Com cada any, a l’acabar el curs escolar el blog fa una pausa. Al setembre seguim amb més continguts.
Si voleu, podeu fer peticions de temes concrets a oriol.boix.dee@gmail.com
23 de juny 2014
20 de juny 2014
Fins al setembre
A l’acabar el curs escolar el blog fa una pausa. Al setembre seguim amb més
continguts.
Si voleu, podeu fer peticions de temes concrets a: oriol.boix.dee @ gmail.com
19 de juny 2014
Els “wearables” estan de moda
Els wearables són elements electrònics que es poden incorporar a la roba (e-tèxtils) o com a complements de vestir i cada cop hi ha més kits i accessoris per a fer-s’ho un mateix.
Probablement un dels primers va ser el LilyPad d’Arduino però després n’han anat apareixent contínuament.
Un dels kits més complets és el OS Watch ja que inclou tant imprimir la caixa com fer el circuit.
I potser el més espectacular és el MicroView que és un petit element que incorpora una pantalla OLED i un Arduino.
Però segur que en els propers mesos sentirem a parlar de molts més i probablement els veurem pel carrer.
Probablement un dels primers va ser el LilyPad d’Arduino però després n’han anat apareixent contínuament.
Un dels kits més complets és el OS Watch ja que inclou tant imprimir la caixa com fer el circuit.
I potser el més espectacular és el MicroView que és un petit element que incorpora una pantalla OLED i un Arduino.
Però segur que en els propers mesos sentirem a parlar de molts més i probablement els veurem pel carrer.
18 de juny 2014
Com funciona... la làmpada de baix consum
Les làmpades de baix consum, també anomenades fluorescents
compactes o làmpades de vapor de mercuri a baixa pressió, funcionen de manera
molt diferent a les bombetes.
En aquest cas l’electricitat no passa per un filament sinó
que salta a través d’un gas. Hi ha un elèctrode a cada extrem del tub i l’electricitat
salta de l’un a l’altre. El contingut del tub és un gas inert barrejat amb
vapor de mercuri.
En el moment d’encendre, bona part del mercuri està en forma
líquida i, per això, el gas és poc conductor. Cal, doncs, una descàrrega de
tensió relativament alta per tal que comenci a saltar l’electricitat. Un cop
iniciat el procés, el gas es va escalfant i es torna més conductor. Al mateix
temps el mercuri s’evapora i també fa que el gas condueixi millor. Per això,
durant el funcionament normal el circuit electrònic que acompanya la làmpada s’encarrega
de vigilar que no passi massa corrent elèctric.
A primer cop d’ull, tothom diria que el tub hauria de ser
transparent ja que la pintura blanca que el recobreix sembla que hagi d’absorbir
una part important de la llum. Però no és així. Si el tub no estigués pintat,
la llum que faria seria ultraviolada de tipus UVC (no UVA que és la que més
coneixem). La llum UVC és perillosa per a l’organisme ja que pot provocar
càncer de pell i cremades a la retina. Els tubs sense pintar es fan servir per
desinfectar aigua.
La pintura que recobreix el tub per la part interior és d’una
substància fluorescent. Aquesta substància converteix la llum UVC en llum
visible i permet que el fluorescent serveixi per a il·luminació. La llum
produïda té major part de llum blava i verda; per això les fotografies fetes
amb segons quines càmeres es veuen blavoses o verdoses. En moltes càmeres digitals,
hi ha un sistema automàtic de compensació del color de la llum (AWB) que permet
que les fotos surtin bé amb qualsevol tipus de llum.
17 de juny 2014
Vols fer-te un aparell per fer electrocardiogrames?
Des que va sortir al mercat l’Arduino (i després altres plaques) han anat apareixent tota mena d’accessoris a baix cost que permeten fer tota mena de projectes; normalment pensant en robots, petits automatismes, etc.
El que no és habitual és trobar elements per fer aplicacions sobre elements biomèdics. Fins que ha aparegut Bitalino.
La placa Bitalino incorpora un microcontrolador ATMega328 i els accessoris per electrocardiograma, electromiograma, activitat electrodèrmica; així com acceleròmetre i connexió Bluetooth. Cada una d’aquestes parts està en una zona separable del circuit, de manera que ens podem quedar només amb les que ens facin falta.
La placa completa val menys de 150 € (sense impostos) i no és gaire més gran que una targeta de crèdit. És programable en Pyton, Android i altres llenguatges.
El que no és habitual és trobar elements per fer aplicacions sobre elements biomèdics. Fins que ha aparegut Bitalino.
La placa Bitalino incorpora un microcontrolador ATMega328 i els accessoris per electrocardiograma, electromiograma, activitat electrodèrmica; així com acceleròmetre i connexió Bluetooth. Cada una d’aquestes parts està en una zona separable del circuit, de manera que ens podem quedar només amb les que ens facin falta.
La placa completa val menys de 150 € (sense impostos) i no és gaire més gran que una targeta de crèdit. És programable en Pyton, Android i altres llenguatges.
16 de juny 2014
Com funciona... el rentaplats
La primera cosa que hem de tenir clara és que el rentaplats
no pot tocar els plats ni moure’ls per evitar que es trenquin. Per tant, l’única
manera que té per rentar-los és llençant aigua a pressió contra ells.
Així doncs, l’element clau és la bomba que s’encarrega d’impulsar
l’aigua. L’aigua surt pels forats de les pales a gran velocitat (més de 100
km/h) i arriba amb força contra els plats. Atès que alguns dels forats de les
pales tenen una certa inclinació (tots inclinats igual) la força de l’aigua
empeny les pales en sentit contrari i les fa girar. D’aquesta manera l’aigua pot
arribar a tots els llocs.
Les pales del rentaplats estan a sota i a sobre dels
calaixos (n’hi ha que sobre el calaix superior no en tenen) i, per tant, poden
enviar bé l’aigua als plats (i altres elements) que estan situats amb una
orientació adequada. Els elements que no estiguin correctament orientats rebran
només l’aigua que rebota a les parets o als altres elements i que porta una
velocitat molt més baixa. Si hi ha plats que es toquen entre sí, no els arribarà
aigua a les zones en contacte i no es rentaran. Per això és molt important
posar les coses ben posades al rentaplats: els plats amb la inclinació
apropiada, les coses més brutes a la part inferior i els gots al calaix
superior i de cara avall. No hi ha d’haver coses superposades ni que es toquin
entre sí.
Durant el funcionament del rentaplats, la bomba llença aigua
contra els plats i després aquesta aigua es recull i torna al dipòsit inferior,
des d’on es torna a llençar. Durant el rentat, l’aigua del dipòsit és
escalfada. Al començament (quan l’aigua encara no està prou calenta) s’impulsa aigua sola. Després s’allibera el
sabó que es va barrejant amb l’aigua, de manera que la bomba impulsa aigua amb
sabó.
Normalment hi ha un o dos cicles de rentat i alguns cicles d’esbandit.
Al darrer esbandit es posa també l'abrillantador. Després es treu l’aigua i s’escalfa
l’aire interior per afavorir l’assecat.
12 de juny 2014
Rubí inaugura una fotolinera
És a dir, una electrolinera que funciona a partir d’energia solar. Es tracta d’una pèrgola fotovoltaica sota la qual hi ha els punts de recàrrega de cotxes i motos. En el cas dels cotxes, hi ha dues places de recàrrega ràpida i dues de recàrrega normal.
Un aspecte també nou és el fet que, complint una normativa, la recàrrega és gratuïta.
La fotolinera està ubicada a la masia de Can Serra.
Un aspecte també nou és el fet que, complint una normativa, la recàrrega és gratuïta.
La fotolinera està ubicada a la masia de Can Serra.
11 de juny 2014
Com funciona... la làmpada halògena
Les làmpades halògenes estan pensades per ser més eficients
que les bombetes normals. Per aconseguir-ho, incorporen algunes variants.
Si volem obtenir més quantitat de llum per la mateixa
potència, podem treballar a temperatures més altes (al voltant dels 3000 ºC) per
aconseguir una llum més blanca i amb menys generació de llum no aprofitable
(infraroja i ultraviolada). Però si treballa a temperatura més alta, segur que
transmetrà més calor a l’ambient. Per reduir les pèrdues d’escalfor, es fa l’ampolla
més petita ja que així la superfície de contacte amb l’aire és molt menor i evacua
menys calor.
Ara el problema és que el vidre posat tant proper al
filament i a temperatura tant alta es fondria. Per això les làmpades halògenes
porten l’ampolla de quars i no de vidre. El problema és que el quars es
desvitrifica en contacte amb els greixos. Per això no s’ha de tocar les
làmpades halògenes amb els dits ja que sempre tenim els dits una mica
greixosos.
Per millorar encara més la làmpada i allargar-li la vida
útil, l’ampolla conté (a més del gas inert que també tenen les bombetes) un gas
halogen. Aquest halogen (que sol ser brom o iode) es combina amb el tungstè que
s’evapora del filament. Així evitem que s’ennegreixi l’ampolla. Quan aquest
compost de tungstè passa a prop del filament es descompon (a causa de l’alta
temperatura) i es torna a dipositar el tungstè al filament; és a dir, es
regenera. Així el filament no es degrada i dura molt més.
Un detall a tenir en compte és que aquesta regeneració només
funciona si el filament està a alta temperatura. Si posem un regulador a la
làmpada halògena, el filament treballarà a temperatura més baixa i no hi haurà
regeneració. Per tant, no convé regular les làmpades halògenes; i si ho fem,
cal tenir-les cada dia una estona sense regular per tal que es puguin
regenerar.
10 de juny 2014
IEEE Academic
Avui us vull presentar IEEE Academic, una iniciativa d’uns estudiants que pertanyien a un dels molts Student Branch de l'IEEE que hi ha repartits arreu del món. Pels que encara no ho sapigueu, l’IEEE és l’Institut d’Enginyers Elèctrics i Electrònics; formalment una associació dels EUA però que aplega persones d’arreu del món i és considerada una associació internacional.
Aquests estudiants sabien que actualment hi ha molt material docent a internet però bona part està en anglès i és difícil destriar el gra de la palla.
La seva iniciativa consisteix en crear un portal en el que s’organitzen vídeos docents o didàctics organitzats per països i en la llengua pròpia de cada lloc amb el valor afegit que depèn de l’IEEE i hi ha una revisió de qualitat. Tot funciona a base de voluntaris.
En el moment d’escriure això, hi havia ja més de 300 vídeos corresponents a cinc grups locals (Hel·lènic, Pakistan, Polònia, Portugal i Sudàfrica) però hi ha onze grups locals més en procés de creació. Cada grup local té un o més “ambaixadors” i es fa públic un cop arriba al llindar de deu vídeos.
El grup local de l’Estat Espanyol està cercant possibles ambaixadors en aquest moment.
Aquests estudiants sabien que actualment hi ha molt material docent a internet però bona part està en anglès i és difícil destriar el gra de la palla.
La seva iniciativa consisteix en crear un portal en el que s’organitzen vídeos docents o didàctics organitzats per països i en la llengua pròpia de cada lloc amb el valor afegit que depèn de l’IEEE i hi ha una revisió de qualitat. Tot funciona a base de voluntaris.
En el moment d’escriure això, hi havia ja més de 300 vídeos corresponents a cinc grups locals (Hel·lènic, Pakistan, Polònia, Portugal i Sudàfrica) però hi ha onze grups locals més en procés de creació. Cada grup local té un o més “ambaixadors” i es fa públic un cop arriba al llindar de deu vídeos.
El grup local de l’Estat Espanyol està cercant possibles ambaixadors en aquest moment.
5 de juny 2014
555 decoratiu i funcional
Qualsevol que hagi estudiat electrònica o hagi fet, per hobby, alguns circuits electrònics probablement ha emprat algun cop el 555. El 555 és un petit circuit integrat de molt baix cost que es fa servir com a temporitzador o com a oscil·lador.
Així doncs, la gent d’Evil Mad Scientist van triar el 555 com a representatiu del món electrònic. Tots hem vist que els biòlegs solen tenir una molècula de ADN en 3D a la taula, els químics la típica taula periòdica a la paret, doncs la idea és que els del món de l’electricitat i l’electrònica tinguin un 555. Però no el xip, que és molt petit, sinó una versió en gran.
Així neix The Three Fives Kit, un kit que permet muntar un 555 a partir d’elements discrets (resistències, transistors) sobre una placa que té una forma similar a la del xip però en gros. Un cop muntat, el 555 és perfectament funcional i es pot fer servir enlloc de l’integrat al que representa.
Podeu llegir també un article sobre el tema al número de març de la revista IEEE Spectrum.
Així doncs, la gent d’Evil Mad Scientist van triar el 555 com a representatiu del món electrònic. Tots hem vist que els biòlegs solen tenir una molècula de ADN en 3D a la taula, els químics la típica taula periòdica a la paret, doncs la idea és que els del món de l’electricitat i l’electrònica tinguin un 555. Però no el xip, que és molt petit, sinó una versió en gran.
Així neix The Three Fives Kit, un kit que permet muntar un 555 a partir d’elements discrets (resistències, transistors) sobre una placa que té una forma similar a la del xip però en gros. Un cop muntat, el 555 és perfectament funcional i es pot fer servir enlloc de l’integrat al que representa.
Podeu llegir també un article sobre el tema al número de març de la revista IEEE Spectrum.
4 de juny 2014
Com funciona... la bombeta
Quan parlàvem de l’estufa d’infraroig, comentàvem que un fil
a uns 800 ºC fa una llum de color vermell cirera. Si la temperatura és més alta
tindrem llum taronja (més de 900 ºC), groga (més de 1000 ºC) o blanca (més de
1200 ºC). Així doncs, per fer llum adequada necessitem un fil a més de 1200 ºC.
No hi ha gaires materials que puguin treballar a aquesta temperatura, el que es
fa servir habitualment és el tungstè.
El tungstè a aquesta temperatura es crema en contacte amb l’aire.
Per això cal posar el filament dins una ampolla que normalment és de vidre. Ja
tenim la bombeta. Dins de l’ampolla podríem fer el buit però normalment s’hi
posa un gas inert, per exemple l’argó o el criptó. Si l’ampolla està al buit,
qualsevol porus del vidre deixaria entrar fàcilment l’aire. En canvi, si dins
hi ha un gas inert a una pressió similar a l’atmosfèrica serà molt més difícil
que hi entri aire.
Amb el funcionament, el tungstè del filament es va evaporant
i es diposita (condensa) en l’ampolla que, comparativament, està més freda.
Això és el que fa que l’ampolla s’ennegreixi i, també que el filament es
debiliti fins que un bon dia es fon.
Atès que el filament varia tant de temperatura, en el moment
d’encendre les bombetes consumeixen molt corrent elèctric, encara que només
durant uns mil·lisegons. Per això la majoria de les bombetes es fonen al moment
d’encendre, ja que és quan el filament veu un corrent elèctric més gros.
Només una petita part de l’energia consumida (al voltant del
15%) es converteix en llum, la resta produeix escalfor. És a causa d’aquesta
baixa eficiència que actualment les bombetes d’il·luminació (a partir de 20 W)
ja no es poden fabricar a molts països.
3 de juny 2014
Fes-ho tu mateix/a: màquina de begudes
Ara que, gràcies a l’Arduino i altres controladors, ha tornat la moda del “fes-ho tu mateix/a”, van apareixent noves idees. Una de les que es parla és la màquina de begudes. Moltes màquines de cafè preparen les begudes (cafè, infusions, etc.) al moment; per què no fer el mateix a nivell personal?
Entre els diferents projectes que he vist, he triat aquest perquè té un component social afegit: cal que els quatre companys vagin a la màquina al mateix temps per a què aquesta prepari les respectives begudes, a cadascú la seva.
L’element més delicat del projecte és la bomba peristàltica; per exemple aquesta. Una bomba que permet moure el líquid controlant-ne el volum i sense que el líquid entri en contacte amb la bomba ja que la bomba el que fa és deformar el tub per on passa el líquid per tal d’impulsar-lo.
Entre els diferents projectes que he vist, he triat aquest perquè té un component social afegit: cal que els quatre companys vagin a la màquina al mateix temps per a què aquesta prepari les respectives begudes, a cadascú la seva.
L’element més delicat del projecte és la bomba peristàltica; per exemple aquesta. Una bomba que permet moure el líquid controlant-ne el volum i sense que el líquid entri en contacte amb la bomba ja que la bomba el que fa és deformar el tub per on passa el líquid per tal d’impulsar-lo.
2 de juny 2014
Com funciona... la rentadora
Quan comença un cicle de rentat, la rentadora agafa l’aigua
a través del recipient on hi ha el sabó. la selecció del lloc per on entra l’aigua
es pot fer amb diverses electrovàlvules o amb una electrovàlvula de múltiples
sortides. Quan el nivell de l’aigua és l’adequat, es tanca l’electrovàlvula. En
algunes rentadores es comprova el nivell d’aigua durant els següents minuts ja
que sovint han quedat, entre la roba, cavitats sense aigua i quan la roba s’assenta
el nivell d’aigua baixa.
Un cop el tambor ja està ple d’aigua amb sabó, comença el
cicle de rentat. Aquest consisteix en anar fent rodar el tambor unes poques
voltes cap a un costat i unes altres cap al costat contrari. D’aquesta manera
la roba es va enganxant i desenganxant del tambor i aconseguim un efecte de
compactació i descompactació així com un fregament entre peces de roba que
afavoreixen l’acció del sabó i que aquest pugui arribar a totes les parts.
Aquest sistema no permet grans moviments de la roba; per tant, si hi posem roba
plegada no es desplegarà i quedarà mal rentada.
Un cop s’han fet tots els cicles previstos (depenent de quin
programa sigui), el tambor es buida d’aigua i sabó. Com la sortida de l’aigua
és per la part de baix del tambor, es fa servir una bomba que fa pujar l’aigua
cap al tub de desaigua. Així, no cal cap electrovàlvula ja que el tub està més
alt que el nivell d’aigua en el tambor i, per tant, l’aigua no pot sortir per ella
mateixa.
Llavors comencen els esbandits. La idea és similar a la del
rentat però amb dues diferències: els cicles d’esbandits són més curts i l’aigua
que es fa servir no agafa sabó. Hi ha uns quants esbandits (per exemple quatre)
i a cada un s’agafa aigua neta. Normalment en el darrer esbandit l’aigua s’agafa
pel calaix del suavitzant. El suavitzant deixa la roba més suau (i, sovint, perfumada)
a més d’evitat l’electricitat estàtica dels teixits sintètics. Atès que el
suavitzant entra al darrer esbandit, la roba surt xopa d’aigua i suavitzant.
Habitualment (excepte en programes especials) després del
darrer esbandit (o dels dos darrers) es fa un centrifugat. Aquest consisteix en
fer girar el tambor més de pressa (poc més de mil voltes per minut) per tal que
la força centrífuga extregui aigua de la roba. Només s’extreu una part de l’aigua
ja que la velocitat no és molt alta; com ja comentàvem quan vam parlar de les
centrifugadores.
Si el rentat es fa en calent, als primers minuts del cicle
de rentat s’escalfa l’aigua que hi ha dins el tambor. El control de la
temperatura no sempre és real ja que en molts casos la temperatura seleccionada
fa variar només el temps d’escalfament de manera que el valor és només
aproximat. Normalment els esbandits són amb aigua freda.
El prerentat és un cicle de rentat més curt en el que l’aigua
agafa sabó d’un recipient diferent.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)