Al llarg de la història hi ha hagut diferents invents que han intentat posar la lectura a l’abast de les persones cegues. Probablement el més conegut és el sistema Braille, que permet llegir passant el dit per sobre uns patrons de punts que representen les lletres.
Però també hi ha hagut intents de fer dispositius que permetessin convertir les lletres d’un llibre normal en sons; com l’optòfon, de 1913. Aquest dispositiu, inventat per Edmund Edward Fournier d'Albe feia servir cèl·lules fotoelèctriques per detectar els punts foscos i clars d’una lletra i convertia els patrons de punts en notes musicals. Una persona que s’acostumés a fer-lo servir podia captar les melodies i saber a quina lletra corresponia cada una, això li permetia entendre el text, encara que a una velocitat molt més lenta de la que correspondria a una persona que pogués llegir realment el text.
L’optòfon no va tenir gaire èxit però va posar les bases per als mètodes de reconeixement òptic de caràcters que es van començar a implementar en els ordinadors digitals.
Podeu llegir més informació a la revista IEEE Spectrum.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixa el teu comentari