Tradicionalment els motors elèctrics han funcionat a la velocitat que els corresponia i s'escollia un tipus de motor o un altre en funció de les seves característiques esforç-velocitat i de les seves particularitats a l'arrencada. De fet les primeres fàbriques i tallers amb motor elèctric tenien un únic motor i el seu esforç es transmetia als diferents mecanismes utilitzant politges i corretges.
Amb el temps això va esdevenir insuficient i van començar a haver-hi els primers variadors de velocitat en els que variant la tensió i/o la freqüencia d'alimentació s'aconseguia variar la velocitat del motor. L'electrònica de potència va permetre donar un fort salt endavant ja que aquesta variació de velocitat es podia fer de manera senzilla, còmoda i eficient.
La millora en els sistemes de control va permetre que utilitzant els sensors adequats es pugués aconseguir accionaments amb molt bones prestacions com velocitat constant independent de la càrrega, força a velocitat nul·la, recuperació a la xarxa elèctrica de l'energia de frenat, etc.
Els reptes actuals estan en millorar encara més aquestes prestacions i intentar fer-ho utilitzant els mínims sensors possibles o, fins i tot, sense cap sensor. Això permet accionaments més versàtils i flexibles utilitzant motors convencionals. El que cal és dominar les màquines elèctriques i un coneixement profund de l'electrònica de potència i els sistemes de control.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixa el teu comentari