Els inicis de la televisió eren mecànics

La televisió, entesa com la transmissió d’imatges en directe, està en moments baixos; cada cop té menys espectadors. Però fa poques dècades era una tecnologia en auge. Que antigament els receptors de televisió eren unes caixes amb una fondària important ho sap molta gent, que fa més de mig segle era majoritàriament en blanc i negre ja no ho sap tanta gent. Però el que poca gent deu saber és que els primers sistemes de televisió eren mecànics.

Els primers sistemes acceptables de transmissió d’imatges a distància, creats per John Logie Baird, es basaven en uns discs foradat que donava voltes. Aquest ja era el principi de l'aparell de Nipkow, però Baird va aconseguir transmetre la imatge posant dos discos, un a l’emissor i un al receptor.

La història dels inicis de la televisió és molt interessant i podeu llegir-ne més informació a la revista IEEE Spectrum.

VERO, un robot que recull burilles

La majoria de les persones que fumen, a més d’emetre fums tòxics, tenen el mal costum de llençar les burilles a qualsevol lloc. Per això no és estrany trobar centenars de burilles, carregades de substàncies tòxiques, als carrers, parcs, platges i, fins i tot, patis de les escoles bressol. Sovint, recollir aquestes burilles no és fàcil; especialment en llocs on hi ha sorra o el terreny és irregular.

A l'Institut Italià de Tecnologia, a Gènova, han creat VERO que ve a ser un gos robòtic però amb aspiradores a les potes. El funcionament de VERO no és gens senzill. Un cop localitzada una burilla s’hi ha de costar, trobar la manera de mantenir l’equilibri durant l’aspiració i acostar la pota a la burilla mentre engega el xuclador corresponent.

Podeu llegir més informació a la revista IEEE Spectrum.

Manga per fer despertar l’interès en estudis STEM

El grup Dones a l’Enginyeria (WIE) de l’Institut d’Enginyers Elèctrics i Electrònics (IEEE) va decidir aprofitar la popularitat del manga entre el jovent per difondre els estudis en àmbits STEM (ciència, tecnologia, enginyeria i matemàtiques), especialment entre les noies. Per això van crear un concurs per trobar els millors manga que servissin per a aquesta finalitat.

Alguns dels temes escollits tenen a veure amb la ciberseguretat, la intel·ligència artificial o l’aerodinàmica. Podeu trobar les històries seleccionades a les edicions de 2023 i 2024 al web de WIE-IEEE.

Podeu llegir més informació a la revista IEEE Spectrum.

La dona com a inventora

Segur que molts heu sentit parlar de l’Efecte Matilda. Per a aquelles persones que no, ho resumiré dient que fa referència al biaix que es produeix quan un invent o descobriment fet per una dona és menystingut o bé atribuït a un home proper (el marit, un company de feina, un col·laborador, etc.).

Aquest nom es va forjar arran d’un article escrit al 1870 per Matilda Joslyn Gage i titulat La dona com a inventora. Jo no havia tingut ocasió de llegir aquest text però fa pocs dies vaig tenir la sort de fer-ho, i en la nostra llengua. En concret, ho vaig fer a la revista Mètode, que n’ha publicat una traducció a càrrec de Carme Manuel. El podeu trobar al número 123, corresponent al quart volum de 2024.

Em vaig quedar astorat de la quantitat d’invencions femenines que arriba a esmentar. D’una part ja n’havia sentit parlar (qui em coneix sap que és una de les meves aficions) però moltes eren desconegudes per a mi. De fet, arran de l’article vaig afegir una desena d’entrades a la meva base de dades. També és cert que algunes de les dones esmentades són personatges llegendaris; però segur que al darrere s’hi amaga una dona de cant i ossos, encara que potser més humil i menys idealitzada.

És una llàstima que a l’article hi hagi moltes referències a inventores sense esmentar-ne el nom, potser la Matilda no el sabia; per exemple “una caixa de canvis ràpids, una meravella de senzillesa i comoditat, inestimable a les estacions de ferrocarril i transbordadors, invenció d’una jove de setze anys”.

Si en teniu ocasió, us animo a llegir-lo.