Les làmpades halògenes estan pensades per ser més eficients
que les bombetes normals. Per aconseguir-ho, incorporen algunes variants.
Si volem obtenir més quantitat de llum per la mateixa
potència, podem treballar a temperatures més altes (al voltant dels 3000 ºC) per
aconseguir una llum més blanca i amb menys generació de llum no aprofitable
(infraroja i ultraviolada). Però si treballa a temperatura més alta, segur que
transmetrà més calor a l’ambient. Per reduir les pèrdues d’escalfor, es fa l’ampolla
més petita ja que així la superfície de contacte amb l’aire és molt menor i evacua
menys calor.
Ara el problema és que el vidre posat tant proper al
filament i a temperatura tant alta es fondria. Per això les làmpades halògenes
porten l’ampolla de quars i no de vidre. El problema és que el quars es
desvitrifica en contacte amb els greixos. Per això no s’ha de tocar les
làmpades halògenes amb els dits ja que sempre tenim els dits una mica
greixosos.
Per millorar encara més la làmpada i allargar-li la vida
útil, l’ampolla conté (a més del gas inert que també tenen les bombetes) un gas
halogen. Aquest halogen (que sol ser brom o iode) es combina amb el tungstè que
s’evapora del filament. Així evitem que s’ennegreixi l’ampolla. Quan aquest
compost de tungstè passa a prop del filament es descompon (a causa de l’alta
temperatura) i es torna a dipositar el tungstè al filament; és a dir, es
regenera. Així el filament no es degrada i dura molt més.
Un detall a tenir en compte és que aquesta regeneració només
funciona si el filament està a alta temperatura. Si posem un regulador a la
làmpada halògena, el filament treballarà a temperatura més baixa i no hi haurà
regeneració. Per tant, no convé regular les làmpades halògenes; i si ho fem,
cal tenir-les cada dia una estona sense regular per tal que es puguin
regenerar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixa el teu comentari