Cada cop emmagatzemem més informació, normalment en forma digital. Aquesta informació emmagatzemada ocupa moltíssim espai malgrat els sistemes d’emmagatzematge massiu van augmentant de prestacions i disminuint de mida. Un altre problema és garantir que les dades emmagatzemades perduren al llarg del temps.
Una part important de les dades que emmagatzemem potser no les farem servir o qui sap si només una vegada al cap de molts anys. Per aquests tipus de dades s’estan intentant trobar sistemes d’emmagatzematge d’altíssima densitat malgrat puguin ser lents.
Però ja fa molts mil·lennis que disposem d’un sistema d’emmagatzemar informació d’alta densitat: l’ADN. Sobre l’ADN es pot emmagatzemar 1 ZB (un zettabyte1) de dades en només un gram de material. I és un sistema altament perdurable en condicions de fred adequades. El que manca, només, és la manera de codificar els nostres fitxers digitals en ADN.
Podeu llegir més informació a la revista IEEE Spectrum.
1Un zettabyte (ZB) són un milió de petabytes (PB). Un petabyte són mil terabytes (TB), o sigui un milió de gigabytes (GB).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixa el teu comentari