La goma d’esborrar elèctrica

Ara que l’escriptura i el dibuix a mà es fan servir cada cop menys, les gomes d’esborrar van caient en desús. Pel que fa a les gomes d’esborrar elèctriques, potser la majoria de les persones que llegiu això no n’havíeu sentit parlar mai.

La goma d’esborrar és un invent del 1766, de la mà de Joseph Priestley. Sí, un dels descobridors de l’oxigen també va inventar la goma d’esborrar; però se’l recorda per l’oxigen (que no es veu) i no per la goma (que ha estat tan útil a milions de persones durant segles). Abans d'aquesta data, s'esborrava amb molla de pa.

La goma d’esborrar elèctrica, més còmoda i precisa, es va inventar a principis del segle XX i, com sol passar, hi ha diverses persones a les quals es pot atribuir l’invent.

En aquest article de la revista IEEE Spectrum podeu trobar un repàs històric de la goma d’esborrar i la seva versió elèctrica.

Els desenvolupaments desconeguts d’Alan Turing

Probablement tothom ha sentit parlar Alan Turing i el seu paper, durant la segona Guerra Mundial, en el desxifrat dels missatges codificats amb la màquina alemanya Enigma. Però hi ha altres vessants d’Alan Turing que encara són força desconegudes.

Turing va avançar molt en el projecte Delilah, que havia de permetre xifrar i desxifrar missatges de veu. El sistema es basava en uns principis semblants als d’algunes màquines de xifratge de text escrit i es combinava amb uns sistemes de conversió analògic-digital, per convertir el senyal captat pel micròfon en valors digitals, i digital-analògic, per enviar la veu generada pel descodificador a un altaveu o uns auriculars. En aquest projecte va treballar amb Donald Bayley, un enginyer elèctric. El prototipus va arribar a funcionar malgrat li hauria calgut una mica més de perfeccionament, però el final de la guerra va fer que el tema deixés de ser prioritari i no es va continuar el projecte.

Després de la Guerra, Turing va dissenyar un dels primers ordinadors electrònics programables, una altra faceta poc coneguda.

Podeu llegir més informació a la revista IEEE Spectrum.

Els errors de la intel·ligència artificial

Si heu fet servir algun cop sistemes de bots de conversa (ChatGPT, DeepSeek, Gemini, Copilot, etc.) o us n’han mostrat resultats, us haureu adonat de dues coses: el que no saben, s’ho inventen; i cometen errors que sovint són surrealistes, com posar cola o pedres en una recepta de cuina o explicar que les cols mengen cabres.

Aquest tipus d’errors, sovint divertits per a qui coneix el tema sobre el qual va el text, poden portar a situacions de risc si la persona que llegeix el text no els detecta i aplica al peu de la lletra el que se li diu a la resposta del bot.

En un article a la revista IEEE Spectrum, Bruce Schneier i Nathan E. Sanders analitzen el problema i proposen dues solucions, la primera consistiria en aconseguir que les errades que fan els bots siguin més similars als dels humans i la segona treballar per evitar aquest tipus d’errades, millorant la forma d’aprenentatge dels sistemes d’intel·ligència artificial. En qualsevol cas, aquestes mesures dificultarien al professorat la tasca de detectar quan l’alumnat fa servir aquestes eines sense aplicar un sentit crític a les respostes.

Els portàtils del futur tindran pantalla enrotllable?

Doncs potser sí. Aquest any, l’empresa Lenovo ha presentat ThinkBook Plus Gen 6 un ordinador portàtil aparentment normal però que, quan es prem un botó al teclat, desplega una pantalla força més  del que correspondria per la seva mida. Una part de la pantalla està enrotllada i es desplega quan el mecanisme s’acciona.

El fabricant assegura que n’ha provat la robustesa, enrotllant-la vint mil cops. De moment, però, el preu d’aquest ordinador no està a l’abast de tothom; però és probable que, si se’n venen prou unitats, el preu vagi baixant amb el temps.

Podeu llegir més informació a la revista IEEE Spectrum.

Produir amoníac sense aportar energia

L’amoníac és un gas molt emprat en la producció de fertilitzants però que també es fa servir com a combustible, ja que permet emmagatzemar molta més energia per litre que l’hidrogen.

Un equip de científics de les universitats d’Stanford (Estats Units) i Rei Fahd (Aràbia Saudita) han trobat una manera per obtenir amoníac a partir de la humitat de l’aire. El sistema es basa en una malla fina, recoberta d’uns elements catalitzadors, que afavoreix la combinació espontània de l’hidrogen del valor d’aigua amb el nitrogen de l’aire, alliberant oxigen i amoníac. L’amoníac generat presenta la forma de solució aquosa i encara se li pot augmentar la concentració amb un filtre de zeolites. Segons les proves realitzades, el sistema funciona bé amb velocitats del vent entre 8 i 21 km/h.

Amb aquest sistema es poden produir fertilitzants en les zones rurals on es necessiten o generar amoníac que pot servir com a combustible per a vehicles o vaixells basats en motors de combustió o en piles de combustible.

Podeu llegir més informació a la revista IEEE Spectrum.

Cal revisar les lleis de la robòtica?

Sovint es parla de les lleis de la robòtica; que, recordem-ho, són tres:

1. Un robot no pot fer mal a un ésser humà o, per inacció, permetre que un ésser humà prengui mal.
2. Un robot ha d'obeir les ordres dels éssers humans, excepte si entren en conflicte amb la primera llei.
3. Un robot ha de protegir la seva pròpia existència en la mesura que aquesta protecció no entri en conflicte amb la primera o la segona llei.

No oblidem, però, que si bé tenen un sentit i sovint són d’aplicació, aquestes lleis van ser definides en el marc d’una text de ciència ficció; Cercle viciós, Runaround ^[★].

Es un article a la revista IEEE Spectrum, Dariusz Jemielniak proposa afegir-hi una quarta llei que digui:

4. un robot o una IA no ha d'enganyar un humà fent-se passar per un ésser humà

La qüestió és com s’implementa tot plegat i com s’obliga a fer-ho.

^[★] Runaround (Cercle viciós, en català) és un conte o relat curt de ciència-ficció escrit per Isaac Asimov el 1941 i que apareix a la col·lecció de relats Jo, Robot (1950).

Filaments de led amb formes

Avui us presentem una col·lecció de LED que tenen formes de lletres, xifres o altres elements i que són molt fàcils de fer servir perquè es poden encolar sobre superfícies planes o fixar-los a la roba amb unes puntades.

   

   

Podem trobar totes les lletres de l’abecedari (anglosaxó; per tant, sense la ç) i els números; en aquest cas, cada led té una alçada aproximada de 36 mm.

   

   

També en podem trobar amb altres formes, com un cristall de neu, un llamp, una calavera o un unicorn; que tenen mides variades.