser més gruixut, però també més pur i més homogeni per evitar que el cable pugui patir una descàrrega.

Els cables subterranis requereixen, doncs, molt més material que els aeris. Tinguem present que la potència que es pot transportar amb un conductor aeri de 4 cm de diàmetre requereix cable subterrani de 15 cm de diàmetre. Els materials que porten els cables, d’elevat cost de fabricació, són també difícilment separables per al seu posterior reciclat quan es desmantella la línia. La fotografia següent ens mostra les diferents capes d’un cable subterrani per a 230 kV.

Els cables es fabriquen en forma contínua donant lloc a tirades de centenars de metres. Les diferents llargades s’han d’anar connectant entre si mitjançant elements d’unió. Aquestes unions dels cables s’han de fer en el propi lloc d’instal·lació, la qual cosa no és fàcil, però cal garantir una gran perfecció del resultat. La més petita impuresa o bombolla d’aire en un punt d’unió pot donar lloc a una descàrrega que inutilitzi el cable durant dies i requereixi una complicada reparació a base d’excavar, afegir un nou tros de cable i dues unions.

Calculadora lliure

Tens ganes de fabricar-te una calculadora? Doncs Librecalc és per a tu. Et faciliten el disseny de la placa i la carcassa així com el programari Linux.



Es tracta d’una calculadora científica i té una pantalla gràfica. També incorpora comunicacions que permeten, per exemple, connectar-la a una placa Arduino.



 

Control remot dels endolls des del telèfon

Avui presentem una proposta d’un conjunt de cinc endolls que es poden connectar i desconnectar des del telèfon mòbil.



És un projecte lliure i, per tant, et faciliten tota la informació per tal que t’ho puguis fer tu. Com era d’esperar, el control està basat en Arduino. Qui s’anima? Teniu les instruccions aquí.

El transport d’electricitat – Les línies aèries VI

Les línies elèctriques aèries poden suposar un perill per als ocells així com per als avions i helicòpters. A part de procurar no posar  les línies en la proximitat dels aeroports i de les zones de pas freqüents dels ocells, també es poden prendre altres mesures per a fer les torres i els cables més visibles en els llocs que s’estimin conflictius.

           

Però els ocells també poden causar problemes a les línies elèctriques. Si us ocell toca la torre i un cable pot provocar un curtcircuit que probablement matarà a l’ocell i causarà la desconnexió de la línia. També els excrements dels ocells poden produir curtcircuits. Per evitar-ho, es posen elements que eviten que els ocells es situïn en els punts de més risc de les torres.

Coneixes RFduino?

RFduino és una placa de microcontrolador de mida extraordinàriament reduïda i que es pot programar amb el mateix entorn que l’Arduino oficial. La placa incorpora possibilitats de comunicació sense fils.



Hi ha disponibles força plaques motxilla (shields) que permeten complementar la placa. Hi ha motxilles amb polsadors, bateries, relés, comtrol de servos, etc. També ha una motxilla per connectar-se a l’ordinador via USB.



Podeu trobar més informació a la pàgina de RFduino.

Vehicles autònoms basats en Arduino

Un cop ja tenim una certa experiència amb l’Arduino ens pot fer gràcia muntar algun tipus de vehicle autònom. Si mirem el web d’Arduino trobarem l’Arduino Robot; el problema és que el preu és una mica desencoratjador (164 € més IVA). No dubtem que realment el preu és raonable ja que porta dos microcontroladors a part dels motors i accessoris.



Si cerquem una mica més, podem trobar altres plataformes amb un preu molt més assequible que ens permeten entrar en el món dels vehicles autònoms sense una gran despesa. Per exemple el Magician Chassis no arriba a 11 € però cal tenir present que no porta microcontrolador i que, per tant, cal comprar-lo a part. Però tot plegat ens surt per menys de 60 €.



Podem trobar una guia d’inici basada en el Magician Chassis i la RedBot, una placa de microcontrolador compatible amb Arduino.

El transport d’electricitat – Les línies aèries V

Fins ara, hem parlat de les fases i els circuits de les línies aèries. A partir del que hem dit fins ara, hauria de ser que el nombre de conductors és múltiple de tres. Però si ens hi fixem detingudament veurem que no és cert.

En les línies d’alta tensió hi sol haver algun fil més. Observem la fotografia de detall anterior. Veiem que hi ha un conductor addicional a la part superior. Si ens hi fixem, veurem que aquest no té aïlladors sinó que està agafat directament a la torre.

Aquest conductor és el conductor de guarda. La seva missió és protegir contra els llamps i contribuir a la seguretat de la línia en cas que hi hagi una descàrrega. En les torres amples hi sol haver dos conductors de guarda i en les estretes un de sol a la part central.

Una illa artificial per a emmagatzemar energia

Les energies renovables més importants tenen el problema que no es pot generar electricitat quan es desitja sinó quan hi ha disponibilitat de l’element primari corresponent (sol, vent, etc.). Ja hem parlat alguns cops de mètodes per a emmagatzemar energia quan hi ha excés de producció per aprofitar-la quan sigui necessari. Per exemple aire comprimit o centrals hidroelèctriques reversibles.

A Bèlgica s’han decidit per una solució d’envergadura. Construiran una illa artificial d’entre tres i quatre quilòmetres de llarg que tindrà una mena de llac artificial al mig. L’emmagatzematge i reaprofitament d’energia serà a base d’omplir i buidar aquest llac amb aigua de mar.



Podeu llegir més informació al web Renewable Energy World.

Ja pots fer els teus projectes amb MicroView

Fa aproximadament mig any ja vam comentar alguna cosa del MicroView; però en aquell moment era un projecte que cercava finançament per micromecenatge. Ara el MicroView ja està al mercat i ve acompanyat d’un kit d’inici per als que vulguin uns quants exemples per a començar.



Quan mires el MicroView veus una pantalla de 64 per 48 punts i al darrere hi ha un microcontrolador compatible amb Arduino. Per a programar-lo cal un accessori ja que amb aquesta mida no dóna per a més.

El transport d’electricitat – Les línies aèries IV

En la fotografia veiem un conductor agafat al seu aïllador i el fil que fa de pont entre aquest conductor i el que surt per l’altre costat de la torre.

Ara, fixem-nos en el detall que es mostra a la fotografia següent. Veiem que hi ha dos fils però estan junts. Aquests dos fils corresponen a la mateixa fase del mateix circuit. Aquests conductors corresponen a una línia dúplex i, en canvi, el de la fotografia anterior és d’una línia símplex.

En principi, tots dos dissenys són igual de vàlids però en el cas d’una fase amb més d’un conductor la superfície de contacte amb l’aire és més gran i això fa que es refrigeri millor i, per tant, que pugui transportar més energia que si fos símplex. A Catalunya les línies de distribució solen ser símplex. Les de transport poden ser símplex o dúplex segons l’època en la que es van construir i la companyia elèctrica a la que pertanyien. També n’hi  ha alguna de tríplex, més recent. En altres xarxes se’n poden veure de quàdruplex, quíntuplex i, fins i tot, sèxtuplex.