A les línies aèries, els conductors estan en contacte amb l’aire. En canvi, els cables subterranis estan enterrats entre un i dos metres de profunditat. Els cables s’escalfen quan hi passa corrent elèctric i el fet d’estar enterrats fa difícil que puguin evacuar aquesta escalfor cap a l’exterior. Això vol dir que quan un cable subterrani pateix una sobrecàrrega pot necessitar un temps molt llarg per a refredar-se i això fa necessari que la xarxa elèctrica disposi de més alternatives per a fer passar l’energia quan hi ha línies subterrànies que quan totes són aèries.
Atès que una línia subterrània de transport és uns 10 cops més cara que una aèria per a la mateixa potència, es procura fer subterranis només aquells trams que no puguin ser aeris (interior de les ciutats, proximitat a aeroports, etc.). Cada cop que cal canviar d’aeri a subterrani o al contrari és necessària una infraestructura per a fer-ho. En el cas de les línies de transport sol ser gran i, per tant, cal un terreny adequat i tots els permisos. La fotografia que hi ha més amunt correspon a una subestació de conversió de 220 kV.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixa el teu comentari