Les làmpades de baix consum, també anomenades fluorescents
compactes o làmpades de vapor de mercuri a baixa pressió, funcionen de manera
molt diferent a les bombetes.
En aquest cas l’electricitat no passa per un filament sinó
que salta a través d’un gas. Hi ha un elèctrode a cada extrem del tub i l’electricitat
salta de l’un a l’altre. El contingut del tub és un gas inert barrejat amb
vapor de mercuri.
En el moment d’encendre, bona part del mercuri està en forma
líquida i, per això, el gas és poc conductor. Cal, doncs, una descàrrega de
tensió relativament alta per tal que comenci a saltar l’electricitat. Un cop
iniciat el procés, el gas es va escalfant i es torna més conductor. Al mateix
temps el mercuri s’evapora i també fa que el gas condueixi millor. Per això,
durant el funcionament normal el circuit electrònic que acompanya la làmpada s’encarrega
de vigilar que no passi massa corrent elèctric.
A primer cop d’ull, tothom diria que el tub hauria de ser
transparent ja que la pintura blanca que el recobreix sembla que hagi d’absorbir
una part important de la llum. Però no és així. Si el tub no estigués pintat,
la llum que faria seria ultraviolada de tipus UVC (no UVA que és la que més
coneixem). La llum UVC és perillosa per a l’organisme ja que pot provocar
càncer de pell i cremades a la retina. Els tubs sense pintar es fan servir per
desinfectar aigua.
La pintura que recobreix el tub per la part interior és d’una
substància fluorescent. Aquesta substància converteix la llum UVC en llum
visible i permet que el fluorescent serveixi per a il·luminació. La llum
produïda té major part de llum blava i verda; per això les fotografies fetes
amb segons quines càmeres es veuen blavoses o verdoses. En moltes càmeres digitals,
hi ha un sistema automàtic de compensació del color de la llum (AWB) que permet
que les fotos surtin bé amb qualsevol tipus de llum.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixa el teu comentari