Amb aquest títol potser pensareu que parlarem de sistemes fotovoltaics, però
no. D’aquests ja n’hem parlat. I també hem vist altres maneres de generar
electricitat a partir de la llum solar, com la conversió de la calor de l’energia solar tèrmica.
Avui parlarem d’un sistema químic per obtenir energia a partir del sol. En aquest
sistema s’hi va començar als anys 70 del segle passat (coincidint amb la crisi
del petroli) i es va abandonar durant els anys 80. El cap visible del projecte
era Jack St. Clair Kilby, inventor del circuit integrat.
El sistema es basava en unes plaques solars tèrmiques per les que es feia
circular àcid bromhídric (també conegut com bromur d’hidrogen, HBr). En les
plaques, aquest es descomponia en brom (Br2) i hidrogen (H2). Aquest hidrogen
es pot utilitzar en una pila de combustible per combinar-lo amb el brom i
tornar a obtenir àcid bromhídric.
El gran avantatge d’aquest sistema és que l’hidrogen obtingut es pot
emmagatzemar i, per tant, podem obtenir també electricitat en hores nocturnes.
El principal inconvenient és que l’àcid bromhídric és especialment tòxic i
corrosiu i això fa aquest sistema poc adequat per a instal·lacions domèstiques.
Potser si s’hagués continuat el projecte es podien haver trobat altres
compostos menys tòxics que permetessin fer un procés similar.
Podeu llegir més informació a la revista IEEE Spectrum.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixa el teu comentari