27 d’abr. 2015

El transport d’electricitat – Previsió d’incidències



En cas de fallada d’una central elèctrica, les altres centrals haurien d’assumir-ne la generació. Si no fos així, la tensió baixaria i començarien a desconnectar proteccions que, si no es gestionés bé la xarxa, podrien portar a una apagada general. Per tant, en tot moment hi ha d’haver centrals elèctriques que no estan produint tota l’energia que podrien, en previsió d’haver d’actuar en cas d’una variació de la demanda o d’una fallada en alguna altra central.

De la mateixa manera, la fallada d’una línia o un transformador podrien implicar que altres línies o transformadors es sobrecarreguessin. Si un transformador o una línia es sobrecarreguen i les seves proteccions el desconnecten, això provocaria sobrecàrregues en altres elements. La fallada d’una línia o un transformador també poden deixar una central desconnectada de la xarxa.

Ja vam comentar que era el preu que posava cada central el que permet decidir quines serien les centrals que treballaran un dia determinat. Però això queda condicionat per criteris de disponibilitat i fiabilitat de la xarxa. Per molt barata que sigui l’energia d’una central, no la podrem consumir si no hi ha línies amb capacitat disponible per a transportar-la als punts de consum.

Cada dia Red Eléctrica fa simulacions de la xarxa elèctrica preveient diversos tipus de problemes o contingències per assegurar que el sistema funcionarà correctament, fins i tot en el cas de fallada. El criteri més habitual és el que s’anomena n-1 en el que s’assegura que tot continuarà fallant normalment si falla una central qualsevol, un transformador qualsevol i una línia qualsevol; fins i tot en el cas més desfavorable. En una part de la xarxa de transport s’aplica un criteri més restrictiu, anomenat n-2, que preveu la fallada de dos elements.

Un dels problemes que s’intenten evitar és l’anomenat efecte dòmino. Aquest efecte fa referència a les fileres de fitxes de dòmino que es posen de manera que quan cau una va fent caure a totes les altres. La idea és la mateixa. Si no es fa res, la fallada d’un element pot sobrecarregar-ne un altre que acaba desconnectant i aquest sobrecarrega al següent i així en una cadena que en pocs minuts deixa el sistema fora de servei. Per evitar aquest efecte el que es faria seria dividir la xarxa en trossos estables de manera que només quedés sense servei el mínim imprescindible. Per això les simulacions també cerquen aquests llocs per on tallar la xarxa en cas de problemes greus.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Deixa el teu comentari