Un dels sistemes més habituals del que anomenem intel·ligència artificial és l’aprenentatge profund, que es basa en un sistema de diferents capes de xarxes neuronals. En aquests casos cal entrenar el sistema mostrant-li milers de casos per tal que després sigui capaç de trobar la resposta correcta en casos nous, de la mateixa tipologia. Per exemple, podem entrenar la xarxa neuronal amb radiografies de pacients que tenen una determinada malaltia i amb unes altres de pacients que no la tenen. Un cop entrenada, a partir d’una radiografia nova ens podrà indicar si la persona pateix la malaltia o no i probablement l’encertarà.
Aquest tipus de tecnologia s’aplica ja a molts camps, des de la medicina fins a la gestió de webs de venda en línia. Avui en parlem perquè uns investigadors han decidit aplicar-ho a la poesia i han entrenat la xarxa neuronal perquè sigui capaç d’escriure poemes. Atès que l’han entrenat amb poemes de William Shakespeare, els versos resultants s’assemblen als que escrivia el poeta. I moltes persones són incapaces de distingir els generats per la màquina dels autèntics. En el nostre cas, el de la imatge superior és fals i el de la inferior és autèntic.
Podeu llegir més informació a la revista IEEE Spectrum.
