El transport d’electricitat – Els cables subterranis II

Els cables subterranis tenen el problema de ser capacitius, és a dir que es comporten com a condensadors elèctrics. Això vol dir que una part de l’energia que entra per un costat no surt per l’altre. A partir d’una determinada llargada de cable (que depèn de la tensió de treball i de la forma d’instal·lació) ens trobarem que ja no és raonable el transport per cable.

En línies de transport en alta tensió és necessari posar unes bobines per a compensar la capacitat del cable cada unes quantes desenes de kilòmetres. Això implica la construcció de subestacions intermèdies que no serien necessàries des d’un punt de vista de servei al client. Caldrà, doncs, trobar-los un emplaçament apropiat. La imatge següent mostra un exemple de bobines de compensació.

Les dificultats de trobar un emplaçament per a les bobines (amb tots els permisos) així com els costos afegits fan que no sigui habitual tenir trams de línies subterrànies de transport de més de 30 o 40 km. Per a distàncies més llargues es procura fer línies aèries i, si això no fos possible, es decideix fer servir corrent continu (cas que veurem més endavant en una altra entrada).