La primera cosa que hem de tenir clara és que el rentaplats
no pot tocar els plats ni moure’ls per evitar que es trenquin. Per tant, l’única
manera que té per rentar-los és llençant aigua a pressió contra ells.
Així doncs, l’element clau és la bomba que s’encarrega d’impulsar
l’aigua. L’aigua surt pels forats de les pales a gran velocitat (més de 100
km/h) i arriba amb força contra els plats. Atès que alguns dels forats de les
pales tenen una certa inclinació (tots inclinats igual) la força de l’aigua
empeny les pales en sentit contrari i les fa girar. D’aquesta manera l’aigua pot
arribar a tots els llocs.
Les pales del rentaplats estan a sota i a sobre dels
calaixos (n’hi ha que sobre el calaix superior no en tenen) i, per tant, poden
enviar bé l’aigua als plats (i altres elements) que estan situats amb una
orientació adequada. Els elements que no estiguin correctament orientats rebran
només l’aigua que rebota a les parets o als altres elements i que porta una
velocitat molt més baixa. Si hi ha plats que es toquen entre sí, no els arribarà
aigua a les zones en contacte i no es rentaran. Per això és molt important
posar les coses ben posades al rentaplats: els plats amb la inclinació
apropiada, les coses més brutes a la part inferior i els gots al calaix
superior i de cara avall. No hi ha d’haver coses superposades ni que es toquin
entre sí.
Durant el funcionament del rentaplats, la bomba llença aigua
contra els plats i després aquesta aigua es recull i torna al dipòsit inferior,
des d’on es torna a llençar. Durant el rentat, l’aigua del dipòsit és
escalfada. Al començament (quan l’aigua encara no està prou calenta) s’impulsa aigua sola. Després s’allibera el
sabó que es va barrejant amb l’aigua, de manera que la bomba impulsa aigua amb
sabó.
Normalment hi ha un o dos cicles de rentat i alguns cicles d’esbandit.
Al darrer esbandit es posa també l'abrillantador. Després es treu l’aigua i s’escalfa
l’aire interior per afavorir l’assecat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixa el teu comentari