L'altre dia llegia a la Revista ABB que la demanada d'electicitat al món creix a un ritme d'1 GW a la setmana. Un gigawatt (1 GW) són un milió de kilowatts. Per fer-nos una idea més clara, 1 GW és la potència d'una central nuclear típica (com les d'Asco i Vandellòs).
Per tant, al món cal inaugurar cada setmana generació elèctrica d'una potència similar a la d'una central nuclear i, com és lògic, les línies i subestacions necessàries per interconnectar-la amb les xarxes existents.
Podeu llegir-ho a la pàgina 11 de la Revista ABB 1/2010.
27 de maig 2010
25 de maig 2010
Endoll plegable
Els nostres aparells electrònics cada cop són més petits i els seus alimentadors o carregadors també. En molts casos l'endoll acaba sent una de les peces més grosses. Però (potser) aviat no...
Han inventat l'endoll plegable extraplà! Quan està plegat és molt estret i pla i quan es desplega passa a substituir els endolls normals. De moment, el que hem vist no correspon als endolls que utilitzem aquí, però potser en un futur proper...
Podeu veure més informació a:
http://news.bbc.co.uk/2/hi/technology/8571928.stm
Han inventat l'endoll plegable extraplà! Quan està plegat és molt estret i pla i quan es desplega passa a substituir els endolls normals. De moment, el que hem vist no correspon als endolls que utilitzem aquí, però potser en un futur proper...
Podeu veure més informació a:
http://news.bbc.co.uk/2/hi/technology/8571928.stm
20 de maig 2010
Línies dúplex
La línia que veiem a la fotografia següent també té sis cables però, si ens fixem, cada dos van junts, o sigui que cada dos estan connectats entre si.
Aquests dos cables formen un mateix circuit i estan interconnectats entre sí. Se'n posen dos ja que així cada un d'ells és més prim i es refreden molt millor en contacte amb l'aire.
Si ens fixem en la figura veurem que aquesta línia porta (tal com comentàvem) dos cables de guarda.
La línia de la fotografia és una línia dúplex (dos fils per fase) a diferència de les que vèiem fa uns dies que eren símplex. També hi pot haver línies tríplex (com la línia d'interconnexió amb França que s'està construïnt), quàdruplex, etc.
Aquests dos cables formen un mateix circuit i estan interconnectats entre sí. Se'n posen dos ja que així cada un d'ells és més prim i es refreden molt millor en contacte amb l'aire.
Si ens fixem en la figura veurem que aquesta línia porta (tal com comentàvem) dos cables de guarda.
La línia de la fotografia és una línia dúplex (dos fils per fase) a diferència de les que vèiem fa uns dies que eren símplex. També hi pot haver línies tríplex (com la línia d'interconnexió amb França que s'està construïnt), quàdruplex, etc.
18 de maig 2010
El número de cables segueix sense quadrar
Si ens mirem en detall la fotografia de la línia de sis circuits que comentàvem l'altre dia veurem que a la part superior hi ha un fil més. A la figura següent en veiem un detall.
Aquest fil addicional (en línies amples sovint són dos, un a cada costat de la part superior de la torre) és el cable de guarda i està connectat a terra. Té una diferència important respecte als altres, està connectat directament a la torre enlloc d'aguantar-se amb aïlladors. La seva funció principal és actuar com a parallamps de la línia.
Aquest fil addicional (en línies amples sovint són dos, un a cada costat de la part superior de la torre) és el cable de guarda i està connectat a terra. Té una diferència important respecte als altres, està connectat directament a la torre enlloc d'aguantar-se amb aïlladors. La seva funció principal és actuar com a parallamps de la línia.
13 de maig 2010
Línies d'alta tensió amb més de tres cables
Fa uns dies comentàvem que les línies d'alta tensió son trifàsiques. Això vol dir que haurien de tenir tres cables.
Però si mirem la línia de la figura, veiem que en té sis. És hexafàsica?
Doncs no. El que passa és que porta dos circuits, és a dir que, des d'un punt de vista elèctric, son dues línies diferents que utilitzen les mateixes torres. Els tres fils que hi ha a un costat de la torre formen un circuit i els tres de l'altre costat formen l'altre. Aquests dos circuits poden fer el mateix recorregut o bé separar-se en algun punt i anar a llocs diferents.
Podem trobar línies amb més de dos circuits, encara que són més estranyes de veure. Per exemple a la fotografia següent tenim una línia de sis circuits.
Els dos braços superiors contenen dos circuits (un a cada costat), els dos braços següents dos circuits més i el braç de baix de tot (que ja es veu que té sis cables) els altres dos.
Però si mirem la línia de la figura, veiem que en té sis. És hexafàsica?
Doncs no. El que passa és que porta dos circuits, és a dir que, des d'un punt de vista elèctric, son dues línies diferents que utilitzen les mateixes torres. Els tres fils que hi ha a un costat de la torre formen un circuit i els tres de l'altre costat formen l'altre. Aquests dos circuits poden fer el mateix recorregut o bé separar-se en algun punt i anar a llocs diferents.
Podem trobar línies amb més de dos circuits, encara que són més estranyes de veure. Per exemple a la fotografia següent tenim una línia de sis circuits.
Els dos braços superiors contenen dos circuits (un a cada costat), els dos braços següents dos circuits més i el braç de baix de tot (que ja es veu que té sis cables) els altres dos.
11 de maig 2010
Fer exercici aprofitant l'energia
Cada dia moltes persones fan exercici utilitzant una bicicleta estàtica. I en què es converteix l'energia que transmeten a la bicicleta? En escalfar l'ambient!
I si aprofitessim aquesta energia? Per exemple, per generar electricitat.
Això és el que fan en un gimnàs dels EUA. Han posat unes bicicletes estàtiques amb un generador que genera energia i un convertidor que la injecta a la xarxa de manera que serveix per alimentar (parcialment) els equips elèctrics de l'establiment.
A més, han posat uns indicadors que diuen l'energia que ha generat cada usuari. I això ha tingut un curiós efecte, ara els usuaris rivalitzen a veure qui genera més energia.
Podeu llegir la notícia a Yahoo noticias
I si aprofitessim aquesta energia? Per exemple, per generar electricitat.
Això és el que fan en un gimnàs dels EUA. Han posat unes bicicletes estàtiques amb un generador que genera energia i un convertidor que la injecta a la xarxa de manera que serveix per alimentar (parcialment) els equips elèctrics de l'establiment.
A més, han posat uns indicadors que diuen l'energia que ha generat cada usuari. I això ha tingut un curiós efecte, ara els usuaris rivalitzen a veure qui genera més energia.
Podeu llegir la notícia a Yahoo noticias
6 de maig 2010
Corrent continu o corrent altern
A finals del segle XIX hi havia dues tendències: Edison defensava la distribució d'electricitat en corrent continu mentre que Tesla defensava el corrent altern. Edison es basava en que el corrent altern era més perillós (risc d'electrocució) que el corrent continu. Tesla argumentava que el corrent altern permetia l'ús dels transformadors per variar el nivell de tensió i poder així transportar l'energia a més distància. No cal dir que al final va guanyar Tesla i, com a conseqüència, l'electricitat es transporta i distribueix en corrent altern i s'utilitzen transformadors per variar la tensió.
Cal tenir present, però, que en corrent continu les línies són més compactes i tenen menys pèrdues. Ara que l'electrònica de potència permet convertir corrent altern en continu i a la inversa amb relativa facilitat, en linies que tenen distàncies molt llargues sovint es tria l'opció de fer-les en corrent continu. Quan es fa això, cal tenir presents certes qüestions:
Cal tenir present, però, que en corrent continu les línies són més compactes i tenen menys pèrdues. Ara que l'electrònica de potència permet convertir corrent altern en continu i a la inversa amb relativa facilitat, en linies que tenen distàncies molt llargues sovint es tria l'opció de fer-les en corrent continu. Quan es fa això, cal tenir presents certes qüestions:
- El flux d'energia a la línia de corrent continu és controlable; en les de corrent altern no.
- A cada punt on ens volem connectar a la línia de corrent continu cal un convertidor relativament car, per tant només surt a compte si les distàncies són llargues i ens hi connectem en molt pocs punts (normalment dos o tres).
- Si la línia de corrent continu interconnecta dues xarxes de corrent altern es perd la sincronització entre elles de manera que les freqüències no tenen perquè coincidir. Això és bo quan es vol interconnectar xarxes de freqüències diferents però no és convenient si es vol una xarxa robusta amb una freqüència pràcticament constant.
4 de maig 2010
Cables superconductors: cada cop més propers
L'empresa Nexans ha estat fent proves d'un prototipus de cable de mitjana tensió i ha aconseguit fer-li passar durant hores un corrent de 3200 A. És un pas important cap a la utilització, en un futur proper, d'aquest tipus de cables en xarxes elèctriques.
Amb les característiques del cable assajat es podria portar l'energia d'una central elèctrica de mitjana potència a una tensió molt més petita que l'habitual i amb unes pèrdues molt reduïdes.
L'inconvenient és que el material conductor del cable s'ha de mantenir a 200ºC sota zero i això no és senzill.
Podeu llegir la notícia a l'enllaç següent.
Amb les característiques del cable assajat es podria portar l'energia d'una central elèctrica de mitjana potència a una tensió molt més petita que l'habitual i amb unes pèrdues molt reduïdes.
L'inconvenient és que el material conductor del cable s'ha de mantenir a 200ºC sota zero i això no és senzill.
Podeu llegir la notícia a l'enllaç següent.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)