El càrtel de la bombeta

El càrtel de la bombeta va ser, probablement, un dels primers de la història. Tal dia com avui de fa noranta anys, els principals fabricants de bombetes (entre els que hi havia Osram, Philips, Compagnie des Lampes i General Electric) van pactar empitjorar la qualitat de les bombetes que fabricaven per tal que duressin unes 1000 hores enlloc de les 1500 a 2000 hores de durada habitual. D’aquesta manera acabaven venent més bombetes, fet que els beneficiava a tots.

Molt abans de l’arribada de l’electrònica de consum, aquest va ser el primer acord d’obsolescència programada dels equips elèctrics i electrònics.



El Phoebus cartel va arribar a crear uns laboratoris on es provaven periòdicament les bombetes per assegurar que complien els requisits de durada establerts.

Podeu llegir més informació al número d’octubre de la revista IEEE Spectrum.

Central termosolar

Les centrals termosolars són també centrals tèrmiques però en les que no hi ha ni fissió nuclear ni combustió. L’escalfor necessària per escalfar el fluid que accionarà la turbina l’obtenim a partir del sol.

Per aconseguir concentrar prou energia, aquests tipus de centrals tenen normalment una gran quantitat de miralls que reflecteixen la llum del sol i la concentren en un espai reduït; el que permet que el fluid arribi a temperatures prou altes. Atès que el sol es va movent al llarg del dia, els miralls van canviant els seus angles d’inclinació per intentar-lo seguir.

Atès que la llum del sol només està disponible unes hores al dia, moltes centrals termosolars emmagatzemen una part de l’energia tèrmica per poder-ne disposar en hores en les que no hi ha sol.

En el gràfic següent (publicat per Unesa) podem veure un esquema dels principals elements d’una central termosolar.

Cases de nines o naus espacials

Com cada any, quan s’acosten les festes nadalenques la gent pensa en regals. Regals per als nens i regals per a les nenes. I sovint, potser sense adonar-nos-en prenem decisions sexistes a l’hora de triar. Les cases de nines són coses de nenes. Les naus espacials són coses de nens. Per què?

No té sentit! La majoria de nens seran pares quan siguin grans. Un cert percentatge de les nenes estudiaran enginyeria i si no són més és a causa de la diferenciació de rols per sexes que han vist des que eren petites.

Sembla que això que escric sigui un tema de moda ara. Però no és així. La imatge següent anava a les caixes LEGO en els anys 70 del segle passat. Malauradament la gent d’aquella època no en va fer prou cas. I els pares actuals?

Trens trifàsics

Quan pensem en trens electrificats sempre pensem que hi ha una alimentació de corrent continu o de corrent altern monofàsic connectades entre la catenària i la via. Però també hi ha hagut trens elèctrics trifàsics.



En els trens trifàsics calen dues catenàries i, per tant, dos pantògrafs. Segons el blog Trenes y tiempos, en els anys 60 del segle passat hi va haver en servei unes quantes màquines de tren trifàsiques, tan per a viatgers com per a mercaderies. Segons aquest blog, però, no van durar gaire.

Central de biomassa

Les centrals de biomassa són centrals tèrmiques en les que el combustible no és fòssil (carbó, fuel, gas) sinó que són restes vegetals (o, més rarament, animals).

Les centrals de biomassa poden cremar restes de les activitats agrícoles o elements vegetals cultivats expressament per a aquesta finalitat. En tots dos casos es considera que no tenen emissions de CO2 ja que tot el diòxid de carboni que emeten ha estat capturat abans per la planta.

En alguns casos, les centrals de biomassa són de cogeneració. Això vol dir que una part de l’escalfor generada en la combustió es fa servir per generar electricitat i una altra part s’empra per generar vapor o aigua calenta per al seu us a les indústries o a les llars.

En el gràfic següent (publicat per Unesa) podem veure un esquema dels principals elements d’una central de cogeneració a base de biomassa.

La recreació d’un cervell en un robot de LEGO Mindstorms

El cervell d’un cuc no és precisament dels més evolucionats però té més de 300 neurones. Però des de Project OpenWorm van decidir recrear-lo sobre un robot LEGO.



El següent pas seria recrear cervells més desenvolupats amb l’objectiu final de fer robots que puguin fer tasques a la societat prenent decisions a partir de diverses informacions complexes.

Podeu llegir més informació a la pàgina de Gizmodo o al vídeo.

Teuladetes sobre les catenàries de les línies de ferrocarril

Segur que algun cop us heu fixat que quan hi ha un pont que passa per sobre la via d’un tren hi ha unes peces que tapen la catenària com si fossin una petita teulada.



Molta gent pensa que és per evitar que les coses que la gent llença vagin a parar sobre la catenària. En part sí, però hi ha un motiu molt més important.

Sovint hi ha persones que sense pensar-hi gaire decideixen orinar al primer lloc que els sembla prou discret i pensen que des del pont sobre la via tothom pensarà que miren si passa algun tren i no s’adonaran del que realment fan. Altres decideixen directament orinar sobre el sistema ferroviari i sovint esperen a l moment en que passa un tren per fer-ho.

L’orina és molt més conductora que l’aigua (a causa de les sals minerals que porta dissoltes) i si toca a la catenària pot provocar una descàrrega elèctrica. La persona implicada pot ser electrocutada.

Aquesta mena de teuladeta pretén evitar que l’orina vagi a parar damunt de la catenària amb la intenció de reduir els riscos.

Una feina d’alçada (i de risc)

El manteniment de les línies elèctriques d’alta tensió no és una feina senzilla. El treball es desenvolupa a alçades considerables sobre el terra (desenes de metres) i en molts casos sobre línies que estan connectades.

És una feina que requereix concentració, poc vertigen, i un escrupulós respecte per les normatives de seguretat. Qualsevol errada pot acabar en una descàrrega elèctrica o en una caiguda.



Atès que els professionals del tema són pocs i la xarxa de transport elèctric és molt dispersa, també implica que cada dia es pugui estar treballant en una comarca diferent. Els pilots dels helicòpters també han de ser extraordinàriament experts i precisos ja que s’han d’acostar prou a la línia però sense tocar-la.

Podeu llegir aquesta entrevista a una persona dels EUA que treballa en el tema.

Els llums led poden ajudar a les persones amb dèficit auditiu

Com pot saber una persona sorda que sona el telèfon o que truquen a la porta?

Les tecnologies actuals poden ajudar; com la proposta hue de Philips. La idea és que alguns llums led poden canviar de tonalitat quan succeeixen diversos esdeveniments prèviament programats. Això permet que les persones amb dèficit auditiu puguin pre-configurar les situacions auditives desitjades i adaptar-les a les seves necessitats.

Central de gasificació

Es tracta d’una tecnologia relativament nova i, per tant, encara no està del tot madura. És un tipus de central tèrmica en el que el combustible sòlid (típicament carbó) es tracta per produir un gas combustible a partir del qual es produeix la combustió. Aquestes centrals cremen el cas seguint un cicle combinat de tal manera que s’aconsegueixen rendiments molt més elevats que si es cremés directament el combustible sòlid.

En el gràfic següent (publicat per Unesa) podem veure un esquema dels principals elements d’una central de gasificació.

Si es fa un tractament adequat del gas, s’aconsegueix una emissió de gasos contaminants molt inferior a la que es tindria si es cremés directament el combustible sòlid. Això permet cremar carbó i altres combustibles que, per motius ambientals, no es podrien cremar directament.

Vols saber com funciona el sistema elèctric?

Si no tens coneixements d’electricitat, el llibre La operación del sistema eléctrico para Dummies és per a tu.

En general, el llibre està molt bé i s’entén força bé el que explica. Malgrat tot, hi ha alguns apartats amb un nivell relativament elevat per al públic en general.

En el llibre hi ha participat Red Eléctrica (REE) i això es nota. Els temes referits al mercat elèctric i el sistema de transport estan explicats en profunditat, en canvi la distribució elèctrica es veu molt per sobre. Potser és excessiu el nombre de vegades que es canten les excel·lències de REE.

En qualsevol cas, el llibre és recomanable per a qui vulgui tenir una visió de com funciona el sistema elèctric sense tenir coneixements d’electricitat.

Paraigua invisible

Quan vas amb paraigua, el teu entorn queda més fosc ja que la llum travessa poc la tela. A més, sempre vas topant amb els paraigües d’altres vianants. A sobre, costa que la gent et reconegui perquè no se’t veu part de la cara. Tot són inconvenients.

Tot resolt amb el nou paraigua invisible. L’invent, d’uns enginyers aeronàutics xinesos és un mànec que a la punta hi té uns difusors que deixen anar aire a pressió. Aquest aire crea una mena de mampara que no deixa passar les gotes de pluja.

Això sí, quan agafis el teu paraigua invisible no oblidis portar piles de recanvi.

Central incineradora de residus

És un tipus particular de central tèrmica de combustió en la que el combustible són residus sòlids urbans (RSU).

Atès que un procés tèrmic sempre té un rendiment relativament baix, només és recomanable fer servir aquells residus que no són aprofitables en altres processos. Per tant, una bona gestió ambiental separarà els elements inorgànics fàcilment reciclables (cartró, metalls, piles, vidre, etc.) i la matèria orgànica (que es pot compostar) i deixarà només els residus de difícil aprofitament.

En el gràfic següent (publicat per Unesa) podem veure un esquema dels principals elements d’una central incineradora RSU.

És, sens dubte un procés contaminant però sempre serà més respectuós amb el medi que llençar els residus a un abocador o cremar-los sense aprofitar-ne l’escalfor generada.

Un nou sistema per emmagatzemar energia elèctrica

El mètode tradicional per emmagatzemar energia elèctrica en grans quantitats són les centrals hidroelèctriques de bombeig. Ara una empresa del Canada proposa un ou mètode: globus d’aire comprimit.

La idea consisteix en posar uns globus de grans dimensions al fons del mar o d’un llac i emmagatzemar-hi aire comprimit. La idea és que cada globus pugui emmagatzemar de l’ordre de 20 o 30 MW i que s’instal·li a profunditats preferiblement superiors a 100 metres. La pressió que l’aigua exerceix sobre el globus intervé favorablement a l’hora de recuperar l’energia emmagatzemada però, en canvi, és un inconvenient a l’hora d’injectar-hi l’aire comprimit que pot arribar a temperatures força altes.

De moment el sistema està en proves. D’aquí uns anys veurem si realment val la pena.

Podeu llegir més informació al número d’agost de la revista IEEE Spectrum.

Centrals de bombeig amb regulació

En les centrals hidroelèctriques reversibles, com en totes les centrals hidràuliques, és fàcil regular la potència generada. En canvi, no és senzill regular la potència en bombeig.

A la central Grimsel 2 (a Suïssa) la variació de potència consumida en bombeig es feia a salts, a base d’engegar o no cada un dels quatre grups. Si en algun moment el sistema elèctric requeria un valor de consum intermedi, el que feien era engegar un grup sencer més i compensar la diferència engegant un altre grup en mode  generador; que sí permet regulació. Evidentment aquest mètode és molt poc eficient ja que s’està fent baixar una part de l’aigua que s’està pujant.

La nova instal·lació d’aquesta central inclou dos convertidors de 50 MW que permeten accionar el grup en bombeig a velocitat variable i, per tant, a cabal variable. Amb el nou convertidor, el grup pot consumir entre 60 (mínim que admet la bomba) i 100 MW que poden anar variant segons les necessitats.

Podeu trobar més informació a partir de la pàgina 42 del número 2/2014 de la revista ABB review.

Central fotovoltaica

Les centrals fotovoltaiques són les que transformen directament la llum que prové del sol en energia elèctrica. Tenen l’avantatge que no tenen elements en moviment i que poden fer-se de qualsevol mida i, per tant, es poden integrar en terrats, teulades i façanes d’edificis.

Malauradament el seu rendiment és relativament baix (encara que va millorant a mida que madura la tecnologia) i, per tant, no aprofiten tota l’energia de la radiació que els arriba. La generació fotovoltaica es pot fer servir connectada a la xarxa elèctrica però també s’empra en sistemes autònoms.

En el gràfic següent (publicat per Unesa) podem veure un esquema dels principals elements d’una central fotovoltaica.

A primer cop d’ull podem pensar que les centrals fotovoltaiques són les més respectuoses amb el medi ambient. Però això no sempre és així. Tot depèn d’on i de quina manera s’han fabricat les cèl·lules fotoelèctriques que es fan servir. La producció d’aquestes cèl·lules requereix processos químics i, per tant, una cèl3lula serà més respectuosa amb el medi ambient com millor s’hagin tractat els residus de la seva fabricació. El mateix podem dir pel que fa al seu desmantellament un cop acabada la seva vida útil. Des del punt de vista energètic també poden ser discutibles ja que cal força energia per a la seva fabricació. Si l’energia necessària s’ha obtingut a partir, per exemple, del carbó (poc eficient i amb grans emissions de CO₂) ens podem trobar que en tota la vida útil de la cèl·lula no es recuperi tota l’energia que ha calgut en la seva fabricació.

Des del punt de vista elèctric, cal tenir en compte dues qüestions. Per un costat, igual com passava amb les centrals eòliques, cal veure com es comporta la central fotovoltaica quan hi ha pertorbacions a la xarxa. Si l’equip fotovoltaic es desconnecta quan hi ha una pertorbació, no només no ajuda a recuperar el sistema sinó que pot contribuir a ensorrar-lo. La segona qüestió és el seu comportament en cas de fallades de la xarxa. Si la zona on està connectada la central solar es queda sense alimentació elèctrica la central s’hauria de desconnectar ja que probablement no té prou potència per alimentar la zona però, a més, pot suposar un greu risc per als aparells connectats i els operaris que intentin resoldre l’avaria.