Potser moltes de les persones que llegeixin això no saben a què ens referim quan parlem d’una ràdio a transistors; altres potser pensaran «a casa en dèiem “el transistor”». Potser no n’haureu vist mai cap; no fa gaires setmanes vaig veure una persona que n’escoltava un en un banc del carrer.
Fins a la dècada de 1950 tots els receptors de ràdio funcionaven amb vàlvules de buit, això els feia grans i pesants i impedia alimentar-los amb piles. A finals de 1954 va sortir al mercat Regency TR-1, la primera ràdio a transistors. La creació d’aquest dispositiu va ser sota l’impuls de l’empresa Texas Instruments. L’objectiu principal d’aquesta empresa no era vendre receptors de ràdio sinó provocar un increment en la venda de transistors. Però calia que el preu fos ajustat, si no no podria competir amb els receptors ja existents al mercat. El prototipus inicial tenia vuit transistors, però això el feia caríssim. Després van aconseguir rebaixar a sis i després a quatre, que era el nombre de transistors del model comercial. La patent del dispositiu havia de ser de domini públic; això permetria que hi hagués altres fabricants, fet que faria augmentar les vendes de transistors (el veritable objectiu).
Podeu llegir més informació (i veure un vídeo de com es fabricaven) a la revista IEEE Spectrum.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixa el teu comentari